Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 543
En conjunt, la ruta dels 3 refugis constitueix un itinerari sense grans dificultats, molt assequible i que permet gaudir de paisatges espectaculars




Enguany, el grupet que cada estiu sortim a fer una ruta de muntanya per Pirineus, vam decidir partir cap a la zona de Núria, al Pirineu català. La ruta que férem té la sortida i arribada des del petit poble de Queralbs i fa un recorregut gairebé circular i recorre les capçaleres dels rius Freser i Ter. La ruta la vam fer en Joan Palerm, Toni Alcántara, Pedro Sánchez i Paco Galian.

 

1a etapa. Dia 28 de juliol de 2021
De Mallorca al refugi de Coma de Vaca (Manelic)
Desnivell +865 metres i – 55 metres

Com és gairebé obligatori, vivint a Mallorca, de bon matí vam sortir cap a l’aeroport, volàrem a Barcelona i llogarem el cotxe que ens havia de dur a Queralbs. A penes ens aturàrem a fer un mos a una cafeteria de l’autopista, ja que anàvem justs de temps.



Arribats a Queralbs deixàrem el cotxe al pàrquing de l’estació del tren cremallera de Núria i prepararem les motxilles, ens canviarem de roba i sabates... i tot d’una iniciàrem la caminada cap el refugi de Coma de Vaca. Una ruta que comença amb cinc minuts de baixada per la carretera de Ribes de Freser fins un revolt on hi ha una central elèctrica  (Daió de Baix) i una caseta d’informació. A partir d’aquí iniciàrem una pujada contínua, primer per un tram cimentat, que després de travessar un pont de fusta, puja enmig del bosc de ribera.



El camí segueix la vall del riu Freser que ens acompanya gairebé tota la pujada a la nostra dreta.



A l’esquerra del camí, passada més o manco una hora, hi ha el Salt del Grill, un racó preciós i encisador amb un espectacular  salt d’aigua.



Seguírem la pujada amb el riu a la dreta  fins arribar a uns prats i hem de travessar el riu per un rudimentari pont. A partir d’aquest punt la pendent s’accentúa i  el riu queda cada pic més abaix. Al voltant dels 1600 metres el bosc va desapareixent i  el camí es torna més aspre amb nombroses ziga-zagues que ens permetérem guanyar alçada ràpidament.  Aquest tram s’anomena les Marrades.  

Les vistes dalt del coster és impressionant amb les gorges del Freser a sota i elsl pics de Baladrau i del Torreneules i les seves canals que baixen cap a la vall.

Al voltant del 2100 metres el camí  salva una zona de rocam  i de sobte mostra el Pla de les Eugues, on conflueixen el riu Freser i el riu Coma de Vaca. Just davant apareix el refugi de Coma de Vaca a penes 300 metres, després d’una baixada de 5 minuts.



Arribàrem al refugi  de Coma de Vaca ( 1995 metres) amb temps per dutxar-nos i preparar el llit abans de sopar.  El refugi té unes instal·lacions molt correctes i el tracte humà es excel·lent, i es menja prou bé.

 







2a etapa. Dia 29 de juliol de 2021
De Coma de Vaca al refugi d’Ulldeter, pel coll de la Marrana.
Desnivell + 534 metres i – 294 metres ( s’ha d’afegir la pujada i baixada al pic Bastiment  de 2883 metres)

Sortírem de Coma de Vaca a bona hora, no calia sortir molt de matinada ja que la jornada no es preveia molt llarga.



Arrancàrem tira-tira  per la vall del riu Freser (en aquest tram un rierol de muntanya) que tot d’una puja suaument, seguint les marques del GR-11.7 . Caminem entre pastures i vaques, vorera el riu. El camí se desdibuixa per trams, però resulta còmode i agradós. Les vistes de la vall del Freser són precioses.





Arribàrem a un lloc on hi ha un pluviòmetre. Ens havien aconsellat agafar una pendent d’herba que acaba al coll de la Marrana. Decidírem seguir pel GR-11,l vorejant el riu fins arribar a un trencall que indica el camí cap a Núria i al coll.





Giràrem cap a la dreta en  direcció el coll, per un caminoi planer i aviat érem al coll de la Marrana ( 2529 metres) on feia molt de vent. ËS un camí una mica més llarg però més còmode... tant mateix no frissàvem!









Férem un mos i iniciàrem la pujada al cim de Bastiment (2883 metres). La pujada és molt forta i poc a poc  anàrem guanyant alçada entre boires. A dalt ens férem les fotografies de rigor i descansàrem una estona ben abrigadets.









A la baixada, com diu el refrany, “tots els sants ajuden” ( i la força de gravetat encara més) i amb certa rapidesa (malgrat anar amb bones) vam ser de bell nou al Coll de la Marrana.







Des del coll un parell de revolts amb molta pendent inicien el camí de baixada cap el refugi d’Ulldeter sota l’ombra de la cara nord del Gra de Fajol. El darrer tram camí es suavitza i discorre entre prats.

Arribàrem a l’hora de dinar (14,30h). Després de fer un mos, ocupàrem la nostra habitació i passarem una tarda molt agradosa al voltant del refugi, situat en un lloc privilegiat a la zona de l’estació d’esquí de Valter-2000.



El sopar va ser abundós i bo, i les instal·lacions i tracte van ser també excel·lents.
 




3a etapa. Dia 30 de juliol de 2021
Del refugi d’Ulldeter al refugi de Ras de Carançà, pel vall de Bacivers
Desnivell + 369 metres i – 773 metres 

Tornàrem  a sortir a una bona hora. La ruta no era molt llarga i el dia era magnífic (feia sol i un poc d’oratge fresquet). Després d’un bon berenar, amb la panxa plena, iniciàrem la pujada de tornada cap el coll de la Marrana, però cinc minuts després agafàrem un desviament senyalitzat cap el refugi vell d’Ulldeter.  Arribàrem després d’una curta però intensa pujada a les runes del refugi.





Seguírem el camí una estona i trobàrem les pistes de  Valter-2000. A baix se veia la zona d’aparcaments de les pistes. Travessàrem les pistes i ens embullarem un mica. 







Al final, seguint instruccions de ruta (no hi trobarem cap senyalització, ni fita), pujàrem fora camí per una “tartera” de grans pedres granítiques, intentant endevinar la millor ruta cap el coll de la Geganta.



Pujant, pujant trobàrem el caminoi, que puja des del pàrquing de Valter-2000, cent metres abans d’arribar al coll. El coll forma part de la carena que baixa des del pic de Bastiments per l’Esquena de l’Ase.

Ens férem les fotografies al coll de la Geganta ( 2611 metres) amb unes vistes espectaculars.

Des de dalt del coll s’inicia un camí de baixada, però nosaltres ens desviàrem prest per a veure l’estany de Bacivers o de Morenç, emmarcat pel circ i el pic de Bacivers.
 



De tornada al camí iniciàrem la baixada per la vall de Bacivers. La ruta no esta molt marcada a la part alta de la vall, però trobàrem fites que ens orientàvem. Travessarem el riu un parell de vegades i entre fites i intuïció s’arriba al bosc on el camí resulta més evident.



Ens aturàrem a un prat a descansar una estoneta, vora les vaques que pasturaven ben tranquil·les o es solejaven tombades a l’herba.

Ja en el bosc ( en el pla de Bacivers) trobàrem una cabana-refugi lliure, feta de fusta i  protegida amb plàstics. Abans que els rius Bacivers i  Carançà es trobin el camí  s’eixampla i mostra senyals del GR-10.

L’ample camí  arriba al riu Carançà, que van creuar per un pont just abans d’arribar al refugi del Ras de Carança. Com vam arribar prest van dinar de truita i vam poder ver bugada i bany al riu (no hi ha dutxes!).

El refugi resulta una mica precari una sala menjador i una sala per dormir. No hi ha llum, menjar (per nosaltres) inadequat, no hi ha dutxes i a més ens volien enviar a sopar a una taula exterior (curiosament els francesos sopaven dintre i la resta defora...).  Vaja ni el refugi, ni el tracte va estar en consonància amb la resta de la ruta... pot ser vam entrar amb mal peu!

Així com avançava la tarda el temps començava a empitjorar amb boires fredes i plugim. Anàrem a dormir d’hora, l’endemà teníem l’etapa més llarga ( a més teníem previsió de pluges i tempestes puntuals a la nostra zona durant tot el dia).