"Caldria un tercer curs per a consolidar els aprenentatges assolits"
"Ja hi ha tres dones que n'ensenyen a altres, s'ha constituït una cooperativa i tenim tres llocs que posaran a la venda les peces que facin".
Na Maria Vives "Llissa" és una activista de l'ONG Voluntaris de Mallorca que a partir del projecte d'Estormiart per tal de construir un pou d'aigua a Quiché (Guatemala), volgué donar-hi continuïtat, procurant feines productives i autònomes a les dones d'aquella zona. A banda dels projectes de microcrèdits per a crear galliners, en comprovar que tenien palmes molt grans va veure clara la possibilitat de poder tenir altres fonts d'ingressos amb la venda de l'obra de palma.
Així posà en marxa el primer curs que es va fer el mes de novembre-desembre de 2008. Hi anà amb na Catalina i na Teresa. Aleshores, a l'article el titolàrem L'obra de palma com a eina solidària
Enguany, del 14 d'abril al 2 de maig, es va fer un segon curs. Na Maria hi anà acompanyada d'en Miquel Garau "Bessó", de na Margalida Flaquer "Vella" i de na Margalida Flaquer "Pruna", a més de la dissenyadora Irene Peukes.
- Ets una lluitadora incansable, com ha anat aquest segon viatge?
- Molt bé, el curs estava previst des del disseny del projecte, però ens hem d'adaptar la les circumstàncies de cada moment. Ho dic perquè ens hem trobat amb diverses sorpreses. La primera, que un grup de dones han anat practicant i hem trobat que havien progressat molt. D'altra banda, el grup també ha tengut algunes baixes i 10 dones que s'hi han incorporat.
- S'ha fet el curs al mateix lloc?
- No, aquest s'ha fet a Zapacualpa, el poble d'en Fredy, que és la nostra contrapart allà. Tenir en Fredy al nostre costat ha suposat un recolzament del projecte molt fort. Ja és el tercer porjecte que feim amb ell i tot ha anat molt bé sempre. El fet que en Fredy s'hi involucri personalment i vetlli per aquest projecte és tot una garantia.
- El ritme i la intensitat de la feina són molt alts?
- Pensau que teníem previst fer feina vuit hores al dia, i les dones n'han fet més, ja que s'aixecaven a les sis del matí i a partir d'aquí no aturaven fins a les sis o les sis i mitja de l'horabaixa, fins hi tot se'n duien material a l'habitació per fer llata. Tenien una motivació molt alta per aprendre i fer feina, cosa que per a nosaltres ha estat molt important, i és lo que ens encoratjat a fer el tercer curs.
- Conta alguna curiositat d'aquestes imatges. Què fan aquí?
- Aquest és l'acte de constitució de l'associació. Totes les dones, a mà alçada, fan el jurament de pertinença i compromís amb el grup. En Fredy els ho explica tot i els pren jurament.
- Quins sentiments experimenten aquestes dones?
- És un agraïment molt gran, els hem obert noves expectatives. Pensa que fa dos anys, cada dia dedicaven moltes hores per anar a cercar aigua. Se senten molt realitzades en veure que són capaces de fer petits objectes elles soles. Crec que és com a Capdepera un temps, les dones poden aportar ingressos a l'economia familiar i ajudar a superar el nivell de subsistència i accedir a alguna altra cosa: educació per als fills, sobretot.
-Aquí es veu com treballen, però se'n recordaran, quan s'oblidi la vostra presència allà?
- Bé, en aquest sentit he de dir dues coses. En primer lloc ja hi ha tres dones que n'ensenyen, diguem que tendrien un rang de professores, i això és molt positiu. La cosa ha arrelat. Ara bé, també ens hem trobat amb la necessitat d'acabar de consolidar aquest projecte amb un tercer curs. Això no estava previst, però és molt important fer-ho i acabar el procés amb un èxit rotund i sense possibilitats de tornar enrere.
L'ambient és molt bo. Tantes hores de convivència ha creat un clima de companyonia i solidaritat excel·lent. Un vincle afectiu molt gran. Tenen clar que la feina és en equip, no per a cada una d'elles. No hi ha competència sino col·laboració.
El menjador és un espai molt important ja que permet a les dones fer feina de les 6 del matí fins les 8 del vespre. Algunes encara estan una hora per tornar a ca seva. Ho dic perque vegeu l'esforç que fan i què els suposa.
- Allà les dones fan molta feina. Però, i els homes?
- També en fan. Però han d'anar a la costa fer feina als cafetals o a la canya de sucre. Molts prenen estimulants per poder rendir més i tenir més ingressos. Altres famílies es traslladen senceres a la costa..., els nins perden l'escola, etc. Per evitar aquest desarrelament hem impulsat els projectes de reg, fer el petit hortet, i de la llata.
-Te veim molt entusiasmada. Com es comercialitzarà l'obra de palma que es farà allà?
- En Fredy ja ha contactat amb tres mercats on duran l'obra de palma, són zones de turisme i tenim grans expectatives que es pugui comercialitzar allà. Hem d'aplicar el concepte d'autogestió al màxim. Pensau que allà una senalleta es pot vendre, al canvi, per 2 €. L'exportació de les seves peces a botigues de comerç just hauria de ser la darrera alternativa.
- La cultura d'allà com valora el treball de la dona?
La dona ho és tot i fa de tot, cuina, puja els al.lots... La feina va bé mentre no surti de ca seva. Ës com un temps aquí.
-Les fotos ho diuen tot. També hi ha nines?
-Ara comencen, és important que vegin les mares i dones majors com a model. Elles n'aprendran molt més aviat. Les monges del lloc també n'han après. Tothom hi té un interès enorme i grans esperances que el projecte camini per si mateix. Les dones que no han fet el segon curs ha estat perquè tenien una feina millor i estable, entre d'elles algunes han acabat els estudis i fan de mestres. I allò que aprengueren ho han anat introduint a l'escola.
- Com s'han adaptat, en Miquel i ses Margalides, els nous professors d'aquest curs?
- Molt bé, han experiment sensacions noves, no s'ho pensaven mai, a la seva edat, fer aquets trulls. El major problema per a ells són les moltes hores de vol que hi ha d'anada i de tornada. Si no fos per això, tots hi tornarien ara mateix. En Miquel va apadrinar un nin d'allà, en Miguelito. Tots han estat uns grans mestres i dinamitzadors del grup. Han deixat un gran record. Pensau que per a ensenyar un grup de 20 persones no aturaven, quan no era una, era una altra. També són molt feiners.
- Com treballau allà. Podeu planificar o anau fent fins on es pugui arribar?
- Tal volta a les imatges sembla que anam fent i que les dones ho van agafant a poc a poc, però la feina és més seriosa i sistemàtica. Es fa un seguiment individualitzat de les actituds i aptituds de cada dona i del seu progrés.
N'Irene Peukes ha suposat un cop de qualitat molt gran al curs. És un luxe poder comptar amb una dissenyadora professional com ella. Crec que amb el pas del temps ens adonarem de la feina que ha fet.
- Deies de la necessitat d'un tercer curs...
- Sí, ho trobam imprescindible. Des d'aquí i ara voldria fer una crida perquè la gent ens ajudi. Per les festes sortejarem dues estormies que encara ens queden (de n'Andreu Terrades i d'en Miquel Mesquida). També amb el pa amb oli solidari de Cala Rajada podem recaptar una part del pressupost. No podem esperar a tornar presentar un projecte al Govern i que la resposta sia d'aquí a un any. Hem de fer aquest tercer curs aviat!. M'agradaria que Capdepera se'l sentís com a seu, de fet ensenyam una tècnica pròpia de Capdepera.
- Des de la nostra admiració pel coratge i la teva feina, Maria, vols afegir alguna altra cosa?
- Si això acaba funcionant -que ho farà!-, amb els lligams que s'han creat a Quiché, m'agradaria que es fes un agermanament amb Capdepera. Seria preciós! També, si algú te alguna altra idea per a recaptar fons per aquest tercer curs, que ens ho faci saber. Tot serà benvingut. És un projecte de Capdepera a través de Voluntaris de Mallorca. No ho oblideu!
- Gràcies per la teva empenta!
-Ei, no estic sola, a Capdepera hi ha més gent de Voluntaris de Mallorca, sense ells tot seria molt més difícil. Na Tonyi Garcia, n'Esperança Riera, n'Antònia Flaquer,...
Per la nostra part encara estam bocabadats. Coneixem projectes solidaris però com aquest, cap. No es tracta ni tan sols de donar la canya perquè puguin pescar. Es tracta d'ensenyar-los a fer canyes perquè llavors puguin pescar tota la vida. O així ho hem entès. Enhorabona a tots i a totes!