Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 612

"El COSMIC DANCE a la Torre de Canyamel no és una exposició més. Primer, pel contrast, i després que també forma part del Ball Còsmic, com nosaltres o els qui la van construir. M’encanta la connexió entre esta antiga torre i la meva obra, penso que es veu molt bé en aquest espai....Canyamel transmet una energia especial i m’ha impressionat moltíssim."



"Jo he volgut dir alguna cosa sobre l’essència de la natura, no he volgut representar la naturalesa. He volgut transmetre que hi ha un “ball còsmic”, que ballam tots, del que formam part tots. No sabem com ha sorgit, com ha estat fet... Ho faig en blanc i negre perquè així es pot veure com tot esta relacionat".




Parlar amb Lin Utzon de la seva obra i de l'exposició que ha dissenyat a la Torre de Canyamel és un luxe, una oportunitat que poques vegades tenim. Una proposta diferent, global, creativa. El seu muntatge COSMIC DANCE és, senzillament espectacular. Sols parlant amb ella ens adonam de la complexitat d'una proposta tan senzilla. En la que hi treballa des de fa vint-i-cinc anys. Una artista de nivell internacional que viu a Mallorca, on ha trobat el seu espai màgic per a la seva recerca còsmica i creativa. Viu a Can Feliz, i traspua aquesta serenitat alegre que sols atorguen els anys. Ens atén com si ens conegués de tota la vida. Gràcies!

- Què li aporta Mallorca, en l'àmbit creatiu?
- Mallorca m’aporta moltíssim. He tingut  espai per poder passar molt de temps pensant que volia fer. Ho puc dir d’una manera que no és molt intel·lectual, fa anys que faig surf aquí (he anat a Cabrera i tota la costa de Porto Colom a Sa Colònia). Vaig fer una exposició a Dinamarca fa anys i hi havia una amiga que sempre s’enfadava amb jo perquè sempre estava damunt la tabla de surf amb les nins. Ella venia a la meva exposició i em deia “ Ara sé el que fas tu i com has passat el teu temps! “. Realment és això la magnífica naturalesa que he pogut gaudir sense pensar. Tot el que he creat per aquesta exposició ha estat fet aquí, a Mallorca.

- Aquesta exposició se diu Dansa Còsmica i va sorgir al 2016, per tant fa cinc anys que existeix...
- No. L’any 2016 vaig fer una gran exposició a Venècia a la que vaig dur gairebé tot. Normalment mai havia dut totes les peces, però en aquesta de Venècia, sí. Abans havia exposat a  Paris o Dinamarca, però només parts.
Aquest projecte va sorgir fa 25 anys. Quan vaig venir a viure a Mallorca. Se pot dir que var començar una nova vida. Abans tenia moltes propostes de  comissionats d’arquitectura, d’escenografia... coses que hem demanaven. En arribar a aquí (Mallorca) era jo i el paper en blanc. Tot per fer.

- Quina  relació  té el cosmos amb treballar només en blanc i negre?
- És el que he descobert treballant aquí. Jo he volgut dir alguna cosa sobre l’essència de la natura, no he volgut representar la naturalesa. He volgut transmetre que hi ha un “ball còsmic”, que ballam tots, del que formam part tots. No sabem com ha sorgit, com ha estat fet... alguns diuen que ha estat Déu, d’altres el Big Bang. Ho faig en blanc i negre perquè si hagués pintat un bocí vermell, altre verd... tot hagés estat diferent i així es pot veure com tot esta relacionat.

- En l’ús de blanc i negre pot veure’s la influència de la seva estada al Japó, cercar l’essència, el minimalisme ...
-  Si, pot ser. Jo podria haver pintat de varis colors no hagués estat per jo tan fort. De fet tinc ganes de tornar a usar més els colors.

- De vostè hem llegit que la seva obra és una mescla de disseny escandinau, art japonès i l’artesania mallorquina...
- La gent diu moltes coses (riu). Ho poden dir, és la seva opinió. Jo no me veig encaixonada. Quan miro tot el meu treball, murals, aquest muntatge i altres pintures, veig que clar... som danesa de naixement, i d’això no puc escapar; he estat al Japó quan era molt jove i sens dubte m’ha influenciat moltíssim; fa deu anys vaig estat a Xina mig any fent conferències a l’Acadèmia de Belles Arts i els xinesos són meravellosos, i van venir massivament a les conferencies (amb més de mil assistents a cada una)  i em demanaven d’on venien els meus colors... Ells, al centre de Xina no coneixen la mar, el blau del mar, la natura. Jo tenc la experiència del que he vist de jove i, Mallorca, on he viscut tant de temps. Jo adoro Mallorca, adoro la primavera vora ca meva i els camps vermells de roselles... és increïble.
També m’encanten els artistes espanyols i la seva ànima generosa.


- Ens comenten que el siurell mallorquí  també l’ha influenciada molt...
- Sí. L’ex-director del museu Miró de Palma me va demanar fer uns murals i exposar part d’aquest Ball Còsmic per a fer una instal·lació ceràmica al jardí. I com Miró  adorava, com jo, els siurells vaig pensar en fer una instal·lació de grans siurells, de més de tres metres d’alçada. Quan estava fent els esbossos  se'n va anar el director, però dos anys després me tornaren cridar, i van veure els dissenys que havia fet i es va dur a terme. En vaig fer moltíssims.

- Aquests gerros tan grans que trobam en el muntatge quin significat tenen?
- Són els meus balladors, han sortit del meu treball amb en Pere Coll de Pòrtol. Ell m’ha tornejat tota les peces de ceràmica i jo les he donat la forma. Hem tingut una col·laboració meravellosa.



- Com és el seu procés creatiu? Allò més material...
-Voldria explicar com ho he pintat perquè té importància per jo. He pintat el blanc i negre en paper d’una forma especial ja que ha forçat la impressió de cel·lularitat. Cada part és una cèl·lula. He pintat amb làtex el blanc, després he passat la tinta i després he llevat el làtex. Així  aconsegueix aquesta qualitat cel·lular. És com si l’obra estigués feta en negatiu.
A les obres amb oli ha estat diferent el negre el volia llis i l’he hagut de pintar tres o quatre vegades.

- Cada instal·lació en un espai o altre adquireixen un significat especial. Una torre del segle XIV que ha aportat a la seva instal·lació?
- Primer el contrast i després que també forma part del Ball Còsmic, com nosaltres o els qui la van construir. M’encanta la connexió entre esta antiga torre i la meva obra, penso que es veu molt bé en aquest espai.

- Aquesta exposició convida a la gent a veure i participar en aquest Ball Còsmic?
- Espero que s’entengui, que no es vegi com una exposició més i espero que se senti. Estic molt feliç que m’hagin demanat per venir... jo mai hagués pensat. És un lloc tan especial!
A Venècia vaig exposar a la Fundació Cini, a l’illa Sant Giorgio Maiore davant de la plaça de Sant Marc. Va resultat complicada i difícil pensava “no arribo”, però en  veure la lluna il·luminant la mar plana com un mirall i el moll, vaig dir-me ho he de fer!  I quan vaig veure la Torre de Canyamel vaig pensar el mateix... ho he de fer!
És un somni exposar aquí.

 - Diuen que Canyamel irradia transmet una energia especial...
- Jo no coneixia aquesta part de l’illa. Jo tenc tendència aquedar treballant a ca meva, però m’ha impressionat moltíssim.

- Una pregunta que sovint li deuen fer i voldríem que no li molestàs. Fins a quin punt ha tingut influència en la seva obra, en el seu treball, ser filla d’un arquitecte tan famós com ho va ser son pare?
- El meu pare era el meu pare. Jo he viscut una vida, des del meu naixement fins que els meus pares moriren, amb gent que tenia una visió de la vida increïblement positiva i creativa. Ells van passar la Guerra Mundial i tenien una predisposició per crear coses noves, tot era possible, i jo  quan era nina vaig créixer envoltada d’aquesta actitud tan forta de cara als altres. Volien convèncer a la gent que podíem viure una vida meravellosa.
Cap a jo mai van tenir ambicions, ni me van pitjar per a fer una cosa o altra, però el seu món creatiu va ser el que vaig viure des de petita. I com un metge de vegades te un fill o una filla metgessa, jo me vaig sentir molt influenciada.  Mon pare me va donar el meu primer treball, en el que vaig veure el que possiblement podia fer. El va construir una església a Dinamarca (d’entrada ell no la volia fer, però ma mare que era més creient li va convèncer que ho havia de fer) i jo vaig fer les decoracions. Mon pare me va dir “tu has de presentar el projecte a la congregació i convèncer-los que els resultarà mes barat que anar a una botiga”. I així  va ser la meva experiència desprès de sortir de Belles Arts, me ensenyà a presentar el projecte i valorar-lo.
Ara som molt afortunada. Visc a la darrera casa que va construir mon pare a s’Horta, a can Feliz. Ell la construí i li regalà a ma mare pel 60 aniversari del seu matrimoni, i van viure allà 9 anys fins el 1985. Sent el seu caràcter obert i positiu al voltants.

- Si vol afegir alguna cosa...
- (Riu) Espero que us agradi molt.

Ens acompanyà a veure part del muntatge a la planta baixa i ens comenta com quedarà cada apartat, del procés de pintar cada element... han calculat que n’hi ha unes 600 peces. Ens recorden que no és una producció d’un any sinó tot un procés que dura 25 anys. Na Lin ha treballat en aquesta sèrie de la DANSA CÒSMICA de forma continua, i el resultat és magnífic.
Tota l’exposició esta creada a Mallorca, hi ha penells, espais que són familiars, captats a Mallorca, d'altres més exuberants, com si arribats d'altres indrets; i d'altres senzillament semblen paisatges lunars,.. i aquesta mescla és la dansa còsmica. Lenta, inexorable i espectacular. Convidem a visitar-lo  a la Torre de Canyamel perquè realment ho paga.