Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 932
L’autor de Regresando al corazón presentarà el seu llibre el proper divendres 28 a les 19h a la biblioteca de Cala Rajada




Pensar en Bach, de vegades pot ser no pensar en el músic, sinó en el creador d’una teràpia floral. D’aquesta i d’altres teràpies conversam amb Antonio Miguel Muñoz, també del seu nou llibre, que es pot classificar com d’autoajuda, però que a més ens revela la seva pròpia experiència. L’autor de “Regresando al corazón” acaba d’obrir un nou espai de quiromassatge, Bienestar MD, a Cala Rajada, juntament amb Encarni Fernández Medina. És una persona molt amable, quan l’amabilitat ja comença a ser un privilegi, ens convida a una teràpia de Biodinàmica, de la que gaudim, a l’espera de la inauguració del nou local Bienestar, situat en el Carrer Magallanes de Cala Rajada. Ens convida també a un te, i amb les forces renovades encetem aquesta entrevista:

 

Cap Vermell: Com va començar la història del teu llibre?

Antonio Muñoz: Pels meus mestres. Hi ha una persona anomenada Kiril Yurevich Yarjo, que és doctor en osteopatia i medicina, que ha fet un treball molt profund, que va contactar amb Mike Boxhall, que traspassà el 2019; ell havia mesclat un poc la cultura cristiana amb tot allò que venia d’orient, el Tao, el Budisme, i les seves influències judeocristianes. Kiril comença a seguir an Mike, i amb la seva ment científica li costa seguir els conceptes de Mike, però és que hi ha coses que no es poden descriure amb paraules. Kiril, per dir-ho d’alguna manera, agafa el relleu de Mike, fa dues setmanes vaig poder anar a un retir amb ell a Son Dragó, una finca de Sant Joan. D’aquella estada, vaig sortir canviat. 

- Què vares aprendre allà? 
- Vaig aprendre a gestionar les meves emocions. Després de la mort del meu pare, vaig començar a fer arts marcials i me vaig crear com una cuirassa. Vaig començar amb en Lázaro García i me serví per aprendre una disciplina i pau, més que agressivitat, en un principi. De Kick boxing el meu mestre era Paco Azor, però causar mal a l’altre mai no m’ha agradat. Era una manera d’expulsar la meva ràbia. També treballava com a marbrista i era una manera de descarregar la meva ràbia.

- Havies escrit res anterior a «Regresando al corazón»?
- Vaig fer el curs de TEC (Tècniques emocionals i corporals) i vaig haver d’escriure un treball i una memòria sobre el curs, son tres anys amb un o dos tallers cada mes. També me vaig presentar una vegada al concurs del Ploma de ferro. També me va causar molt respecte escriure en català. Els meus pares són de Jaén.

- Què hi pot trobar el lector en aquest llibre?
-  Hi ha el meu camí, la meva experiència de vida. Quan me vaig perdre en la foscor i en la ràbia.  El dol té diferents passes i una d’elles era la ràbia. El lector pot trobar-hi pau i eines d’autoconeixement, com el gerograma o diferents enllaços per aprofundir més en el tema. Hi ha persones a qui els hi demanes «com estàs?» i te diuen que estan bé, però per ventura ploren i no saben posar-li nom a allò que senten. No saben si és por o tristesa, nostàlgia o melangia, no saben on son. I en el meu llibre presento diferents llocs que m’han servit a mi, com són les flors de Bach o diferents teràpies i eines per a superar el dolor. Intento apropar al lector a la meva experiència.  Fins que no integres tot allò que llegeixes tot allò que saps no serveix de res. Vaig aprendre que si parlava del passat m’enfonsava en l’emoció, que s’ha de viure en el present. Estar en el present t'allibera de qualsevol sofriment. Per això dic que estic «regressant al cor», a centrar-me en l’ara, on no hi ha sofriment.

- On es pot aconseguir aquest llibre?
- El tinc aquí, en el local de Bienestar de la meva dona Encarni, i a la tenda de na Sole «Lletres i fils» de Capdepera. El llibre ve a ser un homenatge per als meus fills, perquè sàpiguen l’origen de la seva família.

- Quin altre projecte tens entre mans?
- Després d’escriure el llibre, vaig pensar a fer el pla d’empresa de MD Bienestar, les sigles responen al nom dels meus fills María i David. Vaig començar a cercar i li vàrem donar forma.

- Com t’ha influït la pèrdua en escriure aquest llibre.
- Allò que m’ha influït ha estat la pèrdua de la meva persona. El dolor me fa avançar, no m’agrada gens, però els dolors de la meva vida m’ha fet canviar, el dolor de la pèrdua del meu pare, el dolor de la meva mare, vaig anar a na Maria Magdalena Ramon, una terapeuta que feia sistèmica, flors de Bach i altres tècniques. La meva filla anava a fer la tècnica Tomatis amb n’Antònia Ballester, allà m’hi vaig llegir dos llibres, i vaig escoltar música gregoriana amb els cascs, feia la mateixa teràpia que la meva filla, però vaig tenir dificultat per gestionar les meves emocions, però per qualsevol cosa me botava la ràbia i tenia por a perdre el control. Aquesta por és un altre tipus de dolor, que fins i tot afectava a la meva filla. Això me va fer canviar. La personalitat sempre hi és, hi ha gent que es passa tota la seva vida volent canviar, però ve determinada d’abans de néixer. En la informació genètica hi ha quelcom més que el color de la pell o dels ulls. Hi venen pors i virtuts, hi ha una part d’innatisme.

- Es pot canviar la personalitat d’hom?
- Canviar la personalitat o canviar-la és una gesta gairebé impossible. El que pots fer és que si tens por, pots treballar la valentia, però gestionat dins la mateixa personalitat, si consideram que tot és polaritat. Dins la personalitat venen pors, venen virtuts...

 - Quines teràpies cites en el llibre?
- En el llibre en present unes quantes, i parlo d’una cosa que es diu «ressonar», si al lector ja li toca me sento satisfet. Quan vaig saber que an Bach li quedaven tres mesos de vida i va estar més de 20 anys a desenvolupar la seva tècnica floral se me va posar la pell de gallina. D’altra banda, parlar de la mort és un tema tabú, i és un fet al que tothom s’ha d’enfrontar.

- Quins mestres apareixen en el llibre?
- Quan la meva dona va fer un curs d’herbodietètica me vaig interessar pel tema. També m’interessaven les flors de Bach, com la de castanyer blanc, que serveix per les ments «retxades». Les flors de Bach, no es poden tractar de qualsevol manera, com si fos una recepta mèdica, el que cerquen és agafar les persones que estan perdudes en la seva personalitat. L’escola andalusí també té un mètode per a treballar amb les flors de Bach. Kiril va ser el mestre que més me va marcar. Aleshores vaig decidir aprofundir una mica més i vaig fer els cursos de TEC. Hi va haver una mestra que va ser Cati Mateu, que va ser molt important per a mi, igual que Manuel Moreno Melis, ell em va tractar amb les mans i sentí un alliberament molt gran, això me va fer decidir a fer allò del TEC. Jo anava molt perdut, vaig fer tallers de psicodrama, tallers de dol... respectava molt els meus mestres perquè duien molts d’anys d’experiència. També vaig fer PNL (neurolingüística). He començat a fer l’escolta amb amics, que alguns m’han plorat a les sessions, es poden fer diferents treballs com a cadira buida o cadira calenta, que consisteix en posar-te al costat d’una cadira i vessar-hi els problemes que tens, amb la teva dona, amb el teu cap, etc. La mestra Cati és molt bona, és budista i sap el que es fa. D’altra banda, el llibre l’he mogut per diferents llocs, he anat fins i tot a Son Espases. Trob que tothom hauria de fer teràpies, com per exemple la tècnica del dol.

- Ara que heu d’obrir aquest establiment, què ha d’esperar la gent de Bienestar?
- La meva dona s’hi dedica professionalment, el meu enfocament és el del benestar. Esper que les persones s’hi puguin sentir bé. El lema nostre és «el seu benestar és la nostra raó de ser». Un poemari, per exemple, pot ser una raó de benestar, per tant me vaig dedicar a tot allò que ho genera. Tinc projectes, un d’ells és meditació, si el treball m’ho permet. La realitat és que ningú ha d’escoltar tots els problemes que té, a casa mai no vaig sentir al meu pare queixar-se per la feina. Una vegada sí, perquè va caure. La idea és fer meditació de dilluns a divendres, també amb els socis de la meva dona. Amb el temps la gent ha d’arribar, seure i silenci. Una estona d’observació, me fa mal el genoll, respir aviat...i després tornar a aquest món de bojos. També m’agradaria fer grups de suport, d’aquells on hi ha una escolta sense jutjar el dolor. Serien grups molts petits, no per donar consell, com diu Facundo Cabral «no hay nadie tan viejo para dar consejo». Si vas a un psicòleg, tampoc et dirà què has de fer. Enguany també estic amb la teràpia GESTALT. He hagut d’aturar un poc de comprar llibres. La Gestalt té tres principis: l’aquí i ara, la permanència i l’adonar-se’n. És la mateixa persona que ha de trobar una solució al seu propi problema.

- El llibre t’ha aportat alguna anècdota, t’ha portat a conèixer a algú?
- Per a mi el llibre ha estat una súper experiència, passar-lo a ordinador, sorpreses molt maques, com per exemple la confecció de la coberta ha estat molt profitosa. La va fer na Conce Herreros, la dona d’un amic meu.li vaig dir el que jo volia i quan vaig veure el resultat em va tocar el cor.  A banda de deixar-li als meus fills o als meus néts aquest llegat hi ha hagut familiars meus que han plorat fins i tot pel fet de trobar-se de nou amb l’altre persona. Un altre anècdota va ser quan el vaig pensar publicar, el llibre no el tenia pensat per convertir-me en un escriptor famós (que no ho descarto (rialles)), la vaig enviar a quatre editores d’autoedició, perquè si tu pagues hi ha molta gent que t’ho vol publicar, però vaig conèixer una al·lota de l’editorial Ringo-rango, que em recomanà un conegut meu. Aquesta noia, que acabaven d’operar de la boca, quan era el que necessitava per la seva tasca de comercial, i va tenir el coratge per parlar amb mi i proposar-me publicar amb ells i me va convèncer. Una altra vegada, vaig començar a caminar a les cinc i mitja de la matinada, vaig veure gent fent piragüisme i em va semblar meravellós, aleshores me vaig demanar, a quina hora s’ha aixecat aquesta gent per a poder veure el sol, aquesta anècdota l’he volguda contar en el llibre.



- Vares haver de retallar molt de text per escriure aquest llibre?
- En un principi no tenia cap guió planejat, primer vaig escriure tots els capítols, tot aquest caos el vaig ordenar un poc, vaig trigar devers 14 dies en escriure el llibre. Sabia, per exemple, que quan parlava de GESTALT, podia haver parlat dels exercicis, de la teràpia, etc. No volia llevar gaire text, però tampoc volia que el lector es tornés boig. He intentat ser fidel al quadern original. El llibre està dedicat als meus fills. En el capítol 19 va ser el més important, una manera d’honorar tots els mestres que havia tingut, però no era exactament el que volia, així que el vaig girar. Un audiollibre per emprenedors me va servir de referència. He estat bastant fidel a la base, però li he donat certa forma. Vaig fer turisme i fins i tot psicologia i ho vaig deixar, perquè no ho gaudia, el llibre es va convertir en el meu objectiu i quan el vaig veure acabat, vaig pensar que havia creat qualque cosa.
Hi ha un capítol on vaig posar noms de persones que després vaig voler llevar, vaig pensar, per què he d’agafar una pedra, si puc agafar un llapis. La meva concepció de Déu és amor, primer un s’ha de saber estimar a un mateix per poder saber estimar els demés.

- T’ha agradat transmetre la teva experiència?
- La primera intenció del llibre, era deixar quelcom als meus fills, que coneguessin al seu pare i al seu avi. En el llibre parlo del gerograma, que és com un arbre familiar. Pel tractament entre les persones, a banda de la informació del llibre, quan els meus fills mirin aquest mapa familiar, veuran d’on venen els seus avantpassats. Hi ha un oncle meu, que nom Eufrasio, que vaig conèixer quan jo tenia 12 anys i a qui vaig regalar el llibre i ara els meus fills sabran que aquesta persona pertany al meu sistema familiar. No és exactament ajudar el que vaig fer, sinó divulgar.

 
Molt bé, Toni, moltes gràcies i molta de sort!

  

Joan Cabalgante Guasp