Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1729

"Si vols viure de l’art has de fer molta feina. Més feina que els altres. És molt sacrificat. Són molts d’anys de “menjar merda” i de fer coses que no són les que vols; però has d’anar fent contactes, col·laboracions amb altres artistes, propostes, conèixer gent...T’has de moure molt".

"La gent no té formació ni criteri. Està demostrat. No m’ho invent. De fet, allò que més triomfa són els quadres d’IKEA o estil IKEA...és així! A l’escola, a l’institut, t’ensenyen lletres, números, però a plàstica dibuixes quatre animalets a quart d’ESO i tira!...no hi ha una cultura artística".



Pep Esteva Nicolau (10-04-1999) calarrajader de soca-rel. Té 21 anys i les coses molt clares. Estudia quart de Belles Arts a la Universitat Miquel Hernández, a Altea (Alacant); i ha fet els dibuixos de l’AUCA  de l’Alei-alei. Té les coses molt clares i les diu sense embuts. És un post-millennials de cap a peus. Nadiu digital, nasqué en els albors de l’any 2000. Pertany a la generació coneguda com a generació Z, centennials o i-generation. És la generació de l’"aquí i ara": estan acostumats a tenir al seu abast qualsevol tipus d'informació a l'hora i el seu cervell no funciona de manera lineal, sinó més aviat amb la complexa profunditat amb la qual opera el World Wide Web. Són molt creatius. Solen tenir menys prejudicis socials i generalment són presents en gairebé totes les xarxes, tot i que viuen sobretot alternant Youtube i Instagram. Com nadius digitals que són, part de les seves habilitats estan molt orientades a un futur tecnològic.


- Som-hi, Pep! Com va sorgir la teva vena artística?
- Mon pare és molt creatiu, tant a la cuina com ara que, des que vaig començar la carrera, també fa escultures. I ma mare també ha fet molts cartells i serigrafies. Inconscientment he viscut en un ambient artísticament enriquidor. Ja de petit m’agradava fer lletres de grafitti als quaderns i com que l’escola m’anava bé,...quan m’avorria dibuixava.

- I quan decideixes que l’art seria la teva professió?
- El batxiller el vaig fer a Palma, volia fer l’artístic però els meus pares no ho veien clar i s’estimaven més que fes una altra branca. El primer trimestre vaig començar el batxillerat social i no me va agradar. Vaig canviar d’institut i va coincidir que me va tocar una professora de plàstica que era artista, molt bona, i va ser la que me va encaminar. M’insistia: “això se te dona bé, podries fer coses molt interessants, aboca-li tot l’interès, perquè això és lo teu,...” la tutora parlà amb ma mare i els va fer veure que jo estava més per aquestes branques. En principi estava entre disseny gràfic i belles arts. Però la professora m'encaminà cap a Belles Arts.

- I dins les Belles Arts, on te sents més còmode?
- Dibuixant i pintant. Però també he descobert moltes disciplines que se me donen bé. No hi he abocat tant d’interès perquè no tenc les eines, però la carrera té una doble vessant, positiva i negativa: aprens molt de tot, però en acabar no ets expert en res: sé pintar, fer vídeos, fots, editar amb photoshop, sé fer escultures de pedra, de ferro,...sé soldar,...moltes coses, però no hi ha res en que pugui dir, som un crack!.
Ara mateix, allò que més m’interessa molt és la moda. En acabar la carrera, faré un màster de moda i tiraré cap aquesta branca.

- La vida de l’artista és molt dura. Gustavo sempre comenta que ell és molt afortunat ja que forma part del “5% dels artistes que poden viure del seu art”. Què opines?
- La cosa és així. Ho és afortunat! De totes maneres crec que ara mateix hi ha una transició dins del món de l’art. Hi ha una nova avantguarda, molts d’estils i tècniques que fins ara no se consideraven com a art. Com per exemple el tatuatge, el disseny gràfic. Tot això està agafant molta força i importància. De fet, ara mateix, els únics ingressos que tenc són per cartells i projectes de disseny gràfic que faig amb la tablet.





- I què en penses de tot aquest món clàssic de pintura a l'oli, exposicions,...està a la baixa? Desapareixerà?
- No s’acabarà. Tot i que és una tècnica que està gairebé experimentada del tot, no crec que hi hagi cap estil que estigui acabat. Poden conviure amb altres més experimentals. Sempre hi haurà un sector de públic més conservador que s’estimi més tenir a ca seva un oli que no una escultura de metacrilat més extravagant. Hi ha gent per a tot. Hi ha d’haver-hi gent per a tot.

clicau damunt les imatges per ampliar-les


- I ara mateix, què fas?
- Ara faig portades per Spotify per a grups de música. Tenc diversos encàrrecs. I també faig cartells per a festes, tardeos, esdeveniments,...Estic a pàgines web com a free-lance, allà expòs el que faig i te poden comanar feina arribant a un acord econòmic. Faig logotips per a empreses o projectes que necessiten una imatge de marca. També he fet de director artístic per a vídeos musicals d’amics.

Jo dibuix molt, vaig reciclant coses,...a la universitat ens ensenyen a aprofitar tot tipus de recursos i experimentar.

Això que vos mostraré és tot digital. De LA SANTA de Cala Rajada. Però també en tenc d'altres.

.

- I quan t'enfrontes a una comanda, com l'abordes tant a nivell de concepte com de colors?
- Primer cerc un estil on jo m’hi trobi còmode, m’agradi i sia adequat. Llavors, parlo amb qui fa la comanda i llavors faig una proposta de dibuix i de colors que cridin l’atenció. Com podeu veure utilitzo colors molt vius i en funció del que me diuen puc anar fent canvis. Qüestió a part és el projecte de Full de Mango, on comando jo i faig més allò que trob per a cada moment. 

Quan a les portades de disc, primer escolt tot l’àlbum, llavors parlo amb l’artista i l’únic que necessit saber és la gama de colors i l’estil que volen. A partir d’aquesta informació la feina es converteix en un assaig-error, fins que surt.

El que més m’importa és que el client quedi content. Crec que els resultats són bons. I com que encara no me puc considerar professional tampoc tenc preus de professional, per tant la relació qualitat-preu és bona.



- Contemples la docència, com a sortida professional?
- No, de moment, no. A més tampoc m’agrada tractar massa amb els més joves. Vull aspirar a més, fer la meva obra i viure del que faig. No ho descart, perquè és un sobre segur cada mes, però de moment, no.

- On radica, on és el secret de l'èxit?
- Si vols viure de l’art has de fer molta feina. Més feina que els altres. És molt sacrificat. Són molts d’anys de “menjar merda” i de fer coses que no són les que vols; però has d’anar fent contactes, col·laboracions amb altres artistes, propostes, conèixer gent...T’has de moure molt. I tenir la sort d’estar alguna vegada en el lloc que toca i en el moment que toca. I si te mous, qualque dia arribarà el que vols.



- I fas comptes tornar aquí en acabar els estudis?
- No, de moment, no. Som d’una generació i el públic que tenc i que vull és més urbà. De moment, i per allò que me vull dedicar, hauria de ser una gran ciutat. El més cosmopolita possible. Miro cap a Europa....

- Has fet Erasmus?
- No la COVID ha tancat tots els projectes...També havia d’anar a Mèxic, però ha estat impossible.

- A Instagram també hem vist dibuixos teus en blanc-i-negre, d'escultures clàssiques...
- Sí, són exercicis d’estil. A la universitat en fas molts. És com l’ABC, però ja tenen quatre o cinc anys...Com podeu veure he fet moltes coses que he anat publicant. Però no de manera seriosa, meva, de dir que amb això podria anar a una galeria i vendre-ho. De moment, no. Tampoc no m’interessa.

- T'has presentat a qualque concurs?
- A la universitat fan moltes convocatòries. Totes les entitats que necessiten cartells, per exemple, ho passen a la universitat i des d’allà ho convoquen en pla concurs. Normalment sols ens solem presentar els alumnes. Fa dos anys vaig guanyar el concurs del Festival Internacional de Cine Independent d’Elx. És una manera de poder tenir qualque ingrés atípic i va molt bé.


- Hi ha crítics que diuen que el món de l'art ha perdut el discurs. Que qualsevol cuiner, per exemple i sens menystenir ningú, es capaç d'elaborar un discurs més complex a partir de quatre ingredients... Què en penses?
- És cert!. Per això hi ha molts estils dins les noves avantguardes que estan abandonant aquest art més banal. A la Universitat ens donen molta canya quan al discurs. El primer de tot sempre ha de ser proposta i discurs. Què me vols dir amb això? I llavors pots fer la bogeria que vulguis. Però primer has de saber i tenir molt clar perquè fas servir aquests colors, aquesta estructura...T’ho has de creure.

Un problema a part és que a Espanya l’art ha quedat per als intel·lectuals. La gent no te formació ni criteri. Està demostrat. No m’ho invent. De fet, allò que més triomfa són els quadres d’IKEA o estil IKEA...és així! A l’escola, a l’institut, t’ensenyen lletres, números , però a plàstica  dibuixes quatre animalets a quart d’ESO i tira....no hi ha una cultura artística. L’estètica hauria de ser important a tots els nivells.

- Queden més coses per parlar, sabem que és un gran afeccionat al bicicròs (BMX) i, certament, hem gaudit molt de la conversa i ens quedam amb les ganes de saber més d'ell i de la seva obra. Ocasions, n'hi haurà. Moltes gràcies, Pep!  Qualque cosa més a afegir? 
- Gràcies a vosaltres per la vostra atenció. Per cert, des que publicàreu les informacions de l'AUCA de l'Alei-alei, ha estat molta la gent que m'ha dit o m'ha enviat missatges de que no sabia aquesta vessant meva. Ara tothom al poble ja ho sap!.



Ja ho heu llegit, un artista de cap a peus que té les coses molt clares i, sobre tot, un apassionat de la seva feina. Sort!