Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 2516

 Les Ong només podem dur a terme

accions puntuals i concretes

 

Image

 

En Tomeu Garau “Bombu” és membre de l’associació “Llevant en marxa” des de la creació d’aquesta ONG, cap al 1993. Ara acaba de tornar d’Àfrica, on ha fet una mesada. I nosaltres, que el vàrem tenir de convidat en el programa “El cafè dels dissabtes”, hem volgut que ens contàs coses d’aquesta darrera experiència africana. A més, acompanyam la conversa amb un molt extens reportatge fotogràfic que ell mateix ens ha passat. Aquestes imatges tenen el valor de ser de primera mà, contrapunt imprescindible a les paraules del nostre interlocutor.

 - “Llevant en marxa” és una associació que ja duu un bon grapat d’anys de rodatge –ens diu–, i que es mou en distints àmbits geogràfics: a Amèrica del Sud , especialment a Perú i Colòmbia, i a Àfrica, a Etiòpia en aquest cas.

- I tu com hi participes?

- A més de les tasques que puc fer aquí al llarg de l’any, des de la creació de l’associació, cada any vaig a un dels països on tenim projectes, a fer tasques de seguiment. Això m’ha duit a Colòmbia, Perú, Hondures i Etiòpia. Al primer d’aquests països hi he anat en distintes ocasions.

- Te’ls paga l’associació, aquests viatges de feina?

- No, me’ls pag jo. Aprofit l’hivern, quan tenim l’hotel tancat (cas Bombu) per anar a les zones en què treballa “Llevant en marxa”, on mir de donar una mà.

- Hi vas sol?

- A vegades sí i d’altres no. D’aquí m’han acompanyat, en distints viatges, Pep Gelabert, Paco Vives “Llissa”, Suso Reixach, Miquel Flaquer “Recreo”. ..

- Com és, Etiòpia?

Image

- Té una superfície d’una mica més d’1 milió de km quadrats, el doble d’Espanya. Quant a habitants, ja s’acosten als 90 milions. El creixement de la població és alt, cosa que delata que la sanitat ha millorat., per bé que l’esperança de vida encara no va gaire més enllà dels 50 anys.

- Quines diferències i quines semblances hi ha entre els problemes d’Amèrica i d’Àfrica?

- A Àfrica, el gran problema és la manca d’aigua, la desertització, cosa que, en general, no passa a Amèrica. I, amb tot, en ambdós continents comparteixen problemes sanitaris en relació a l’aigua, tant s’ n’hi ha com si no. També hi ha problemes semblants en matèria d’educació i de manca d’infraestructures . A Àfrica, el problema de la dona és molt greu: se la casa en edats molt primerenques, és moneda de canvi, i en molts de llocs és sotmesa a pràctiques bestials, com la infibulació.

Image

Pou a Bisidimo, Abeg Abay

- Com us moveu, per aquests països? Teniu facilitats, per fer-ho?

- En general no sols no tenim facilitats sinó que els distints governs solen ser refractaris a la nostra presència, especialment en zones conflictives. El cas és que les ONG són testimonis d’actuacions moltes vegades censurables d’aquests governs, i això no els interessa. A Etiòpia han estat expulsades moltes ONG, especialment prop de la frontera de Somàlia, país aquest que, a la pràctica, es troba envaït per tropes etíops.

Image

Image

Escola a Weramo (Bonkoya)

 

- Com va ser, idò, d’emprendre projectes en aquell país?

- Rafael Dezcallar, un mallorquí, hi va estar d’ambaixador d’Espanya, cosa que va facilitar les relacions dels mallorquins amb aquell país i va obrir moltes portes. Això no obstant, “Llevant en marxa”  té una contrapart en aquell país, que són els Missioners de la Consolata, una agrupació nascuda a Itàlia. Aquests missioners, en realitat, allà actuen com una ONG més.

- Així, depeneu d’ells, per als vostres projectes.

- Col•laboram plegats, però es pot dir que ara ens trobam en una segona fase, que pretén establir contactes directes amb la gent del país. Hi ha un bon grapat d’etíops, al voltant de 7.000, que varen estudiar a Cuba, que constitueixen un pot de relació molt interessant, especialment per qüestions lingüístiques, però també pel seu nivell de formació. Aquests nadius estan ocupant llocs directius en l’entramat social del país. Crec que el nostre futur allà passa pels contactes amb aquesta gent.

- Una vegada endegada una actuació, ja sigui una escola o un pou, us en desenteneu, o teniu cura del seu manteniment i bon funcionament?

- En alguns casos, passen a mans de les administracions locals o d’organitzacions del país; en d’altres, és l’ONG la que gestiona de manera directa. En el cas concret d’Etiòpia, com ja he dit, és Consolata la que té cura de les nostres actuacions. Pel que fa a l’aigua, ja que nosaltres volem posar en marxa la construcció d’un pou, hi ha un organisme supraregional, The Ethiopian Water Resources Authority, que té el control dels pous, però en realitat aquest control el duen directament les autoritats locals.

- Què es fa, amb l’aigua que es capta? Es ven?

- Sí. El preu oficial és de 0’30 birr (moneda local) per 25 litres d’aigua (uns 0’07 euros). Però hi ha gent que compra aigua i després se le’n duu a zones on no hi ha pous i es pot revendre perfectament a 8 birr els 25 litres (més de 0’50 euros). Perquè ens entenguem, hem de dir que un treballador normal, en un mes se’n duu al voltant de 100 birr (uns 7 euros).

Image

Image

 

- Voleu fer un pou, dius. Això què pot costar?

- Si és un pou fondo, d’uns 300 metres, se’n pot anar als 100.000 euros (16 milions de pessetes). Això és una doblerada, per als etíops, i fins i tot per a nosaltres. S’han de contractar empreses del país, que tot i els sous tan baixos, cobren caríssims els treballs. En tot cas, a la zona de Babilé, a la regió d’Oromiya, que és on volem fer nosaltres el pou, pensam que es pot captar aigua a uns 50-60 metres.

- Tot plegat, sembla que els problemes són tan grans que les actuacions de les ONG no són suficients.

- Les organitzacions no governamentals duim a terme actuacions puntuals i concretes, per a solucionar problemes també concrets, però és evident que no estam capacitats per a capgirar la situació d’aquests països. Podem ajudar, però tot plegat excedeix les nostres forces. A més, s’ha de tenir en compte que no només lluitam contra problemes econòmics i climàtics, sinó també contra la inèrcia d’uns costums i d’uns hàbits socials molt mals de canviar.

I, amb tot, a pesar de les dificultats, a pesar de saber que la seva aportació és molt petita en comparació amb la magnitud del problema, estam segurs que, després de l’estiu, en Tomeu tornarà agafar els tupins i se’n tornarà a alguna d’aquestes zones desvalgudes del Planera, i allà hi deixarà l’empremta del seu esforç i de la seva dedicació als més desvalguts i necessitats.

Admirable, aquest Tomeu “Bombu”.

Image

Image

Image

Image

Image

Image


 La festa del Xorret d'Aigua Clara


Els ramaders d'aquesta zona porten a beure el ramat a la vall del riu