Margalida Garí Font (Petra)
Infermera d’Urgències de l’Hospital de Manacor

Myriam Pinto R. / Niber y Katherin
(Floridablanca, Bucaramanga. Colombia)













Miquel Àngel Campins Mayol. Tècnic de disseny gràfic.
(Edimburg, Regne Unit) 






" Som molt crític amb l'actuació del govern però desgraciadament la resposta mundial a excepció d'alguns països com Taiwan, Singapur i Hong Kong ha arribat molt tard i el més important no estan fent..."









Francesc Calderón Cavero
(Playa Bávaro, República Dominicana)



Hi ha persones que són pioneres culturals dins el poble de Capdepera, alguns d’altres generacions, més espontànies, més modernes i viscerals. Biel Barona és una d’aquestes persones.

Joan Vicens Sard
(Hong Kong, Xina)





"Hong Kong, per tant, demostra la importància d’aprendre del que està passant per tal de poder evitar problemes similars en el futur. Tot i que l’impacte sobre l’economia local serà enorme, el govern de Hong Kong és un govern relativament ric. A hores d’ara, ja s’han passat varis paquets de mesures econòmiques per amortir l’impacte del COVID-19 sobre l’economia. "










"No es produeixen vendes. I per primera vegada a l’història, el dia del Llibre serà orfe de llibres al carrer.
És un bon moment per gaudir de la lectura. Ara bé, novetats no n’hi haurà".









Cata i Laura Flaquer (Nürnberg, Alemanya)

"Ara els productes que estan a l’abast dels clients, estan tapats amb plàstic transparent (prèviament desinfectats), només les agafem nosaltres...

És nota la solidaritat, i els joves no deixen sortir als majors, com també venen veïns i amics a cercar la medicació d’altra gent.

En relació a les dificultats d’algunes persones, nosaltres hem ofert un servei a domicili als nostres clients més vulnerables i necessitats o que no poden sortir de ca seva o venir fins a la farmàcia. "

 









"La relació amb el pacient s'ha tornat una mica més "freda", entenent que a gairebé entre 1 i 2 metres de distància és complicat parlar de problemes de salut.
Ara, l'eterna pregunta és "teniu màscares? i guants?"




"Hi ha mancança i desproveïment d'alguns productes de primera necessitat, com per exemple, termòmetres, esperit, guants, mascaretes, etc... Van arribant en contagotes. No son fàcils d’aconseguir i quan arriben te n’adones que el preu ha sofert una pujada notable. i que són escassos i inclús limitats."











"La nostra feina sempre s’ha desenvolupat a peu de llit dels pacients, i això no ha canviat amb l’aparició del COVID. Els rentam, els donam el menjar, els vestim, els treim analítiques, els escoltam... som qui estam més temps amb tots ells. I ara, no és diferent. No podem deixar que aquest virus ens deshumanitzi.
Viure una pandèmia i trobar-te de sobte a la línia de foc sense saber què fer o com et pot afectar crea tanta incertesa que fa ganes partir a córrer. Però no ho podem fer, no? Els sanitaris som els que estam més exposats a aquesta pandèmia i ho intentam fer tot el millor possible. "







 "Tots i totes les mestres hem respost donant el 100% de nosaltres mateixos i mateixes. Hem fet un gran esforç, per adaptar-nos a la nova situació general i a la situació particular de cada un dels i les nostres alumnes i famílies, per poder arribar a tothom"












"Ara, molts clients ens telefonen o fan la comanda per whatsapp, alguns passen a recollir-la i ,una gran majoria, perquè els hi servim a casa donada la seva avançada edat".


"He de dir que nosaltres no ens considerem herois. Nosaltres venim a fer feina com cada dia: com ho fèiem abans, com ho feim ara i com ho farem demà."














"L'esgotament és més psicològic, tens una pressió social: tu estàs a la feina envoltat de COVID i després te'n vas al supermercat i t'has de posar guants..., i tot et recorda la feina. Poses la tele i més encara...Tornes a la feina i hi ha pacients infectats de COVID..., de sobte dus pacients que estan molt malalts, molt greus... No hi estam avesats. Ens hem format, però quan comences a fer una feina nova no estàs del tot segur de si ho fas bé o ho fas malament. I clar, sempre vius amb aquesta angoixa".





" ... ànims pel que queda de confinament, perquè és molt dur però que val la pena respectar-lo"


"Què passarà de cara al pròxim any?  El que tindrem és una part de població que ja haurà passat el virus i per tant tindrà immunitat i, aquestes persones que ja hauran passat, faran de tallafocs pels contagis".



Novembre de 2010. Recuperam, a mode d'obituari, aquesta entrevista en memòria d'aquest gran cantautor.

Aute: "Aquí tota la feina és de Joan. És un treball preciós. Jo sols venc aquí a fer de corista. A fer el coros i fer d’acompanyant de les meves pròpies cançons. Ja ho veus som, en Joan i jo, una parella un tant estranya".
Isaac: "Cal que la gent s’emocioni, torni a sensibilitzar-se per les coses belles i en aquest context el paper del cantautor és fonamental"

"Encara queda molt. Al manco a la meva residència i a Madrid queda molt. Encara som al principi. Ahir ho parlàvem amb l’equip directiu: ara som al principi de saber com organitzar-ho tot. Quan faci un mes que treballam amb aquesta metodologia de funcionament començarà a baixar...però de moment treballam que encara ens queda un mes més d’aplicar aquestes mesures extremes per veure resultats".