"El meu objectiu és que tothom comprengui el seu talent, el reconegui, el desenvolupi i , sobretot, l’usi perquè és la millor forma d’auto conèixer-se per arribar a ser aqueixa persona que tant vols ésser"








 "El que més necessitem és voluntariat. Incrementar el nombre de voluntaris i voluntàries. Nosaltres de cada vegada som menys, les voluntàries tornem majors, tenim altres obligacions... "











"Com ara hi ha molta flexibilitat, s’apunta molta gent al carro artístic. Per aquesta raó convé passar la rassa de tant en tant: s’ha de poder dir “allò s’aguanta o no s’aguanta”. Per tant el temps és el millor jutge".

"Jo som una treballadora, una funcionària i m'és igual qui tengui al davant, però vull fer la meva feina el millor que puc, mirant pels interns i treure d'ells el millor que es pugui"
"El màxim càstig que es pot posar a una persona és la privació de la llibertat". "Les presons no poden ser dipòsits de gent que no puguin fer res"

"Jo a Capdepera la veig bé. A mi, des de fora, em segueix meravellant la quantitat de coses que es fan a Capdepera i Cala Rajada. Crec que essent aquí no en sou conscients". 

"En un principi les previsions eren que cada cent anys augmentés un grau la temperatura de la mar i en els darrers quaranta anys ja ha augmentat 1,4 graus i es preveu que a final de segle hagi augmentat 2-3 graus, que és molt!"

"La part de Capdepera, és a dir cala Agulla, és una part molt valuosa del Parc, és un sistema dunar molt interessant i la idea és fer molta feina en aquesta zona. Farem feina pertot, però cala Agulla serà una prioritat. Cala Agulla té una pressió molt forta i és una platja que s'està degradant, lentament".
"El pàrquing de cala Agulla s'ha de treure del lloc on està i restaurar aquella zona, ja que, tot i que fa molt de temps que està conreada, és d'arena i forma part del sistema dunar. Tota aquella zona s'ha de poder recuperar."

«Una de les coses que valoro moltíssim, però veig que encara no s’ha acomplert, és la possibilitat real de la igualtat en el feminisme».


Bons materials, coure amb llenya, seguir la tradició i estar-hi "al tanto" són els secrets!

"Agafa una barra normal, com aquestes, i al vespre te la pots menjar ben tranquil. Ves a comprar-ne una d'aquestes congelades que venen per aquí..., i et pots fer un nus de corbata, perquè la majoria són química pura. Jo crec que si tu ho feies t'aturarien de fer-ho, però com que ho fan aquestes grans superfícies, hi ha molts d'interessos posats i…, al tanto!"

"A Capdepera li falta vida, està morta! No sé per què. Capdepera sempre ha tingut molta vida, i ara no  sé què ens ha passat..., surts i no veus ningú. 



"Per a mi el futbol  ho era tot; pensava que en acabar de jugar em moriria! Era la meva vida!



"És curiós, però aquí molta gent es pensa que  jo no sé música"


8M Dia de la dona "La situació de les cambreres no té solució ni pujant llits, ni baixant llits: t’exigeixen molt en poc temps perquè l’hoteler hi vol guanyar molt".


Dia 22 d'abril a les 20h presenta el llibre al Teatre de Capdepera





"...Enyoraria el tarannà que tenia la gent d'abans, el respecte que es tenien, el veïnatge quan entraves a la casa del veí com si fos ca teva, ens coneixíem tots".





Secció d'entrevistes a universitaris menors de trenta anys(*).

"Els peixos que tenim avui en dia són més petits que els que hi havia en l'època dels meus padrins. La mida s'ha reduït considerablement. El motiu és que no els donam temps per créixer".


"..el més greu és el canvi climàtic, amb l'agreujant que és el problema més llunyà. Si pensam en un problema, el primer que ens ve és la contaminació i la biodiversitat dels peixos, perquè és el que ens afecta més directament aquí i ara. En això ens hauríem de centrar però sempre pensant en l'escalfament global".





 Autor de "Camps dalladors". Premi Pollença de Poesia 2021



"Cal llegir poesia. M'encanten les petites i grans revolucions silencioses".

 

"Una perruqueria és un confessionari".

"La presó em va fer més persona".

"Jo som de família espiritista i de sessions, jo n’he fetes i guiades moltes".


Continuam l'entrevista a Martí Adrover Melis, Tino. Perruquer i dissenyador de moda (modiste), però també cuiner, pintor, decorador floral i obrador de la pauma. Innovador, creatiu i sobretot molt treballador. En aquesta segona part parlam sobretot de tres temes: la religió (especialment, de l’Esperança), l’homosexualitat (la presó i la política) i la festa (el carnaval). Però la feina sempre enmig. En Tino no defuig cap tema, és més, s’hi esplaia amb tot luxe de detalls. En aquesta segona part, podem veure el Tino més tendre i proper, i sempre a cor obert.

" En la professió no hi ha res dur, perquè al final estàs treballant en una professió que t’apassiona. Veritablement, és molt exigent, hi ha molta gent que s'hi vol dedicar i poca que ho aconsegueix".

"Jo estic molt orgullós de les meves arrels. És bonic que quan arribes a Capdepera, a l'estiu, t'aturi la gent, que de vegades ni conec, i et diguin que et segueixen et donen l'enhorabona i els veus contents. Es com recarregar les piles i recordar-te per què et dediques a això".

Amb motiu de la presentació del llibre MEDITERRANEAN.  
"Si podem dur Capdepera i Son Jaumell al món, serà la nostra alegria"


 "El que defens és que quan més coneixements tens d’un ofici, més plural pots ésser, pots contar més coses. Si tens pocs coneixements se't simplifiquen molt les opcions, no pots fer massa cosa. Per tant, l’aprenentatge que s’ha menyspreat durant 30 o 40 anys, ara els joves el troben a faltar. Crec que per fer una bona obra s’ha d’estar preparat i has de saber ben bé de què vols parlar".







"El que més m’agrada del pàdel surf és que és un esport molt complet"

"A Capdepera li falta vida, està morta! No sé per què. Capdepera sempre ha tingut molta vida, i ara no  sé què ens ha passat..., surts i no veus ningú. 



"Per a mi el futbol  ho era tot; pensava que en acabar de jugar em moriria! Era la meva vida!



"És curiós, però aquí molta gent es pensa que  jo no sé música"