Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 3725
Una imatge i el seu autor




Dies enrere, a la secció "Un peu per aquesta foto",  publicàvem la fotografia que encapçala aquest article, l'autor de la qual era J. Külzer, "del qual no en sabem noves", dèiem.  I afegíem: "Toca al lector endevinar el lloc on col·locà la càmera fotogràfica, l’artista". Bé, menys d'una setmana després podem ampliar aquella informació i respondre a les dues preguntes.

Pel que fa a l'emplaçament de la càmera, aquesta es va situar a les cases de can Patilleta, situades entre les actuals carreteres d'Artà i de Son Servera, segons ens aclarí de l'amu en Toni "Coix".

Pel que fa al fotògraf, efectivament, aquest va ser l'alemany Josef Külzer. Però qui era, aquest artista? Aquí, immediatament, ens varen venir al cap records de les Jornades d'Estudis Locals del novembre de l'any passat "El turisme abans del turisme"), i molt especialment la conferència de la professora Maria José Mulet, sobre”Turisme i fotografia: Els fotògrafs estrangers que visitaren Mallorca”, I ens posàrem a cercar.

Entre aquells fotògrafs estrangesrs que els anys 30 del segle passat desfilaren per l'illa, Josef Külzer en fou un, que a més s'establí per un temps a Mallorca. En el treball "El patrimoni fotogràfic solleric. Una introducció", d'Aina Mora Vives (IV Jornades d'Estudis Locals, Sóller), es recull aquesta informació: "Altre professional fou l’alemany Josep Kulzer, establert a Sóller potser als voltants dels anys 30. Tingué un negoci de fotografia i cinema. Es coneix una imatge seva titulada “Placeres” que aparegué al setmanari Sóller l’any 1935 a l’edició extraordinària en commemoració de les noces d’or i un documental del Port, de Sóller i de Sa Calobra, entre d’altres llocs, per al Fomento de Turismo que va rodar al 1959".

També recull una ressenya del setmanari "Sóller" de l'any 1959, que diu així: “El martes día 17 del actual, en el cine Fantasio, atestado de público –la entrada era libre– se proyectó una interesante colección de nuevas diapositivas en color que ha conseguido recientemente el experto fotógrafo alemán Joseph Kulzer”. Aquesta fotografia porta les inicials amb les que firmava el fotògraf, J.K. (vegeu foto 9).



De l'any 1935 hem trobat aquest reportatge de la revista "Brisas", firmat pel mateix Josef Külzer, titulat "En Mallorca pueden practicarse los deportes de nieve", curiosa proposició de fomentar aquestes pràctiques esportives en el Puig Major. Es veu que la seva estada a la nostra illa no volia ser efímera i es preocupava pel futur d'aquesta terra.



Estant amb aquestes disquisicions, es posà en contacte amb nosaltres l'amic Pere Forteza, qui ens contà aquesta història:

" A principis dels anys 60, un dia d'hivern, s'aturà davant ca nostra (Pensió Marina, de Cala Rajada), un Seat 600, del qual en davallà una parella. Ell era molt major que la dona. Em demanaren si teníem una habitació i, ja em direu, a l'hivern, totes les habitacions eren buides. Decidiren quedar i els vaig acompanyar a la cambra, però quan erem en el passadís l'home s'aturà i es quedà plantat davant dues fotografies que hi teníem penjades. Eren dues fotografies panoràmiques de Cala Rajada. Aquell senyor em demanà d'on les havíem tret, i jo li vaig explicar que procedien de la casa del meu padrí, on durant molts d'anys havien estat penjades dins l'entrada. "Saps qui és l'autor d'aquestes fotografies?", em demanà. Després es va treure el passaport i em va fer veure que el nom que hi figurava era el mateix que el de l'autor que figurava al peu de les imatges: Josef Külzer. Vaig quedar de pedra. La parella va quedar dos dies a la pensió, i el senyor Külzer em va explicar com, molts d'anys enrere, havia obtingut aquelles fotografies panoràmiques, mitjançant una màquina que ell mateix havia fabricat. Jo encara conserv a ca nostra les dues imatges obtingudes per aquell fotògraf alemany..."

Ja veis, publicàrem una fotografia d'un fotògraf del qual d'èiem que no en sabíem res, i ara ens hem topat amb un artista que, pel que es veu, va deixar petjada a la nostra illa, Capdepera i Cala Rajada incloses. I cada vegada que ens topam amb casos com aquest ens ve al cap la figura de Konrad Liesegang, l'obra gràfica del qual tant ens agradaria que pogués ser coneguda i divulgada.