Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 1875

La Nit de la Cultura més crítica i reivindicativa

Maria Àngela Melis recollí el reconeixement al voluntariat lingüístic

----------
Incloem el discurs pronunciat pel president de l'OCB, Jaume Mateu

 

El passat dissabte, 17 de desembre, l'Auditori de Sa Màniga, a Cala Millor, va ser l'escenari de l'edició de la Nit de la Cultura 2011. La gala, organitzada per l'Obra Cultural Balear, v ser un mostrador de la tasca feta, al llarg de l’any, pels creadors culturals de les Illes Balears. Com a totes les edicions, s’hi van lliurar els Premis 31 de Desembre, que arribaven ala 25ena edició i que reconeixen cada any aquelles persones i entitats que han fet feina a favor de la llengua, la cultura i el país. L'acte també va donar el sus als actes de celebració, que s'allargaran durant el 2012, del cinquanta aniversari de l'entitat.

Recordem que enguany els distingits han estat:  Premi Josep Maria Llompart a l’oceanògraf Miquel Duran Ordinyana; Premi Francesc de Borja Moll al Gremi d’Editors de les Illes Balears, representat pel seu president, Miquel Ferrer; Premi Emili Darder a la historiadora Catalina Moner Mora; Premi Bartomeu Oliver a l’agrupació Aires Sollerics, recollit per Guillem Bernat; Premi Miquel dels Sants Oliver al programa d’IB3 Ràdio “El crepuscle encén estels”, en la persona de Pere Esterlrich; Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel a l’economista Jaume Garau); Premi Gabriel Alomar al Club Super 3 de TV3; i el reconeixement del mèrit al voluntariat lingüístic a la dinamitzadora lingüística de Capdepera, Maria Àngela Melis.















Maria Àngela Melis asistí a l'acte acompanyada del batle de Capdepera, Rafel Fernández, però a la gala també hi poguérem veure un bon grup de gent del poble que volgué estar al costat de la guardonada en una nit tan especial. Amb aquest premi es ve a reconèixer una ja dilatada trajectòria de programes d'acolliment lingüístic en què Capdepera ha esta pionera. Na Maria Àngela, en un breu parlament, a banda d'agrair la distinció, també va donar les gràcies a les persones i grups que han recolzat aquestes inciatives, començat per l'Ajuntament. Hem de reiterar, una vegada més, la nostra felicitació a aquesta jove filòloga, que tant està fent per la normalització lingüistica en el nostre municipi.





Tot i ser la més important, la de na Maria Àngela  no fou l'única presència gabellina en la Nit de la Cultura de l'OCB, ja que un dels vídeos que es projectaren al llag de la vetllada va estar dedicat a la campanya "Mallorca m'agrada", i allà hi poguérem captar, al vol, algunes imatges de l'aportació del nostre poble a aquell projecte inoblidable.

També hem de fer menció a que Maria Antich, com a membre de l'equip del programa d’IB3 Ràdio “El crepuscle encén estels”, que dirigeix Pere Esterlrich; te una part del Premi Miquel dels Sants Oliver.



L'espectacle va ser presentat conjuntament per Elisabet Carnicé, de Televisió de Catalunya, i per Joan Carles Palos, i serà retransmès en diferit a través del Canal 33 i de TV3cat.



El president de l’OCB, Jaume Mateu, en la seva intervenció, va fer un balanç crític de l’any que acaba, amb referències positives a la multitudinària campanya “Mallorca m’agrada” (amb més de 200.000 participants als diferents pobles de Mallorca), a la feina feta per la xarxa territorial i a la tasca cultural feta per l’entitat a Can Alcover; i amb referències negatives al nou context polític, caracteritzat per “el menyspreu i la bel·ligerància vers la nostra llengua i cultura provinents de les principals institucions públiques de l’arxipèlag”.

Va recordar, així mateix, que l’any que ve l’Obra Cultural Balear farà cinquanta anys, i va dedicar un moment a recordar gent que  ja no és entre nosaltres, com els presidents Miquel Forteza, Josep Maria Llompart i Bartomeu Fiol. “El millor homenatge que els podem dedicar, però, a ells i a molts altres que a l’entitat i als seus objectius hi dedicaren el millor d’ells, serà sumar actius a la nostra noble causa i no defallir mai”. Mateu va afirmar que, per compensar l’escanyament econòmic de l’entitat dictat pel Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, s'ha posat en marxa una campanya de socis, amb el repte d’aconseguir-ne 1.000 de abans de final d’any.  

Mateu va rebre un fort i sentit aplaudiment, que va durar prop de cinc minuts, per part d'uns assistents, més sensibilitzats i preocupats que mai per com estan evolucionant les coses pel que fa a la llengua i la cultura catalanes a ca nostra.



L'acte comtà amb actuacions musicals i teatrals d'autènctic luxe: Miquel Àngel Llonovoy; els catalans Glissando*, en grup magnífic que va fer les delícies del públic; el grup basc de dansa, Kukai, que va presentat un tros de l’espectacle de carrer Karrikan; la banda d'Anna Roig i l'ombre del ton chien; Iguana Teatre, un autèntic referent del panorama teatral illenc; i per posar-hi el tancador, la gran Maria del Mar Bonet, acompanyada al piano per Dani Espasa i amb l’escriptor Biel Mesquida com a recitador. Maria del Mar Bonet va cantar poemes del seu darrer espectacle, dedicat a autors mallorquins i va donar pas a un altre moment destacat: l’actuació de l’Escolania dels Blauets de Lluc, acompanyada al piano per Andreu Riera i sota la direcció de Ricard Terrades. Maria del Mar Bonet i els Blauets, amb el públic d'empeus, oferiren l'ultim i emocinonant moment, amb el cant de La Balanguera, lhimne de Mallorca, amb el qual concloïa una vetllada per a recordar.







------------------
DISCURS DE JAUME MATEU, PRESIDENT DE L’OBRA CULTURAL BALEAR, A LA NIT DE LA CULTURA 2011


Autoritats, socis de l’Obra Cultural Balear, amigues i amics.Un any més, i ja en van vint-i-cinc, l’Obra Cultural Balear fa festa gran per celebrar els Premis 31 de Desembre atorgats a aquelles persones i entitats que han excel·lit en la tasca esforçada per prestigiar la nostra llengua i la nostra cultura; per enaltir el nostre país fet d’illes i, per extensió, els Països Catalans. En honor vostre, premiats d’enguany, hem preparat aquesta gala que no és més que un tast de la potència extraordinària i mantinguda dels nostres creadors compromesos amb les nostres arrels.

Després de reiterar-vos l’enhorabona, permeteu-me que tot seguit faci un breu balanç tant de la feina feta durant l’any per l’OCB, com de la situació en què es troben ara mateix, a l’arxipèlag, el català i la cultura de la que n’és la distinció primera.

La campanya “Mallorca, m’agrada!”, preparada per despertar consciències vers la nostra terra i el seu caràcter, ha esdevingut tot un èxit. Són més de quaranta els lipdups que s’han enregistrat i més de dues-centes mil les persones que hi han participat, bé en la seva realització, bé seguint-los a través dels canals de les noves xarxes socials. Aquesta campanya, a més, ens ha servit per reforçar la Xarxa Territorial per la Llengua, la Cultura i el País, per augmentar la nostra presència en els municipis, per obrir noves delegacions i per augmentar el nombre de socis.

D’altra banda, Can Alcover, espai de cultura, ha augmentat la seva programació i ha seguint exercint de centre dels programes de l’entitat, en especial els adreçats als nous mallorquins, com de lloc de trobada d’altres organitzacions.

Malauradament, però, el menyspreu i la bel·ligerància vers la nostra llengua i cultura provinents de les principals institucions públiques de l’arxipèlag, ha entelat aquestes activitats. Des del maig d’enguany, s’han seguit els greuges tant a la llengua pròpia d’aquestes illes, que no és altra que la catalana,  com al seu coneixement, ús i prestigi. Des d’aquests mateixos ens públics també s’ha intentat difamar l’Obra Cultural Balear i ofegar-la econòmicament. El Consell de Mallorca, en concret, i per meres raons de doctrina, no ha volgut pagar els doblers que havia compromès a principis d’any amb les nostres activitats, la majoria de les quals ja realitzades.

I tanmateix, aquest robatori no deixa de ser la punta d’una profunda aversió als trets que ens caracteritzen com a poble. La progressiva castellanització de la televisió pública de les Illes Balears o el tancament d’un mitjà públic de comunicació com la ràdio i la televisió de Mallorca, només s’expliquen per l’animadversió que senten els governants de les nostres administracions per la llengua amb què pensam, estimam i desitjam els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs des de fa prop de vuit-cents anys.

Des del mes de maig, els intents per despersonalitzar i provincianitzar les illes no cessen. Tampoc no deixen de cridar des de les poltrones del poder illenc ni l’apologia de la incultura ni el menyspreu de la ciència, en especial la filològica.

Davant aquesta barbàrie lingüisticocultural, l’Obra Cultural Balear proposa un rearmament de valors i de conviccions. Ha arribat l’hora de reafirmar la nostra fidelitat a l’ànima d’aquestes terres voltades de mar. Ha arribat l’hora de fer córrer l’estima profunda que sentim per la nostra llengua, pel nostre patrimoni, per la nostra gent; per la gent que estima de veres les illes i que, per això, no les malmena i les vol preservar de la mediocritat a què els seus capitosts les condemnen. Per això, feim una crida a l’activisme a favor de l’esperança. Cal prevenir com sigui la desafecció. En el nostre projecte de construcció nacional no hi sobra ningú; hi cap tothom; hi volem tothom. Front a la segregació que els nostres governants dicten i practiquen, nosaltres proposam i articulam la inclusió.

I en temps de crisi, convocam a invertir en coneixement, en formació i en cultura, els únics camins que menen a la llibertat. I a fer-ho des del rigor i la qualitat extrema, els signes que de sempre han marcat els nostres creadors i els nostres estudiosos. Contra la potineria que impera, l’excel·lència que engrandeix.

Per això, des d’ara mateix, l’Obra Cultural Balear assumeix el paper de pal de paller de tots els que hem cridat “Mallorca m’agrada!”; de tots els que volem una Mallorca arrelada, culta i resplendent.

Si ho feim així, i des de l’OCB estam convençuts que ho farem, pararem els peus a tanta indignitat i no se’n sortiran els qui ens volen arraconats. Si ens comportam amb la dignitat que mereix la nostra història, mai de mai no se’n sortiran aquells que ens volen segregar.

L’any que ve, l’Obra Cultural Balear farà cinquanta anys, una fita que celebrarem amb la solemnitat que correspon. Serà un bon moment per recordar els qui ens han precedit en aquesta lluita incessant per ennoblir el nostre país i que ja no són entre nosaltres, entre ells els presidents Miquel Forteza, Josep Maria Llompart i Bartomeu Fiol, que fa quatre mesos que ens deixà. El millor homenatge que els podem dedicar, però, a ells i a molts altres que a l’entitat i als seus objectius hi dedicaren el millor d’ells, serà sumar actius a la nostra noble causa i no defallir mai.

Per compensar l’escanyament econòmic de l’entitat dictat pel Govern de les Illes Balears, El Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, hem engegat una intensa campanya de socis. El repte és aconseguir 1000 socis més d’aquí a final d’any. Portam un bon ritme, però cal incrementar-lo. Per això, demanam a cada soci que es proposi fer-ne un altre, i aquest un altre, i així teixir una xarxa atapeïda de compromissaris amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.

Permeteu-me acabar amb una reflexió de Bartomeu Fiol, la que diu:

Era a la vivència que aspiràvem,
no a la supervivència.

Doncs això: és a viure d’acord amb les nostres propietats com a poble, al que espiram. Hi tenim tot el dret i de l’atenció escrupolosa als drets que emparen les nostres lluites, ningú no en descavalcarà l’Obra Cultural Balear. En podeu estar ben segurs.