Els espais no convencionals, transformats per les videoprojeccions, foren un encant més



A Capdepera, parlar de dansa contemporània és parlar de Hierba Roja i de Jean-Marc Serrano i Laida Azcona.
Fa tres anys seguits que ens ofereixen unes propostes estètiques novedoses per les nostres contrades.
Arriscades, diferents i belles. Sobre tot belles.



Enguany han intengrat les videocreacions i una música creats per a aquest muntatge. Un muntantge molt madur.
Els actors se senten segurs, compenetrats i gaudeixen de cada moviment, i això els permet anar més enllà, fer el salt per a integrar les noves tecnologies i passar de la psicodèlia al futurisme matrixià en pocs segons.
























Les dues representacions han gaudit d'ambients diferents. A can Creu d'Inca, amb poc públic, l'ambient a la terrassa era encisador, còmode, agradable, d'un silenci quasi solitari, amb el Castell al fons.
La cafeteria del Centre Cap Vermell marcava distàncies amb el vidre. Molt més públic, el trull era a prop i l'ambient es tensava per moments. Mentrestant, la vista sols podia recrear-se amb el diàleg de moviments dels dos dansaires, sense poder intuir en cap moment el que vendria a continuació.



Les fotografies són un tast d'aquesta meravella que ens ha ofert Hierba Roja. Esperam que aquesta presència en el Festival, i el Festival mateix, continuï estiu rere estiu.