Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 1772


Dies 6 i 7 de novembre, Es Mussol i Noctàmbuls estrenaren en el teatre de Capdepera “Els que recorden”. Una interessant proposta teatral que compagina les obres escrites per Rafel Gallego i Jaume Miró. 

Realment es tractava d’una adaptació al format teatral, a l’escenari, de dues obres preparades per a ser representades en el carrer i al Centre Melis-Cursach  durant les festes de Sant Bartomeu 2020 i anul·lades per mor de la COVID-19. 

Rafel Gallego ha dirigit les dues peces amb la col·laboració de na Maria Bauçà, que les ha adaptat al nou format teatral. La interpretació ha anat a càrrec de Toti Fuster, Bàrbara Nicolau, Biel Bisquerra i Pere Terrassa, que han “brodat” les seves actuacions aconseguint perfilar els personatges amb gran destresa. I és que la feina de les actrius i actors és fonamental en el magnífic resultat.

Les dues obres, fruit de la magnífica adaptació, dialoguen damunt l’escenari i, malgrat poder considerades dues peces independents, s’interrelacionen de forma natural amb referències a personatges comuns.

Una primera part ens parla de dues dones (la Rossa i la comare) que estableixen una peculiar relació en una societat que no sols no les comprenen sinó que les maltracta just per ser diferents, per no ajustar-se als cànons de l’època. Ambdues, per motius diferents, són objecte d’injúries i blanc de xafarderies… “diuen, diuen, diuen!”. Fins obligar-les a concloure la seva relació personal. La historia contada/interpretada es desenvolupada cronològicament amb una excel·lent interpretació que aconsegueix crear un gran sentiment d’empatia entre els espectadors i les dues dones protagonistes. 



Enllaçada amb aquesta primera part, i fent l’ullet a “Alenar”, un diari dona peu a Pere Terrassa i Biel Bisquerra a refer la transformació personal d’un personatge anònim (un electricista una mica introvertit) en un subjecte molt especial .

En questa segona “història” es poden descobrir alguns lligams amb la narració anterior, amb nombroses referències narratives (relació personal amb la comare i la Rossa, el medalló...). 

El format, inicialment de caràcter documental, deriva cap una mena de realisme màgic que domina el canvi de personalitat del personatge i les excentricitats i reflexions que el marcaran. 



Però l’obra va més enllà de la narració i entra en la reflexió de la recuperació de la memòria i biografies de persones anònimes singulars, que Es Mussol ja inicià, brillantment, amb “Alenar”. 

Es Mussol com a productors de “Els que recorden” fan una aposta per la dramatúrgia  contemporània de les Illes Balears de la mà de Rafel Gallego i Jaume Miró, potser els dos autors amb major projecció creativa del panorama teatral balear actual.

Enhorabona a tots per oferir-nos aquesta excel·lent obra.