Avui és el Dia Internacional del Llibre Infantil














Escrit per Peter Svetina
Il·lustrat per Damijan Stepancic
Traduït per Natàlia Martínez
Corregit per Jordi Ferré i Ybarz





Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional és la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món. Al 2020 ha correspost a la sección d'Eslovenia.

Enguany ho haurem de celebrar de forma diferent als altres anys.  Podeu veure el cartell il·lustrat per Damijan Stepančič i llegir el de missatge de Peter Svetina.

 

FAM DE MOTS, missatge de Peter Svetina 
DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL 

On jo visc, els arbustos es tornen verds a finals d’abril o principis de maig. Al cap de poc temps, s’omplen de crisàlides de papallones, que llueixen com vetes de cotó o cotó de sucre. Les erugues devoren els arbustos fulla rere fulla, fins a deixar-los despullats. Quan les papallones surten de les seves crisàlides, arrenquen a volar, però els arbustos no queden destrossats. Quan arriba l’estiu broten de nou, i així una vegada i una altra.
Aquesta és la imatge d’un escriptor, la imatge d’un poeta. Són corcats, esgotats per les seves històries i els seus poemes, les quals, un cop finalitzades, emprenen el seu propi vol, refugiant-se en els llibres i trobant els seus lectors. Això no deixa de repetir-se.
Què passa amb aquestes històries i aquests poemes?
Conec un noi que el van haver d’operar dels ulls. Després de l’operació, van passar dues setmanes durant les quals només se li va permetre estar estirat sobre el costat dret, i després d’allò, un altre mes durant el qual no va poder llegir res. Quan va tornar a agafar un llibre, mes i mig després, va sentir com si estigués recollint mots a cullerades, gairebé menjant-se’ls.
I conec una noia que ara és mestra. Em va dir: pobres d’aquells nens als quals els seus pares no els llegien llibres.
Les paraules en els poemes i en els contes són aliment. No aliment per al cos, res que pugui omplir l’estómac. Són aliment per a l’esperit i per a l’ànima.
Quan l’home té gana o set, se li encongeix l’estómac i se li eixuga la boca. Busca trobar alguna cosa per menjar, un tros de pa, un plat d’arròs o de blat, un peix o un plàtan. Com més afamat està, més se li estreny la mirada; ja no veu altra cosa que allò que el pot satisfer.
Tanmateix, la fam de mots es manifesta de manera diferent: com una tristesa, com una empatia, com una arrogància. Les persones que pateixen aquest tipus de fam no són conscients que les seves ànimes estan tremolant, que estan passant pel seu costat mateix sense haver-hi parat esment. Una part del seu propi món se’ls en va de les mans sense ells adonar-se’n.
Aquest tipus de fam és la que sacien els poemes i les històries.
Existeix, malgrat això, esperança per a aquells que mai han satisfet aquesta fam de mots?
Sí. Aquell noi llegeix gairebé cada dia. La noia que és mestra llegeix contes als seus alumnes cada divendres, cada setmana. Si alguna vegada se n’oblida, els infants no triguen a recordar-li-ho.
I què passa amb l’escriptor, amb el poeta? Amb l’arribada de l’estiu, tornaran a verdejar. I una vegada més seran engolits per les seves històries i poemes, que acabaran volant en totes les direccions, igual que les papallones. Una vegada i una altra.







AVUI CONTAU UN CONTE D'ANDERSEN i ens deis quin heu contat
Dia Internacional del Libre Infantil i Juvenil
Des de les nostres Biblioteques Públiques Municipals de Capdepera vos volem proposar als que teniu nins que, avui vespre aprofiteu per explicar-los un conte d'Andersen, aquí vos recordam alguns del més coneguts:
El rossinyol
L´aneguet lleig,
La princesa i el pésol
El caragol i el roser,
El soldadet de plom,
El vestit nou de l´emperador,
La donzella de la mar,
Les cigonyes, La venedora de mistos
Historia d'una mare.
#avuicontamandersen #tothomacaseva #totaniràbé



Fa 215 anys tal dia com avui, va néixer a un petit poble de Dinamarca, a Odense, en el si d’una família pobra, el petit Christian. Des de ben petit, en Christian va viure envoltat de les paraules de poetes i escriptors danesos, que el seu pare (un humil sabater) li va acostar a través dels llibres. També de jove, en Christian va poder conèixer el màgic i fantàstic món del teatre. Entre els decorats i ostentosos vestits dels actors protagonistes del Teatre Reial, en Christian va fer els seus primers passos com a extra en moltes obres.

Així, en Christian va anar creixent, cultivant la seva imaginació i la seva capacitat de paraula, fins a convertir-se en un dels escriptors més reconeguts del món: en Hans Christian Andersen.
El vestit nou de l’Emperador, La Sireneta, La princesa i el pèsol o L’aneguet lleig, són alguns dels contes que va escriure Christian Andersen i que han passat de generació en generació convertint-se en clàssics de la literatura infantil.