Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 2404
La "Fusió en viu" conjugà música i poesia en una vetllada inoblidable en un entorn idíl·lic


Dissabte 23 de juny és nit de Sant Joan, però també nit per la poesia a Na Ferradura, on un grup divers d'artistes va formar part d'un experiment amb la poesia i la música per protagonistes. Set poetes recitaven amb uns quants guitarristes que mostraren les seves habilitats a l'hora de combinar els seus temes amb la paraula dels rapsodes.



Primerament, la poeta gabellina escollí a Mariana, una guitarrista de bella veu, que es combinà a la perfecció en un cant homèric de denúncia de l'estat dels immigrats, dels refugiats, d'aquells que han d'anar d'una banda a una altra per buscar una vida digna. 



Després es succeïren diferents intèrprets: Jim, que en un anglès clar, feu una dura crítica a la societat americana (algú, entre el públic va dir, "si en Trump el sentís!"), també va actuar Tomeu, que escollí a Alba per a la realització d'un poema amb un to dramàtic que eriçava la pell, amb la seva veu pregona i profunda, "Mama" deia la veu coral d'Alba.



Mentre, el suau balanceig de la mar, gairebé tranquil·la com un animal de fons, era el teló perfecte, a més de la nit i de l'estàtua perenne de Joan Bennàssar, que coronava un paratge ideal a na Ferradura, que va ser com retornar al paradís perdut. El poeta Joan Cabalgante Guasp va estar acompanyat a la guitarra per Lucas, va recitar "Icar" i " El foc i la festa" del seu llibre Les veus manllevades.



Els transeünts anaven i venien, amb el clamor distant de la jornada futbolística-germana. La gent s'aturava a la barana, contemplava l'escenari de microfonia sobre la platja, escoltava els poemes i alguna cançó, Viejo Lobo també va sonar en una interpretació notable i acordada amb el poeta, el públic gaudia d'una nit agradable i tranquil·la, d'una vetllada ben ideada per un grup de gent, entre els quals destacava Matt Patricis, que aquesta vegada, va portar tota la seva il·lusió en coordinar un espectacle de bon gust i harmonia, perquè ell té clar que la poesia i la música mereixen un lloc digne a Capdepera i a Cala Rajada.



Molt li deu la poesia a Matt. que aquest pic cedí la presentació de l'acte a Sergio, que també aprofità l'ocasió per recitar una Elegía de Miguel Hernández, molt sentida. El tècnic de l'Ajuntament i el positivisme creatiu de Pere Cortada també ajudaren a fer un bon festival.




Posteriorment, va ser el torn d'Elefante gris, que en la seva brillant actuació (no de bades va ser un dels finalistes de l'Slam de les Illes Balears que participà en l'edició valenciana) va posar la nota d'humor i d'ironia, que va fer encara més bo el festival, acompanyat per la guitarra d'Alba, en brillant combinació. D'altra banda, Coralia, tingué una participació discreta, però va fer vibrar el públic amb la seva extremada sensibilitat i poesia, una aposta segura de la representació de Cala Millor que es manté ferma en les seves participacions.



Finalment, es pot dir que l'espectacle proposat, també amb el suport de l'Ajuntament de Capdepera, va ser d'una notable qualitat i atractiva combinació artística. De les poques coses que se li poden retreure és la poca participació de la llengua catalana en l'acte i la il·luminació taronja, que podria haver estat blava. Esperem que aquest festival mediterrani-gabellí, es pugui tornar a repetir, en favor de l'art, en favor de la poesia, en favor del bell paratge que és Na Ferradura i tot l'entorn calarrajader. Que les paraules d'Odisseu us acompanyin.