Diuen que una imatge val més que mil paraules, i nosaltres ja us n'hem oferit un caramull, d'imatges sobre l'acte de presentació del llibre “L'espiritisme a Capdepera”, que va tenir lloc el passat divendres dia 13 en el Teatre Municipal. Imatges que a la vegada recullen les paraules que es varen poder escoltar i que per tant fan gairebé innecessàries les nostres explicacions.
En tot cas, no podem deixar d'expressar la nostra satisfacció davant un acte que va assolir un nivell intel·lectual de primer ordre i d'haver-hi col·laborat, davant un públic que pràcticament va omplir el Teatre Municipal. Aquesta obra és la que fa 23 de la sèrie “Cap Vermell” i no fa més que consolidar una trajectòria editorial que converteix cada passa que dona en una pedra cantonera de l'edifici de la cultura d'aquest poble.
Sí, estam contents, i en aquesta ocasió ho estam molt especialment per ser qui és l'autor d'aquest magnífic treball d'investigació sobre l'espiritisme a Capdepera. Ja ho sabeu, es tracta d'en Pep Terrassa, l'investigador infatigable, el treballador constant i insistent en la feina d'exhumació del passat gabellí. A més, en Pep és el president de la nostra associació i duu a l'esquena un bagatge de servei a la cultura local que ja fa dècades que es perllonga i que no es podria pagar amb doblers. I, sobre tot, en Pep és l'amic entranyable, un exemple a seguir, en tant que persona amb que ens marca un camí de servei al poble sense cap més compensació que el reconeixement que, això sí, rebem amb escreix dels nostres conciutadans.
“L'espiritisme a Capdepera” ve a tancar – o no – una trilogia que inicialment no mirava tan enfora. Tot va començar amb “El metodisme a Capdepera” (obra en la qual també participà el mateix Pep Terrassa). Va seguir, després “La idea és infinita. El socialisme a Capdepera”, de Miquel Llull. I ara ens acaba d'arribar aquesta tercera entrega, que posa el nostre poble en llocs capdavanters d'arreu de les Illes Balears, pel que fa a treballs d'investigació local. Treballs rigorosos, obres de recerca darrere les quals hi ha hores, mesos i anys de feina, tot cercant les petjades que deixaren impreses unes quantes generacions de gabellins.
De tot plegat s'infereix que Capdepera va ser, en molts d'aspectes, un cas especial, gairebé una raresa, en la Mallorca dels segle XIX i fins a començament del XX, abans que a gerra civil no estroncàs els somnis i les il·lusions de tanta gent que, tant en el que es coneix com a Sexenni Democràtic com durant la Segona República, va voler creure que era possible avançar cap a la total emancipació política i social de les persones. Capdepera, segurament més que cap altre poble de l'illa, va ser permeable als corrents intel·lectuals, religiosos i polítics que, especialment a través de Catalunya, arribaren a Mallorca i que varen oferir glopades d'aire fresc a una societat que duia tant de temps sota el jou del caciquisme.
Tant la presentació d'en Miquel Llull com les intervencions del mateix autor, en Pep Terrassa, i de l'historiador Pere Fullana van assolir una volada i un rigor admirables. Aspectes, aquests, que els oradors varen saber compatibilitzar amb un discurs de caràcter divulgatiu i pedagògic, proper i intel·ligible. No hi mancaren les paraules de l'absent Patrícia Gabancho, que va fer arribar per a l'ocasió i que foren llegides per Carme Mut; la prestigiosa escriptora catalana havia compromès la seva presència en aquest acte però, malauradament, una indisposició la va retenir a Barcelona. Al final havia passat més d'una hora i mitja i gairebé no ens n'havíem adonat.
Quan sortírem al vestíbul del Teatre a fer una copa de cava érem ben conscients d'haver estat testimonis d'uns moments excepcionals, d'aquells que enalteixen la societat gabellina i la dignifiquen.
