Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 2574
Antònia Del Río forma part dels  vint artistes amb projecció internacional de les Illes que configuren aquesta exposició

Tabula rasa o la (im)possibilitat de construir una generació és un projecte curatorial de Fernando Gómez de la Cuesta i Pau Waelder que té com a objectiu examinar i presentar en l’àmbit internacional el treball de la jove generació d’artistes de les Illes Balears. Una selecció formada per l’obra de vint-i-un artistes nascuts a partir de l’any 1981 a la nostra comunitat, estableix un il·lustratiu panorama de la força creativa d’una generació que creix superant la insularitat i obrintse a les influències i les connexions amb el món sencer. Una generació d’artistes que donen veu a l’art contemporani a les nostres illes i han assolit un nivell d’excel·lència en la seva trajectòria que els permet dialogar amb el panorama artístic internacional.
 
El projecte s’articula com una sèrie d’exposicions col·lectives que tindran lloc a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (Mallorca), MUU Kaapeli (Hèlsinki, Finlàndia) i Hilvaria Studios (Tilburg, Països Baixos). També s’ha editat un llibre i un arxiu d’artistes emergents amb una sèrie de documentals en vídeo que es poden consultar al lloc web tabularasa.iebalearics.org, nucli de difusió i documentació de la proposta.

IRENE DE ANDRÉS, JOAN BENNASSAR CERDÀ, ARANTXA BOYERO, LARA FLUXÀ, BEL FULLANA, NEUS MARROIG, ADRIÁN MARTÍNEZ, JAUME OREJUELA, JULIÀ PANADÈS, ALBERT PINYA, TOMÁS PIZÁ, NATXA POMAR, CRISTÒFOL PONS, MARIJO RIBAS, ANTÒNIA DEL RÍO, BARTOMEU SASTRE, ISABEL SERVERA, JAVIER SIQUIER, LAS TARADAS (MARIAEMA SOLER I MARTA FUERTES i SARA TUR conformen una exposició que serà "molt sorprenent i trencadora" amb paraules d'Antonia Del Río.
 
Tota generació es troba compromesa entre l’herència del que aprèn de la generació anterior i la necessitat de crear unes normes pròpies, una nova visió del món, una voluntat de fer la seva aportació. En el món de l’art, habitualment, el pas d’una generació a una altra produeix notables canvis en la producció artística, esperonats per la mateixa estructura del mercat i per la crítica. Aquesta transició dóna lloc a lluites de poder, segons explica Pierre Bourdieu: “D’una banda, hi ha les figures dominants, que volen continuïtat, identitat, reproducció; de l’altra, els nouvinguts, que volen discontinuïtat, ruptura, diferència, revolució. «Fer-se un nom» vol dir deixar la pròpia petjada, tot assolint el reconeixement (en tots dos sentits) de la pròpia diferència respecte als altres productors, en particular aquells que estan més consagrats.”
 
La generació d’artistes emergents no pot doncs sinó observar la seva pràctica artística des d’una perspectiva que els permeti fugir del pes de la tradició i els referents que li han donat forma, repensar la realitat que els envolta, l’art i la seva pròpia condició com a artistes des d’un punt zero. Amb referents, experiències i aspiracions diferents, podem veure l’obra dels joves creadors sota el prisma de tabula rasa, el paper en blanc sobre el qual s’escriu partint del no-res o, seguint la concepció de John Locke, la fundació del coneixement a partir de l’experiència. Però els artistes no creen del no-res, el pes de la història i les influències rebudes eviten que el paper sobre el que escriuen sigui totalment blanc. Latabula rasa és, doncs, més aviat una presa de posició, un desig de començar de nou. També el fet de pertànyer a una generació és un concepte difícil: quins trets comuns tenen un conjunt d’artistes nascuts en una mateixa zona geogràfica amb pocs anys de diferència? Possiblement menys del que podríem esperar, atès que ens trobam en un món hiperconnectat on la mobilitat, física i mental, de tot individu el pot portar a rebre influències molt diverses. Què és doncs una generació i quines aportacions pot fer?
 

L'exposició serà a Es Baluard fins dia 21 de setembre. Vos mantindrem informats