Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 2001

A partir d’una pregunta en relació amb l’exposició de Ses Maries  (Quin nom hauria de tenir aquest ofici de fer llata?) sorgeix una sèrie de paraules inventades pels membres d’un suposat (i poc fiable) Institut d’Estudis Gabellins, IEG.

Idòllatre. Persona que venera la llata en qualsevol de les seves imatges.

Llat. Líquid blanquinós obtingut a partir de munyir o d’esprémer els brins.

Llataire. Persona que arrabassa paumes estant emprenyat, amb molt mala llat.

Llataner/a. Individu dedicat a construir i reparar conduccions fetes de llata.

Llatania. Salm que antigament era recitat per aquelles persones que confeccionaven llata en grup.

Llatanyaire. Aquell qui arrabassa paumes i, en comptes de destinar-les a fer obra de pauma, dedica esforços ingents a cremar-les. Sol ser bastant llatús.

Llatí. Llata fina. DCG (Diccionari Capvermellenc i Gabellí).

Llatinada. Expressió en llatí referent a termes d'obra de pauma.

Llatista. Aquell qui corregeix les deformacions de les superfícies fetes d'obra de pauma, normalment provocades per cops.

Llatitud. Arc de meridià mesurat a partir de l'Equador corresponent a les terres on habitualment es fa llata.

Llató. Aliatge herbós-metàl·lic de composició blana emprat en determinades tasques de caire artesanal i artístic. "Veure's el llató": Pop., quedar en evidència.

Llàtol. Que assaboreix amb delit la llata.

Llatolia. Dolç de llata.

Llatós. Persona que insistentment et demana per fer llatra. Et. desconeguda.

Llatrocini. Robatori amb llata.

Llatuània. País, que juntament amb Llatònia i Espartònia, s’independitzà de la comarca de Llevant i ingressà en la CEE devers l’any 1951. La seva indústria principal la componen la llatra i l’espart.

Llatuga. Planta herbàcia resultat d'empeltar un enciam i un garballó. Les seves fulles són comestibles, però s'ha de tenir un estómac a prova de bombes per digerir-les.

Llatús/sa. Persona amb poca traça fent qualsevol de les activitats relacionades amb la llata. També curt de espossims o de gambals.

Pellater. Individu que adoba les fulles dels garballons.

Quatre llatres. Antic cotxe de pauma, recentment retirat del mercat.

 

Esperem que els ventalls de pauma us hagin alleugerat l’estiu i no us haguem donat gaire la llata!


Aquí teniu el vocabulari de la llata publicat fa uns anys (clicau la imatge per ampliar-la i descarregar el PDF complet): 



Imatges:
Jaume Cabalgante