Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 1624
L'autor acaba de publicar el seu darrer llibre de relats: L'ungla més...


L'autor, amb l'editor Pau Castanyer, a la presentació de "L'ungla més...", a la llibreria Drac Màgic de Ciutat

L'estiu és un bon moment per a la lectura. Miquel Àngel Mas (Maria de la Salut, 1972) acaba de publicar a Edicions del despropòsit el seu darrer llibre de relats, L'ungla més..., una colpidora obra sobre la misèria humana en un estil contundent, influenciat per autors com Roger Wolfe o Edgar Lee Masters, entre d'altres. L'estiu és un bon moment per a l'entrevista, aquí us convidam a paladejar-la:

- Per què hem de llegir “L'ungla més...”?

- Perquè és un llibre sense filtres, valent, "a tall de límit"; perquè per escriure L'ungla més... un ha de baixar una mica a l'infern; i per sentir, el que sigui, però sentir.

- Per què no acabares el títol?

- No ho sé.

- L'hi deixares al lector?

- No. El títol "L'ungla més..." vol ser qualsevol cosa menys un títol "d'horitzons preciosos i gavines com tatxes al blau del cel i "bla bla bla"

- Creus que l'escriptor ha d'escriure per defensar una idea o per seguir una estètica?

- Ara, jo escric per sobreviure psicològicament. Un, a vegades, s'ha de fotre i escriure. I surt el que surt. I punt.

- Quins autors destacaries del panorama literari català actual?

- Gabriel Florit, Antoni Serra.

- Per què?

- Per escriure bé. Per escriure sense voler ser els millors escriptors del món. Per dir les coses pel seu nom, i per ser relativament poc coneguts en qualsevol boutique de moda (i això actualment pot ser garantia de qualitat).


L'actor Biel Ramon, en acció

- Quins factors creus que s'han de donar per a escriure un bon llibre?

- Per a mi, contar la teva veritat, i ben contada, i a pèl, sense cap por, una mica això de "i què el món es foti!"; i el fotut, malauradament, serà el pobre i trist escriptor.

- Com veus el panorama editorial a les Illes i a la resta del Països Catalans?

- No ho sé, no puc opinar amb criteri. Aquí, a les Illes, cal destacar la feina constant i essencial d'algunes velles editorials; i sobretot l'esforç immens d'algunes noves editorials (Edicions del Despròposit i Adia Edicions).

- És difícil, publicar?

- Per a mi, sí. Per a mi és molt difícil publicar. I de segur que es publiquen ultrabajanades, i de segur que no es publicaran mai per mai textos meravellosos. Puta vida!

- Què en penses, de la traducció?

- Que ha de ser de qualitat.

- Traduir és trair?

- Pens que no.

- Podem dir que aquest llibre és una continuació de la teva trajectòria narrativa? Segueix les passes de “Shushi per a un caputxí”, o no hi té res a veure?

- Jo he escrit "L'ungla més...". "L'ungla més..." és molt seu, i això pens que és bona cosa.

- Gian Giono deia que l'home és el seu paisatge. Ho creus així?

- Sí, és el seu paisatge, la seva història, la seva educació, unes puntes de genètica...; ara per ara som molt ambientalista, "proontogenètic" [1].

- T'influeix de qualque manera el paisatge que t'envolta, a l'hora d'escriure?

- Quasi tot el llibre és realitat; amb combinacions, amb decoracions, amb deformacions, però realitat. I el llibre en algun moment t'arrabassa els ulls, i, repetesc, quasi tot el llibre és realitat.

- Per a quan un nou llibre de poesia?

- Quan ell, el llibre, ho trobi pertinent i jo amb coratge. Crec que un ha d'escriure quan té qualque cosa a dir; això d'escriure pàgines i pàgines per dir que les mosques volen i tenen ales i tot això...

- Ha influït, la poesia, en aquest darrer llibre?

- Sempre poesia. I què ens queda quan ja som cosa una mica o molt pansida? Poesia, poesia... Però, per a mi, poesia realista, de Carver, d'Edgar Lee Masters, de Roger Wolfe; poesia de poeta neuròtic funcional que encara es pot descodificar en significats clars i contundents.

- Sabem que hi ha una part quotidiana de la teva tasca que realitzes a Capdepera...

- Sí, a Cala Rajada.

- Hi és present, de qualque manera, en aquest llibre o a d'altres?

- Sí, de qualque manera.

- Podem dir que aquests relats són un retrat de la misèria humana?

- No. Alguns són relats d'esperança i de desig. Molts són trossos de vida de misèria des d'una estètica singular i poètica i sense cap intenció conscient (inconscient no ho sé) de fer apologia de la desgràcia de l'altre o de la meva.

- Quin llibre t'agradaria haver escrit?

- Cap dels que m'agraden.

- Per què?

- Perquè la bona literatura també és sofriment. Molt de sofriment.

- Moltes gràcies i bona sort.

- Gràcies a vosaltres, a “Cap Vermell”, per xerrar de literatura.

 

(Més informació a la web d'Edicions del Despropòsit) 

- - - - -

[1]Proontogenètic: favorable al seguit de transformacions sofertes per un organisme animal o vegetal des de la fecundació fins que ateny a l'estat madur.