Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 1133

Tot va començar en un escenari negre, ben negre, nuu, despullat d’artificis.



Tres homes i una dona, ben allunyats dels estereotips estandarditzats dels cossos esportius endreçadament esvelts dels dansaires clàssics, no paraven de moure’s per l’escenari vestint roba de carrer i americana enlloc de leotards i tut-tut. Sense tipus de ballarins, però exercitant moviments presumiblement calculats per denotar desordre. Sense mostrar musculatura perfecte, però incansables, àgils en certa mesura per llençar-se per terra, per barallar-se i alçar-se de nou.

No eren joves de vint anys acabats d’enfornar, ho denotaven els seus cossos, les seves cares, els cabells desendreçats d’un, les barbes poblades... Els quatre s’alternaven captant l’atenció dels espectadors, de vegades tots junts, en trios, parelles o tots sols. I seguien, movent-se i ballant.

La música procedia d’un ordinador a l’escenari mateix; allò els permetia tallar la música mentre algú dels companys encara estava ballant. Els llargs silencis posaven, a estones, més èmfasi en l’actor.

La foscor impedia als actors-ballarins veure la grada, però les seves mirades, unes més seques i penetrants que les altres, travessaven la foscor desafiant l’espectador. Ho feien quedant estàtics, en certa manera amenaçadors, obligant-lo a preguntar-se: què; què en penses, de tot plegat?

Malmenats és un exercici de denúncia dels moments actuals, dels maltractaments del sistema cap a la ciutadania en conjunt i a ciutadans en particular en una situació convulsa com la que vivim, on ningú sap per on sortirà la pressió d’aquesta olla. No hi manquen sensibilitat i brutalitat, humor i amor, domini i dominació. 

  

Només Mariantònia Oliver prové del món de la dansa, però ha aconseguit entrenar els seus companys per a fer un espectacle caòtic d’aparença que, en realitat, transmet al públic aquesta sensació de desordre fent que cadascú posi el guió que més li convingui, que cregui o que vulgui entendre.

Al final els actors van petar la xerrada amb el públic explicant detalls de l'obra i escoltant les opinions dels espectadors. No sabem si els ballarins de la companyia de Mariantònia Oliver es van sentir malmenats al teatre de Capdepera per la minsa presència de públic, al voltant d’una quinzena de persones, tot i ser un espectacle gratuït. Però el públic no pot sentir-se, de cap manera, malmenat pels ballarins.