EL JARDINER QUE NO SABIA MATEMÀTIQUES



Reflexió sobre el llibre d'en Miquel Flaquer Llull "Recreo"


"A propòsit del projecte solidàri que duu a terme na Claudia Troppa, i el seu club d'atletisme, no puc més que expressar la meva admiració. "


Part 1. La descoberta del paisatge costaner


foto Joan Sans

Aprofit aquesta avinentesa per esbossar una laudatio d'en Miquel Llull... caldria qualificar-lo sobre tot com un historiador de les idees polítiques, particularment interessat per les relacions de poder i l’antropologia cultural de col·lectivitats com la gabellina, ancestralment perifèrica.


Text de la presentació del llibre "MOSSÈN ALCOVER, ELS METODISTES I ELS SOCIALISTES DE CAPDEPERA" per part de l'autor.



Can Patilla, 23 de novembre de 2019



" Esper que enguany no visquem les nostres festes de l’Esperança com “un any més” sinó intentant viure-ho més intensament i aprofundir dins la seva vida..."
















Mélanie Perpiñá del Campo 


Psicòloga i terapeuta


Un any enrere, vaig adoptar una cadella, abandonada amb els seus germans a la canera. A les poques setmanes de tenir-la, vaig veure en ella un gran potencial i va ser quan vaig entendre que ella seria molt més que un animal de companyia.

De la teoria a la pràctica hi ha un bon bot, tothom té bones idees, però alhora de donar una mà (una mà física em refereixo) cada un té coses a fer i un lloc on anar abans  d'enfrontar-se a responsabilitats.





"És, com tancar el cercle... Descobrir família i cosins i recercar en ells records de la meva mare, va ser preciós. Va ser un acte entranyable i molt emotiu, Cala Rajada va ser preciosa als meus ulls....Beneït el moment en què vaig prendre la decisió de venir. A Mallorca sempre l'he trobada maca amb els ulls que miren; a partir d’ara la trobaré maca amb els ulls del cor".


Georgina Mallafrè Garau, neta de Jaume Garau i besneta de la padrina Bet.

"Tenim emocions del paleolític, institucions medievals i tecnologia pròpia d'un Deu. I això és terriblement perillós". Eduard Osborne 

Comentari a Celistre, de Jaume Fuster


Infracròniques Republicanes (10)

Pablo Iglesias, a la presó?




Sarah Mardini y Seán Biden

Hi ha institucions (o autoinstituïdes institucions) o col·lectius que ho tenen relativament més fàcil guanyar-se, de boqueta, - ei!, no sospirem miracles- les adhesions de la gent. Basta que es facin portaveu d’una qüestió més o menys de moda, més o menys necessària, per guanyar adeptes, likes a les xarxes socials i fer una mica de rebombori públic. Quan això passa semblen untades d’una mena de Veritat Absoluta que tot allò que diuen i publiquen es converteix en matèria de fe que, acòlits i associats – la teranyina pot créixer una mica més, professen amb cega obediència. I fins i tot, sol passar, ateses les nobles intencions amb què revesteixen el seu credo, que allò que diuen és immaculat. Sembla que, de les espúries intencions que denuncien a institucions públiques – especialment- i la classe política que les atén, ells n’estan quitis, com si un estrany bateig els hagués eliminat aquesta possible màcula. Màcula que prové no tant del credo que les sustenta com de les persones que amb més o menys oportunisme contaminen – la paraula pot ser més gruixada- les nobles intencions. Quan te n’adones de la farsa és quan poses en dubte la credibilitat o, com a mínim, te’n malfies.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






Margalida Caimari Ferragut
Psicòloga infanto-juvenil




" El receptari no l’ha escrit ni Andreu Genestra, ni Jaume Fuster, ni tampoc Josep Terrassa ni molt menys servidor, Joan Cabalgante Guasp.  El receptari és obra de tota la col·lectivitat gabellina. "


El text el va llegir Andreu Nadal, professor de filosofia, en nom de Josep Terrassa, qui no va poder assistir a l’acte. 
 

Subcategories