Girant l'ullada cap enrere
ANY 1.977 SEGONA PART
Arxiu de premsa de Bartomeu Melis "Meyme"
MAL AMBIENT PREFESTIVAL NACIONAL DE CINEMA
Aquest serà, sens dubte, el darrer festival de cinema amateur del municipi. Es tracta d’un festival de caràcter nacional. Les autoritats, tant locals com provincials, semblen no estar per la feina de patrocinar aquesta mena de manifestacions culturals. I la Mostra –valgui la redundància– ho demostra, malgrat l’inicial suport d’una part, únicament, dels membres del consistori gabellí.
Aquest certamen se celebra, per primer cop, al mes de maig -abans era al març– i, curiosament, després d’anys d’inactivitat per part de la Germandat de Llauradors de Capdepera, enguany, amb motiu de Sant Isidre, es promou un petit festival de cinema aficionat, promogut així mateix per l’Ajuntament (per la resta del consistori, dissident amb els que donen suport a la Mostra nacional). Ja tornam a tenir, a Capdepera, l’Ajuntament dividit, malgrat haver-se desembarassat del clima proppassat de la batlia Flaquer.
Tapar la veu dels altres, en això de manifestar la llibertat d’expressió, sigui aquesta escrita o oral, és atemptar contra el més elemental de la democràcia. A més, és una falta d’educació, un primitivisme propi d’analfabets. Ni tan sols es pot anomenar “fer política” o simple estratègia de partit. És una curtor d’esperit el fet d’arribar als missatges aliens i tapar-los amb el bram o amb “pintades”. Així va restar la imatge, que parla per ella mateixa.
L’Ajuntament de Capdepera havia col•locat un cartell anunciant la Primera Mostra Nacional de Cine Independent. Tot seguit, n’arribaren d’altres i posaren el que es pot llegir a la fotografia que il•lustra la informació. La contestació, la protesta i l’esperonada dialèctica comencen a endinsar-se en el terreny més pintoresc. No se sap si les “pintades” tenien com a destinatari una facció de l’Ajuntament o els promotors de la Mostra. El que sí va quedar palès fou que, per pensar amb llibertat, es va embrutat la localitat, amb faltes d’ortografia i amb desconeixement de la simbologia que els desaprensius enemics del festival de cinema pretenien combatre o atacar.
Pintades contra el Festival nacional de cinema de Cala Rajada
MOSTRA NACIONAL DE CINEMA INDEPENDENT 1977, AMB TELEVISIÓ INCLOSA
La comissió organitzadora dels certàmens regionals de cinema amateur, que aconseguí destacat èxit, especialment amb el descobriment de nous valors, ha considerat haver complit una certa majoria d’edat per donar el gran salt de convertir el festival en nacional, canviant-ne el títol i ampliant el concurs a aficionats més inquiets amb la inclusió de la modalitat de format de cel•luloide de 16 mil•límetres, sense menysprear els habituals 8 i Super 8 mil•límetres.
El consagrat director Agustí Villaronga i el destacat realitzador Gianni Giacobbi pràcticament varen néixer professionalment als certàmens de Capdepera. Precisament, Villaronga no fou autoritzat per la Comissió de Censura del Ministeri a la revisió prèvia de les pel•lícules presentades a aquesta Mostra, ja que la seva cinta “Anta 3”, de corrosiu i fort argument, fou considerada pels censors com “de peligroso contenido”.
Cartell de la MOSTRA NACIONAL CINEMA INDEPENDENT
Altres com Miquel Jordà, Grup Wilma, Segura, Negre i Aguiló, a més de Rafel Bordoy, consolidats dintre el cinema de petit format, han continuat participant en altres mostres a la Península. Les novetats, en pel•lícules, són moltes i les inscripcions desborden les possibilitats.
Carles Soler Vinyes, president de la Unió de Cineastes Amateurs, periodista i realitzador, amb un equip propi de col•laboradors, s’ha unit a la comissió local per a formar part del jurat, juntament amb els crítics de cinema i ràdio de les Balears, a més d’una representació del consistori gabellí. Per primera vegada, TVE (encara en blanc i negre) mitjançant un plató a l’hotel Aguait –seu del festival de cinema– ha realitzat un desplegament informatiu inusitat.
PRESSUPOST, PEL•LÍCULES I CENSURA
El pressupost del certamen apuja a 125.000 pessetes. L’Ajuntament aprova un ajut, per majoria simple, i hi aporta 60.000 pessetes. 17 hotels, 27 empreses –entre comerços i professionals– i tres entitats bancàries completen les subvencions per a cobrir-ne el cost global. De les 43 pel•lícules presentades a concurs, el jurat en descarta 28, sotmeses a una prèvia i meticulosa selecció. Finalment, 15 són les triades, totes inèdites i sense comptar amb cap premi anterior, realitzades per cinèfils procedents de Catalunya, Madrid, Sevilla, Segovia, Granada i Mallorca.
La Delegació Provincial del Ministeri d’Informació i Turisme –malgrat els temps que corren– revisa, a efectes de “censura prèvia”, les cintes presentades i ho fa a un local habilitat per a l’ocasió, dos dies abans d’iniciar-se la Mostra.
“CAVALL FORT” GUANYA LA “RAJADA D’ARGENT”
El cineasta català Eugeni Anglada, amb la seva pel•lícula “Cavall fort”, obté el primer premi d’aquesta Mostra Nacional de Cine Independent, consistent en l’obtenció de la “Rajada d’argent”, distintiva del festival. El guanyador, com a autor mallorquí, fou Antoni Riera Nadal, de Manacor, amb “El raïm del Rei Moro”. Enric Gold, intèrpret de “Memòries”, de Carles Miró, fou el guardonat amb la distinció de millor actor.
El “cocktail” de clausura a les instal•lacions de l’hotel Aguait va suposar tot un esdeveniment social. Fins i tot hi va fer acte de presència un bon nombre de gent que, als inicis del Certamen, es declarava contrària a aquesta manifestació cultural i que, finalment, va haver de reconèixer la vàlua que la Mostra suposava, a nivell nacional, de promoció per a la nostra contrada.
Els desafortunats rètols insultant els organitzadors de l’esdeveniment foren “segrestats”, retirats, presumptament, per àcrates disconformes amb la Mostra. Finalment tengueren “seny”.
PROBLEMES I ENFRONTAMENT ENTRE TAXISTES
El Grup local d’auto-taxis va remogut per l’existència d’un president, recentment elegit, Bartomeu Ferrer Moll, i la no dimissió de l’anterior cap del taxistes locals, Joan Serra Melis, el qual ha manifestat que fa 4 anys que intenta cessar en el càrrec però que una majoria del col•lectiu li impideix que ho pugui fer.
El motiu de la discòrdia no és altre que l’intrusisme existent en el sector i la manca d’actuacions per part de les autoritats (Joan Serra és tinent de batle). Els professionals que recolzen Bartomeu Ferrer, l’electe president, acusen l’administració municipal d’utilitzar, en els viatges oficials del batle i d’alguns regidors, el servei de taxi d’un policia municipal que compta amb una llicència per a aquesta activitat i, a més, permetre, la batlia, que “taxis-pirata” realitzin serveis cap a l’aeroport, per estar unit a aquells per relacions de tipus familiar.
El taxistes denuncien el deficient servei de la nova empresa de línea d’autocars, ---que ha substituït la veterana “Sard-Terres”--- que canvia contínuament de “terminal”, d’horaris i amb aturades fora de ruta, produint-se problemes entre els usuaris que han de recórrer, en darrera instància, als taxis, per als desplaçaments fora del municipi. L’empresa d’autocars és de Manacor, i allí té aturada a tres punts, a més de Sant Llorenç, la qual cosa fa que el trajecte entre Cala Rajada i Palma es demori, sigui llarg i excessiu.
INAUGURACIÓ DE LA “CRUZ ROJA” LOCAL
A l’autovia Joan Carles I, entre Capdepera i Cala Rajada, han quedat instal•lades les noves dependències de “Cruz Roja Española”, que tendrà com a delegat local a Francesc Barbón Zafra, al front d’un contingent de l’exèrcit de Sanitat, on es podrà complir amb el servei militar. El funcionament d’aquesta unitat serà permanent, de 24 horas ininterrompudes.
Ambulància per a evacuació d’accidentats a les platges i altres urgències, equips de oxigenoteràpia, farmaciola, donacions de sang i atenció contínua a càrrec d’un grup de 12 persones, conformen l’hàbitat del nou edifici de la benèfica entitat. La ubicació de casetes de socors en totes i cada una de les platges del litoral, amb instrumental i personal adient, completa l’important avanç en matèria d’assistència sanitària, de la qual Capdepera podrà gaudir.
La inauguració fou presidida pel batle Bartomeu Flaquer --que va glosar sobre el tarannà de Creu Roja en temps de guerra i de pau-- i pel president provincial Ferràn Villalonga, marqués de Casa d’es Brull, no faltant la benedicció per part del rector de la parròquia, que va fer menció al paràgraf evangèlic del Bon Samarità.
Francisco Barbón Zafra, delegal de la Creu Roja a Capdepera
KONRAD LIESEGANG “ES POETA”
Konrad Liesegang, conegut com “es Poeta” o “es Fotògraf”, ha mort a Cala Rajada. Persona molt popular, va ser conegut internacionalment pels seus comentaris i escrits de tipus polític en revistes i periòdics d’Alemanya, amb profusió d’articles al setmanari “Neu Politik”.
Liesegang arribà a Mallorca al febrer de 1932, coincidint amb l’adveniment d’Adolf Hitler al poder, al seu país, Alemanya. Es va dedicar a la pintura i a la fotografia. Mantenia contactes, des de Cala Rajada, amb el Papa Pius XII, Albert Einstein, Lyndon B.Johnson (president dels Estats Units) i Willy Brandt (canceller alemany), entre d’altres. Liesegang fou pacifista per excel•lència, i es mostrà enemic de la violència i les injustícies socials –una mena de “rara avis”, atípica a aquells temps–, però apreciat per la colònia alemanya de l’illa i pels nadius cala-rajaders.
Les exèquies, exemptes d’actes religiosos, foren molt concorregudes. Un altre exiliat estranger –veí de Cala Rajada– Enrique Kraschutzki, va glosar dades biogràfiques del finat, al qual va titllar d’”apòstol de la pau i de la bona voluntat”. L’apreci que Cala Rajada sentia per Konrad Liesegang es va fer palès en les persones del seus tres fills Colau, Pere i Andreu.
FUNDACIÓ DEL “SPORTIU CALA RATJADA” , DE FUTBOL
El diumenge, 15 de maig, es reuneix, a un cèntric local de Cala Rajada, un grup de veïnats, convocats prèviament mitjançant nota publicada en premsa, amb la finalitat de crear un club i equip de futbol. Es tracta de Felipe Cardiel Martin, expresident del C. E. Escolar; Joan Alcover, Vicenç Nadal Sunyer, Bartomeu Pascual Nadal, Jaume Amer i Miquel Jesús Esteva Riera.
___”No volem fundar un nou club per anar en contra d’altres. Formam part del municipi de Capdepera i creim tenir dret a utilitzar les instal•lacions de’“Es Figueral”, malgrat la concessió que l’Ajuntament de Capdepera sembla haver fet del camp d’esports a l’“Escolar”. Si no fos possible, tenim una oferta desinteressada del club d’Artà per poder jugar a “Ses Pesqueres”. Abans informarem el Consistori de la creació del “Club Sportiu Cala Ratjada”, ha manifestat Cardiel Martin, després de ser elegit, per 15 vots, president de la nova entitat, per l’experiència obtinguda durant 5 anys com a primer mandatari de la nau balompèdica verd-i-blanca de l’”Escolar”.
Els colors de l’uniforme del Sportiu Cala Ratjada, de tercera regional, consistiran en pantalons blau celeste i camisola groga, amb un distintiu brodat sobre aquesta, amb una rajada, les tres torres de l’escut de Capdepera i un baló.
La inicitiva, a la llarga, no va prosperar.
DE CANS, MEDALLES, APARCAMENTS I OUS…
Els cans van a lloure i trabuquen els recipients destinats a fems. Sembla que d’altres han mossegat a turistes que els han arruixat i a fora vila han fet mal a ramats d’ovelles. Quan en Félix Vives, de “Ca Na Paca” ha tingut coneixement d’aquests fets, ha posat a la venda ni mes ni manco que 17 cadells, --quissons de raça “dálmata”, totalment pacífics, els quals, d’una ventrada, la seva cussa “Cleo” ha donat a llum- i amb més rapidesa ho ha fet quan li han dit que l’autoritat ha avisat que posarà un impost per tinença de cans. Li ha anat bé, a Fèlix, amb uns dies els ha venut tots.
- L’hivern ens ha deparat avaries continuades de fluid elèctric als nostres carrers, que romanen a les fosques un dia sí i l’altre també. Això ja ve produint-se de temps enrere, fins que darrerament l’Ajuntament s’ha queixat a GESA i aquesta s’ha encomanat al seu encarregat a la zona, el popular Miquel Bestard, conegut com “s’Electricista”, que s’ha posat al front de la brigada municipal per a solucionar l’obscura situació. A la fi hi ha llum als carrers. Per aquest motiu, en Miquel s’Electricista rep de mans del batle una mena de diploma d’agraïment i medalla de bronze.
- S’imagina el lector el buidament del subsòl de la plaça del Pins de Cala Rajada, sense afectar per res el pinar allí existent? Això es demanen els veïnats quan han sabut que l’Ajuntament hi vol construir un aparcament subterrani sense tocar ni un sol pi. Des de la Sala han indicat que aquesta obra, efectivament, sembla difícil però no es impossible i Cala Rajada necessitarà places d’aparcament. Des que algú va tenir aquesta brillant idea han transcorregut 34 anys i fins a hores d’ara res s’ha fet.
- La “cercada d’ous de Pasqua” d’enguany ha superat les edicions anteriors i el organitzadors – joves feligresos de la parròquia del Carme de Cala Rajada-- sembla que volen “patentar” la festa (aquesta no se celebra a cap altre indret de Mallorca). Es reuneixen nombrosos nins i no tan nins i molts de pares, davall el pinar, que escodrinyen entre la sorra, els romeguers, el rostoll i l’herbatge (on estan amagats del dia abans), aquests ous que contenen sorpreses i regals i fan de la segona festa de Pasqua una trobada multitudinària, a la qual va contribuir, aquesta vegada, l’esplèndida diada assolellada.
Bartomeu Melis "Meyme"