No podem perdre més temps en debats estèrils, ens hem d’asseure ja i no aixecar-nos de la taula fins que no tenguem clar el camí a seguir.
per Pere Fuster
PSM-Entesa
Ja fa temps que em rondava pel cap la idea d’escriure alguna cosa sobre la situació que pateix Cala Rajada i el seu model turístic. Fa unes setmanes, amb ocasió de l’acte que va fer PSM-Entesa al Centre Cap Vermell, no em va quedar altre remei que preparar un guió per a parlar-ne, no debades es tracta d’un tema que preocupa a bona part dels ciutadans. Ara he desenvolupat aquell guió i m’he decidit a exposar per escrit aquelles idees. He d’advertir als lectors que no trobaran massa coses que no s’hagin expressat en aquesta revista al llarg dels darrers mesos. Entenc que no hi ha solucions màgiques, ja que el que fa falta és consens, feina i, sobretot, tenir les idees molt clares sobre quina Cala Rajada volem. Admet crítiques, rèpliques, idees i consells, mitjançant aquest espai que ens ofereix Cap Vermell o a través de estropeig.blogspot.com, on també romandrà penjat aquest text.
Crec que tots som conscients que el model turístic de Cala Rajada té un greu problema. L’activitat turística de la qual quasi tots depenem ve patint un constant procés de degradació des de fa anys: turisme de poca qualitat; ofertes ridícules per a poder omplir els hotels; gradual substitució del turisme familiar per turisme juvenil que tan sols cerca diversió nocturna, alcohol i una estona de sol; dramàtic descens del poder adquisitiu dels que ens visiten; obsolescència de l’oferta, en opinió dels experts; incivisme, brutor, renou; reducció de la temporada turística a uns pocs mesos a l’any; proliferació del tot inclòs; una oferta complementària on pareix que tot val per tal d’adaptar-se a la nova realitat...
Aquesta situació ens afecta a tots, no només a la indústria hotelera. Perjudica els treballadors, que veuen reduït el període en què poden treballar; l’oferta complementària (restaurants, bars, comerços…), que té dificultats per a sobreviure; els ciutadans i veïns que pateixen el renou i l’incivisme, i en general, té greus conseqüències per a l’economia del municipi, la dels seus habitants i la de l’Ajuntament. La imatge de Cala Rajada és molt dolenta, fins al punt que alguns operadors turístics no s’estan de vendre Cala Rajada com a destí de gresca i disbauxa. I la percepció negativa sobre el model turístic que s’ha implantat al nostre poble ja no és una curolla de quatre puristes, ja que a la darrera enquesta realitzada en el marc de l’Agenda Local 21, al voltant d’un 75% dels ciutadans del municipi de Capdepera diuen tenir una opinió molt dolenta respecte d’aquest model i del tipus de turista que ens visita.
El més greu de tot plegat és la sensació de no veure el final del túnel, és a dir, que tot això encara pot empitjorar si no s’hi posa remei d’una forma ràpida i decidida. Som molts els cala-rajaders que assistim preocupats i amb una certa resignació a tot aquest procés que sembla conduir Cala Rajada a un camí sense retorn. El desmantellament de la cohesió social i de la identitat que sempre havien caracteritzat el mode de vida d’aquells que han habitat aquest racó de Mallorca des de la seva fundació no són més que els efectes col·laterals d’un desenvolupament insostenible i sense cap tipus de planificació.
Podríem debatre molt de temps sobre les causes que ens han dut a aquesta situació, però crec que no és el moment de cercar culpables sinó de trobar solucions. És evident que aquest panorama no el revertirà un sol partit polític, ni l’ajuntament, ni tan sols l’administració local amb l’ajuda dels hotelers. Per caminar cap a un model turístic més sostenible i de més qualitat segurament necessitarem la col·laboració i les inversions d’institucions i col·lectius supramunicipals.
En primer lloc fa falta un gran pacte entre ajuntament, hotelers, comerciants i associacions de veïns, un full de ruta, un pla director consensuat que reflecteixi la Cala Rajada que volem i que ens marqui les actuacions, inversions i promocions necessàries que ens permetin avançar cap a aquest nou model. Aquest pla hauria d’estar perfectament temporalitzat, és a dir, amb un calendari clar. Entenc que és l’ajuntament qui ha de liderar aquest pacte, ja que també han de ser els governants gabellins els que hauran d’anar a reclamar a Palma o a Madrid aquelles inversions necessàries. No podem seguir estant en mans d’uns operadors turístics que ens imposin el tipus de turisme que hem de rebre ni a expenses d’un sector de l’oferta complementària que dibuixi la imatge de Cala Rajada. El model l’hem de determinar els gabellins, especialment els cala-rajaders. No podem perdre més temps en debats estèrils, ens hem d’asseure ja i no aixecar-nos de la taula fins que no tenguem clar el camí a seguir.
Possiblement, en el full de ruta que abans he esmentat una de les primeres conclusions serà que Cala Rajada necessita un pla de reforma com el que es vol executar a la Platja de Palma. És més que probable que sobrin places –les de menys qualitat i obsoletes- i que se n’hagin de reformar d’altres, que ens manquin espais verds i zones per als vianants, xarxes de carrils bici, més equipaments esportius i/o destinats a un turisme més familiar, o l’embelliment de llocs que segurament han quedat desfasats. N’hauríem de començar a parlar seriosament, de tot això.
També hem de definir quina promoció en feim, de Cala Rajada i el seu entorn. Per ventura necessitam una altra marca que incideixi de forma més clara en el variat i magnífic ventall de possibilitats que ofereix el nostre municipi en tots els aspectes: tenim un patrimoni meravellós (Castell de Capdepera, Torre de Canyamel, patrimoni hidrològic, torres de defensa…); un entorn natural excepcional, tant per terra com per mar, que permet multitud de possibilitats en matèria d’excursions –a peu i en bicicleta- i de senderisme; una gran capacitat per a crear esdeveniments i ofertes culturals i gastronòmiques –el Mercat Medieval i la Mostra de la Llampuga en són clars exemples–; i a partir d’ara un espai, al Centre Cap Vermell, que es pot oferir per a la realització de convencions i congressos. Em deman per què no poden elegir Cala Rajada els dentistes alemanys, per posar un exemple, per fer-hi la seva trobada anual. Hi ha distints segments de la demanda que hem perdut i que ara se’n duen altres destinacions. Del que es tracta per tant, no és d’inventar aquesta demanda, sinó de recuperar-la. Tenim molt que oferir. En aquest sentit, s’ha de dir, i seria injust no esmentar-ho, que al llarg d’aquesta legislatura, des de l’Ajuntament, ja s’ha començat a fer feina en aquest tipus de propostes.
Tota l’oferta abans descrita ens pot ajudar, sense cap dubte, a allargar la temporada més enllà dels mesos centrals de l’estiu, però no hem de ser il·lusos, sempre tendrem visitants que cercaran platja i una mica de diversió. Ara bé, una cosa és rebre turistes que volen sortir a fer una copa en acabar el dia, com de fet sempre ha passat a Cala Rajada, i l’altra és esdevenir la principal destinació dels grups d’adolescents alemanys que vénen a fer aquí tot el que no se’ls permet fer a ca seva.
En aquest sentit, i mentre no tenguem clar cap on anam, hem d’anar donant passes fermes per a eradicar la nefasta imatge de Cala Rajada com a paradís de la festa i de l’alcohol. Els que es comporten de forma incívica, els que trien Cala Rajada només per a engatar-se i els que amb els seus negocis incentiven i promocionen la Cala Rajada del “tot val” han de saber que no tenen cabuda en el projecte de poble que els ciutadans volem, i en aquest sentit l’ajuntament i la resta d’institucions han de ser contundents, no deixar-se intimidar per aquells que tenen interessos molt particulars a curt termini, i fer servir tots els mecanismes que ofereix el marc legal per aconseguir una Cala Rajada més cívica, habitable i atractiva, tant per als seus ciutadans com per a aquells visitants que desitgen venir amb les seves famílies i gaudir d’alguna cosa més que la vida nocturna.
Aquest canvi és possible. Zones turístiques no molt llunyanes de Capdepera, que patien problemes similars als que ara patim nosaltres, ho han aconseguit a base de contundència i promoció, i ara gaudeixen d’un turisme més familiar. Sense anar més lluny, tenim exemples molts clars dins el nostre municipi mateix –sa Font de Sa Cala, sa Mesquida i Canyamel– que vénen a demostrar que es pot sobreviure sense necessitat d’haver-ho de suportar tot.
Sí, hi ha molta feina per fer, però és l’hora de posar-s’hi, de tenir les idees clares i de saber què volem. Els cala-rajaders ens hi jugam massa i no ens podem permetre de deixar passar més temps sense posar les bases per a revertir aquesta situació.
Pere Fuster Nadal
