Equivocar-se de bona fe
per Miquel Piris
L'horabaixa em vaig ficar dins un cinema i Amenábar em va arreglar el dia. Ágora és una bona lliçó de com al llarg de la història s'ha fet servir la necessitat que tenen molts humans de practicar l'espiritualitat dins un context reglat per manipular-los fins arribar a la violència més absoluta i contradictòria. Com a Mar Adentro, Amenàbar fa un al·legat a favor de l'eutanàsia i ens torna a demostrar que provocar la mort d'algú, paradoxalment, pot ser l'acte d'amor més gran. Dic paraxodalment perquè a la nostra cultura, marcadament catòlica, el patiment per arribar a la mort se sol tractar de manera èpica. Morir martiritzat és, amb perdó, l'hòstia. Personalment m'estim més arribar a l'èxtasi d'altres maneres, i si no queda més remei que morir, ai las, que sigui ràpid i amb el mínim de dolor. Eutanàsia? Per descomptat.
L'endemà feia una mica de zàping a l'hotel abans de pujar a Las Alpujarras, quan em vaig quedar enganxat a una entrevista que feien al teòleg Benjamín Forcano. Aquest home defensa la igualtat de la dona, que l'Església no és qui per dir quan comença una vida, es mostra a favor del preservatiu i explica que molts capellans i monges els distribueixen a l'Àfrica, el matrimoni entre homosexuals... Forcano explicava que segons l'estudi de John Boswell, l'Església primitiva (del segle VI al XIII) no tan sols era tolerant amb les relacions romàntiques i eròtiques entre mascles, sinó que les santificava cerimonialment. Aquest medievalista catalanoparlant, professor de la universitat de Yale, va trobar els testimonis manuscrits sobre els quals es basa el seu llibre Same-Sex Unions in Pre-Modern Europe a les grans biblioteques europees, inclosa la del Vaticà, en una investigació que durà 12 anys. Dient tot el que diu, no és d'estranyar que Forcano fos expulsat de l'orde dels claretians i acabàs acollit per Pere Casaldàliga.
Tant de bo els plantejaments de Casaldàliga o Forcano fessin canviar una mica a l'Església que dirigeix Ratzinger, però aquest ja els va condemnar quan presidia la Congregació per a la Doctrina de la Fe (ex Tribunal del Sant Ofici). Tant de bo l'executiva vaticana no influís en els governs perquè avortar o morir dignament no hagués de ser un trauma. Perquè els drets de les dones i dels homosexuals fossin els mateixos que els dels homes i els heteros. Teresa Forcades, pel que sembla, també defensa tot això, i hi estic d'acord. Però en el tema de la grip A, no. Encara que no dubt que parli amb honestedat, li manca rigor. El missatge de pànic que ha posat al cor dels que la volen creure ulls clucs no paga la pena. Per a moltes d'aquestes persones, refutar el que diu Forcades és atacar-la perquè és monja i/o dona. A més, et converteix directament en un defensor de les multinacionals farmacèutiques.
No és el cas, però val la pena recordar que gràcies a les vacunes aquí han desaparegut malalties com la verola, la ràbia, la poliomielitis, la diftèria i la rubèola congènita. D'altres com la tos ferina, el xarampió, la parotiditis i la rubèola s'han reduït en quasi un 100%. Dia a dia els fets van posant damunt la taula encara més errors dels plantejaments de la doctora Forcades: han començat les vacunacions i no s'ha forçat ningú, la vacuna s'està aplicant en una sola dosi, dues nines han mort per grip A a Barcelona sense simptomatologia prèvia, la síndrome de Guillain Barré és 18 vegades més freqüent després de patir la grip que després d'haver-se'n vacunat, l'evidència científica publicada demostra que no hi ha relació causal entre l'ús de vacunes i el desenvolupament de malalties autoimmunes... Ens hem de moure per la fe o per les evidències? En tot cas, si voleu aprofundir una mica més sobre el tema, aquí teniu un document on des de l'Hospital Clínic de Barcelona es rebaten alguns dels arguments de la doctora Forcades.
Miquel Piris
Periodista
Per aprofundir en el tema us oferim aquesta documentació:
COMENTARIS A ALGUNES DE LES AFIRMACIONS I "DENÚNCIES" REALITZADES EN RELACIÓ A LA GRIP PANDÈMICA I LA OBLIGATORIETAT I SEGURETAT DE LA SEVA VACUNA
En relació amb les afirmacions i denuncies realitzades públicament per diferents persones, notablement per la Dra. Teresa Forcades, metgesa i monja de Montserrat, que han estat difoses a Internet, i amb la finalitat que qualsevol professional sanitari tingui accés a les evidències i dades que es contraposen a les esmentads afirmacions, hem preparat el breu document informatiu següent:
1.- Context:
Les afirmacions que fa la Dra. Forcades estan extretes bàsicament del mateix argumentari que els grups anti-vacunes d’arreu del món, notablement als EUA i al Regne Unit, han fet servir i fan servir. No es tracta doncs de cap novetat ni són originals.
Aquestes afirmacions són variacions habituals sobre els mateixos temes: les vacunes no són segures, la seva eficàcia no és real, les multinacionals farmacèutiques ens exposen a riscos innecessaris per treure’n profit i els governs d’arreu del món (incloses organitzacions com la OMS) volen qüestionar o fins i tot anular la nostre capacitat de prendre decisions lliurement.
Segons aquest grups, les evidències científiques que hi ha darrera de les dades publicades en revistes biomèdiques relatives a les vacunes (especialment si són dades favorables) ha estat fabricada per les pròpies multinacionals i per les pròpies revistes biomèdiques que són així còmplices de les multinaionals.
2.- “Denúncia” de la Dra. Forcades:
2.1.- Incident de la contaminació d’un lot de material biològic de la companyia Baxter
Versió text Dra. Forcades: Al gener de 2009 la casa Baxter va distribuir 72 kg de material per fabricar vacunes. Un tècnic de l’empresa, pel seu compte, va provar la “vacuna” en fures i va descobrir que hi havia una contaminació amb virus vius H5N1.
(recolzada amb una cita de The Times of India)
Resposta:
L’incident descrit es va produir efectivament, però amb importants variacions al respecte:
• Es va tractar d’un error humà i tècnic.
• El material contaminat no eren vacunes (a la planta on es va detectar no es fabriquen vacunes), la detecció la va fer la pròpia empresa (es força improbable que un empleat pel seu compte tingui un laboratori privat de bioseguretat per experimentar amb fures i viru gripals).
• No va emmalaltir cap empleat ni va haver-hi risc de contaminació per la població.
• L’empresa Baxter va ser auditada en els seus processos interns per agencies oficials (EMEA i ECDC entre d’altres) i es va considerar l’incident tancat.
2.2.- Definició de pandèmia per la OMS i conseqüències de la mateixa
Versió text Dra. Forcades: La OMS va variar la seva definició de pandèmia al maig de 2009, retirant de la definició el fet que “havia de morir una proporció significativa de la població”, únic fet que dona sentit a la noció de pandèmia. Un cop declarada la pandèmia, és possible declarar la vacuna obligatòria per la població. (recolzada amb una cita de la CNN)
Resposta:
La OMS defineix les fases d’alerta pandèmica segons l’extensió de la malaltia (número de casos i distribució geogràfica dels mateixos).
Les condicions perquè un virus gripal sigui considerat potencialment pandèmic són tres:
1. Virus nou (no ha circulat entre els éssers humans des de fa dècades)
2. Causa malaltia als éssers humans
3. Es transmet eficaçment de persona a persona
Totes tres les compleix el nou virus A(H1N1).
El virus de la grip aviar A(H5N1), per exemple, va complir les dues primeres, però fins ara i afortunadament, no té la capacitat de transmetre’s de forma eficaç i sostinguda entre els éssers humans.
• La definició no es va modificar substancialment. El que si es va suprimir són referències i exemples referits a la gravetat i mortalitat de pandèmies anteriors.
• Des del punt de vista epidemiològic, preventiu i clínic té molt més sentit definir una malaltia segons la seva extensió (número de casos) que no segons la seva mortalitat.
• L’ OMS al fer-ho així alerta als països de tot el món al respecte que s’han de preparar per fer front en les millors condicions possibles a ua potencial amenaça sanitària.
• Definir la gravetat mundial d’una pandèmia pot resultar complicat: Número de morts? Morts en grups especials de nens o joves? Casos hospitalitzats? Casos greus a UCI? Baixes laborals que afecten al funcionament normal de la societat? I, a més a més, fer-ho per tot el món, quan sabem que hi ha (afortunadament) diferències notables entre països i en un mateix país.
L’ OMS és una agència de la ONU sense capacitat legislativa. Només fa recomanacions.
En cap cas una recomanació de l’ OMS pot fer-se servir com argument per obligar a ningú a vacunar-se.
Recordem que a Catalunya TOTES LES VACUNES SÓN VOLUNTÀRIES.
El nostre sistema sanitari defensa i garanteix l’accés al millor tractament (preventiu o curatiu) a tots els ciutadans. Una persona té dret a no consentir una actuació sobre si mateixa, per molt racional i ben indicada que estigui (Dret a l’autonomia personal).
2.3.- La seguretat de les vacunes
Versió text Dra. Forcades: Les companyies farmacèutiques estan dissenyant la vacuna per tal que siguin necessàries dues injeccions. Han decidit afegir adjuvants molt més potents a les vacunes (concretament l’esqualè) que augmentarà el risc de patir malalties autoimmunes com la síndrome de Guillain Barré. Les companyies farmacèutiques han signat acords de immunitat davant de possibles reclamacions (als USA). (recolzada amb una cita del Irish Star Sunday, una de WBUR Boston, una web d’un sindicat francés d’infermeria i una nota d’Associated Press).
Resposta:
• Les vacunes actuals en front la grip A(H1N1) deriven dels sistemes previstos pel desenvolupament i aprovació de vacunes adoptats per les autoritats de la EMEA (Agència Europea de Medicaments) davant de la situació potencial de pandèmia, basant-se en la possibilitat de l'aparició sobtada d’un virus nou pel que no hi ha vacuna preparada específicament amb anterioritat.
• Tot el sistema s’ha basat en analitzar un model general de vacuna (anomenat “mock-up”) en el que l’únic que es canvia és l’antigen viral, que és específic de cada virus. Es va desenvolupar i provar per la grip aviar emprant antigen del virus A(H5N1). Nosaltres (Hospital Clínic) varem participar en un assaig de seguretat de la vacuna dut a terme en voluntaris, que en molts casos van ser personal sanitari.
• La resposta immunitària de la nova vacuna en front el virus pandèmic A(H1N1) fins ara sembla bona amb dues dosi, però hi ha dades també amb una sola dosi. Potser podrien ser necessàries dues dosi en aquella població en la que la resposta immunitària és més dèbil (nens, immunodeprimits, malalts crònics). Esperarem els resultats finals per decidir en quins grups de risc seran necessàries doncs una o dues dosi.
• En la fabricació d’aquestes vacunes s’utilitzen adjuvants per dos motius:
1. Augmentar la resposta immunitària, afavorint d’aquesta manera a totes aquelles persones que estan més desprotegides enfront a qualsevol agent infecciós (nens, immunodeprimits, malalts crònics)
2. Poder fabricar un major nombre de dosis de vacunes (l’adjuvant fa que sigui necessari menys quantitat d’antigen viral), fent possible que un major nombre de persones puguin tenir accés als beneficis de la vacuna.
L’esqualè, adjuvant emprat en aquesta vacuna, és una substància natural que forma part de la membrana cel·lular de moltes espècies, entre elles l’home. S'ha fet servir en més de 50 milions de dosis de vacunes ja emprades des de fa més de 10 anys a la UE sense problemes.
• Tota l’evidència científica publicada va en el mateix sentit: no hi ha una relació de causalitat entre l’ús de vacunes i el desenvolupament de malalties autoimmunes.
• En el cas del síndrome de Guillain Barré és encara més patent: aquesta síndrome és 18 vegades més freqüent desprès de patir la grip que desprès d’haver-se vacunat de la grip, per exemple.
• Abans de l’aprovació del producte, les companyies farmacèutiques han de presentar una documentació extensa que és sotmesa a escrutini exhaustiu de les autoritatssanitàries (EMEA) que inclou la descripció de possibles efectes secundaris. Si després de la seva comercialització, apareix malauradament algun d’aquests efectes descrits, no hi ha cap raó per demanar compensació econòmica: forma part dels riscos acceptables i acceptats en l’anàlisi de risc-benefici individual que s’ha de fer abans d’indicar qualsevol fàrmac (i una vacuna és un fàrmac) i acceptar-lo. Si l’efecte advers no està descrit es podria endegar una acció legal en aquest sentit, que tractaria de determinar si aquest era o no previsible, si la documentació original aportada era complerta i correcta i si hi ha o no lloc a considerar la possibilitat de rebre una idemnització atesa la naturalesa de l’efecte i la seva possible relació de causalitat. Aquest és un procés ordinàri, amb totes les garanties del nostre sistema legislatiu i judicial.
Comentari final:
Les vacunes són el sistema més eficaç i econòmic de prevenir un gran número de malalties.
Les vacunes tenen una de les millors relacions de cost-eficàcia en termes de salut, anys de vida guanyats i altres indicadors comparades amb una majoria d’intervencions sanitàries.
Tenen, a més a més, un interès individual i comunitari. Els beneficis dels qui es vacunen s’extenen també als que no es vacunen (immunitat de grup). Si perdem aquesta perspectiva ens podem trobar en una situació en la que malalties hores d’ara controlades completament a casanostre i en gran part del mon retornin.
Malalties com la verola, la ràbia, la poliomielitis, la diftèria i la rubèola congènita han desaparegut a casa nostre.
Malalties com la tos ferina, el xarampió, la parotiditis i la rubèola s’han reduït en un 97-99% de casos.
Amb les vacunes s’estima que hem evitat més de 35.000 casos anuals d’aquestes malalties a casa nostre.
Malalties com la hepatitis A o la hepatitis B tenen també una incidència menor i esperem que redueixin també en el futur els caos d’hepatitis crònica, cirrosi i especialment càncer de fetge.
Una vacuna és una forma controlada i segura d’augmentar les nostres defenses naturals en front les infeccions: és molt més segura que la pròpia malaltia.
Epíleg:
Tenim al davant una possible pandèmia de grip, una amenaça real i imminent, l’impacte de la qual no sabem del cert, però a la que hem de fer front en les millors condicions possibles i donant les màximes garanties possibles per la seva prevenió i tractament als ciutadans i als nostres pacients.
Entre aquestes garanties figuren el fet de poder fer servir tractaments antivirals (d’eficàcia limitada i per unes indicacions concretes) i poder recomanar la vacunació preventiva a aquelles persones que entren dins dels grups de risc que es deriven del coneixemen de la pandèmia: aquells en els que la malaltia pot ser més greu i més complicada, aquells en els que la relació risc-benefici sigui més favorable a recomanar la vacunació.
Com a professionals sanitaris tenim l’obligació de fer aquestes recomanacions a tots els ciutadans de forma individual i un copavaluada l’evidència científica global al respecte de l’eficàcia i seguretat de les vacunes.
Tenim l’obligació de seguir treballant per millorar aquesta eficàcia (recerca bàsica i clínica) i per garantir encara més si és possible la seguretat (recerca bàsica i clínica, farmacovigilància).
Tenim a més a més una obligació ètica singular, com a professionals sanitaris, que es la de protegir sempre als nostres pacients.
Els pacients necessiten professionals sanitaris sans, no malalts. Necessiten professionals sanitaris que els ajudin i tractin, no que els posin en risc de patir una infecció que els hi podem transmetre involuntàriament i que, per ells, pot ser molt més greu del que ens pot semblar.
El nostre Hospital va assolir taxes de vacunació antigripal del personal sanitari properes al 38% l’any 2008. Aquest any 2009 hem de superar aquestes taxes:
És el millor per la seguretat dels nostres pacients.
COMITE DE PREPARACIÓ DE LA PANDÈMIA HOSPITAL CLÍNIC – CAPSE – CAP LES CORTS
Barcelona, 12 d’octubre de 2009
4Referències:
A continuació hi ha un recull de bibliografia comentada breument que ha servit per recolzar les respostes anteriors. Recordeu que teniu una pàgina específica de la grip a Intranet i al Bloc de l’Hospital Clínic.
1.- Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya: Consideracions ètiques i socials sobre el calendari de vacunacions del Departament de Salut. Document que descriu els aspectes bioètics de les vacunes i referma la voluntarietat de la seva administració.
2.- Roush SW et al: Historical comparisons of morbidity and mortality for vaccine-preventable diseases in the United States. JAMA 2007; 298:2155-2163. S’analitza el descens de la morbilitat i mortalitat des de 1980 fins 2004-2006. El nombre de casos enregistrats de les malalties infeccioses analitzades prevenibles amb vacunes ha arribat als nivells més baxos de la història.
3.- Butler, D. Pandemic flu: from the front lines. Nature 2009: 461:20-21. Recull de la situació a diferents països que ja han patit un nombre alt de casos de la pandèmia gripal.
4.- The ANZIC Influenza Investigators. Critical Care Services and 2009 H1N1 influenza in Australia and New Zealand. NEJM 2009; 361 (10.1056/NEJMoa0906695). Article original on es descriu el quadre clínic i complicacions de 270 pacients ingressats als hospitals de EUA a l’inici de l pandèmia.
5.- Jain S et al. Hospitalized patients with 2009 H1N1 influenza in the United States, April-June 2009. NEJM 2009; 361 (10.1056/NEJMoa0908481). Article original on es descriu l’impacta que la pandèmia de grip ha tingut sobre les UCI d’Austràlia i Nova Zelanda
6.- WHO: Current WHO phase of pandemic alert. Explicació del significat i conseqüències de les fases d’alerta pandèmica.
http://www.who.int/csr/disease/avia_influenza/phase/en
7.- EMEA: Explanatory note on scientific considerations regarding the licensing of pandemic A(H1N1)v vaccines. Recull del procés d’aprovació de les vacunes en front la grip pandèmica i comentaris al respecte de la seva seguretat i eficàca.
8.- WHO: Six common misconceptions about immunization. Discuteix els tòpics més habituals dels grups contraris a la vacunació.
http://www.who.int/immunization_safety/aefi/immunization_misconceptions/en
9.- OMS: Seguridad de las vacunas. Discuteix les dades científiques disponibles sobre els adjuvants i conservants de les vacunes.
http://www-who.int/vaccine_safety/topics/adjuvants/squalene/questions_and_answers/es
http://www-who.int/vaccine_safety/topics/thiomersal/questions/es
10.- Claire L. Should I have an H1N1 flu vaccination after Guillain-Barré syndrome?. BMJ 2009; 339:635. Experiència d’una metgessa d’UCI a Anglaterra que va patir un SGB per Campylobacter i analitza el totes les evidències i el ranament de si s’ha de vacunar o no de la grip.
11.- Coombes R. Vaccine disputes. BMJ 2009; 338:1528-1531. Article on s’analitzen els orígens i tàctiques emprades pels grups antivacunes a EUA i Anglaterra.
12.- Web de la Grip A per professionals sanitaris. Departament de Salut. GenCat.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3321/index.html