Llegir Història en aquests temps perillosos per l'esperit humà és com llegir filosofia de debò. La autèntica, la qui fa goig de llegir i et fa sentir que s’encén qualque cosa en el teu interior que t'ha il·luminat i, de qualque manera, et sents un poc menys ignorant i lleva de davant els ulls la visió que tenies de la pròpia Història fins ara coneguda. Els historiadors i filòsofs són l’antídot. Són molt millors que qualsevol religió, les intel·ligències artificials, algoritmes i tota la faramalla digital dins la qual ja estem capficats...
Sempre he cregut que la ignorància té tres vessants: La primera és saber malament allò que ja es sap. La segona és no saber allò que hauria de saber i, la tercera és saber allò que no hauria de saber. Mai es sap quina classe de problemes ens pot donar qualsevol d'aquestes tres. I és que l'aspecte més trist de la vida actual és que la política i la ciència guanyen coneixement molt més aviat que la societat en saviesa. Més que ignorància jo més bé diria que, el Sistema o la modernitat, allò que realment cerca en les persones és submissió i obediència. Evitar que la ignorància quedi en només en tot allò que es vol que es sàpiga per a no saber més del que hauria de saber, així és com ho definiria jo. Després d`haver llegit l'article d’en Josep Terrassa sobre el delicte de la sedició al llarg del temps em fa pensar això encara més. Si hi hagués més historiadors i filòsofs que es dediquessin a fer el més bé possible la seva feina per il·luminar-nos podria ser ben bé que moltes de les malanances que agreugen la nostra societat d'avui, pot ser no desapareixerien, emperò les veuríem amb uns altres ulls i, veure les coses amb altres ulls fa que les entenguis per poder afrontar-les millor, i no de cap manera que les justifiquis ni les recolzis i molt més avui quan la informació ja no és informativa, sinó deformadora; la comunicació ja no és comunicativa, sinó senzillament acumulativa.
Si hi hagués més historiadors que s'esforcen per fer bé la seva feina avui entendríem molt millor el conflicte d'Ucraïna. Entendríem molt millor que per Rússia és inacceptable tenir a les portes de ca seva lleis racials d'ètnies ucraïneses per nacionalitzar un deliri anti-eslau, es tracta d'ENTENDRE els conflictes històrics i no històrics bé. Si hi hagués més historiadors i filòsofs mediàtics entendríem molt millor la diferència entre exiliats i fugitius de la justícia (un jurista o un misser també farien un ús filosòfic o històric per aclarir-ho), entendríem molt millor per què ja cinc països d'Europa no han extradit a Carles Puigdemont i companyia.
Enlloc d'això ens estimem més escoltar a na Ana Rosa Quintana els matins i a Matías Vallés després de veure Pasapalabra. Ells si que en saben, escoltem-los bé.
Molt bé Josep. La teva tasca és cabdal per il·luminar dins la foscor. Ah, i això d'afeccionat a la Història res, la teva lliçó és pròpia d'un catedràtic. Jo sóc un afeccionat a la Història.
Miquel Estelrich Bestard