"S'ha de ser molt cínic per sortir a l'esfera pública i, sabent que això es ven molt bé i recull vots en aquella Espanya que se sent més còmoda creant enemics que aliats, amollar això de "para que los niños no puedan aprender español". Tots els indicadors apunten cap a un retrocès imparable del català en els territoris on és llengua oficial, mentre que, d'altra banda, el coneixement del castellà, a Catalunya és superior a la mitja d'Espanya".
Quina casualitat! Estam repassant un text en castellà amb el meu net Jaume, abans d'acompanyar-lo a escola i, mira per on, un informatiu de la televisió (no estic segur de quin canal era, tant se val), ens fa arribar les paraules del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, pronunciades en el Senat el dia abans (18-10): Yo no pactaré con el independentismo para que los niños españoles no puedan aprender español en España, donant a entendre que el president Sánchez sí que ho ha fet. Qued de pedra.
La repetició d'una mentida, i a més si aquesta té altaveus per a propagar-la, acaba convertint-se en una veritat. En el cas de la propaganda política, quan manquen arguments amb què defensar el nostre punt de vista, es tracta de difondre idees que operin damunt un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals. Una bona estrategia és encolomar a l'adversari els propis defectes. Ens estam carregant el català però jo us faré creure que el castellà està en perill. No cal que invoqui cap de les repugnants figures de sistemes polítics de caire feixista que s'han adherit a aquesta estrategia perquè entengueu de què va la cosa.
S'ha de ser molt cínic per sortir a l'esfera pública i, sabent que això es ven molt bé i recull vots en aquella Espanya que se sent més còmoda creant enemics que aliats, amollar això de para que los niños no puedan aprender español. Tots els indicadors apunten cap a un retrocès imparable del català en els territoris on és llengua oficial, mentre que, d'altra banda, el coneixement del castellà, a Catalunya és superior a la mitja d'Espanya. Els constitucionalistes, que per a alguns articles són tan escrupolosos, solen fer com sentir ploure davant l'article 3: Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
Convid el senyor Núñez Feijóo i tots els seus escolanets a acompanyar-me quan vaig a cercar el meu net a l'escola. Deu minuts abans de les dues farem una volta, o dues o tres, de dalt a baix, davant la façana, i pararem l'orella. Si sent UNA sola persona, pare, mare, padrí o padrina, parlant català o mallorquí, com li vulgueu dir, el convidaré a ell i a tots els escolanets que l'acompanyin a berenar en el bar de més a prop. I el mateix li dic dels alumnes. Ni UN parla habitualment en la nostra llengua. El seu ús queda restringit a l'aula, on els mestres se suposa que fan el que poden per perllongar l'agonia d'una parla amb més de 1000 anys d'història. Per acabar-ho d'adobar, uns dies després de les declaracions de l'inclit dirigent popular, acompany la meva dona a la perruqueria i, mentrestant, vaig a prendre un cafè i a llegir una estona. La terrassa del bar és gairebé plena, i, dels que hi ha, alguns acaben les seves consumicions i se'n van, mentre n'arriben d'altres. Ni UNA paraula en català. Ni UNA! I si em deis que cadascú pot parlar com vulgui, jo li diré que sí, menys els catalanoparlants que, cada dia, hem de mudar de llengua, bé perquè no ens entenen, bé perquè no ens volen entendre, bé perquè esto es España y aquí se habla español.
Em fa ràbia, em fa pena, em treu de polleguera, em sulfura, m'indigna. I em fa empegueir i em cau la cara de vergonya quan veig que algú que se suposa que vol governar per a tots els qui tenim carnet d'identitat espanyol, caigui tan baix. No tan sols no vol moure un dit per aquell especial respeto y protección de la Constitució, sinó que ens vol refregar pels morros la nostra impotència. Ens vol apallissats, lingüísticament. Ens vol, simplement, humiliats.
Jaume Fuster
