Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 654

Intervenció de Jaume Fuster 


"I si abans deia que estic segur que l'arxiu d'en Toni Flaquer ens sobreviurà, ara sé que amb aquest llibre, “La meva Cala Rajada”, el nom d'en Toni quedarà imprès a la primera pàgina de la cultura de Capdepera i Cala Rajada i serà recordat com un dels seus treballadors més abnegats"



Vull començar la meva intervenció manifestant que si hi ha privilegis que se'ns concedeixen sense merèixer-los, en el meu cas n'és un d'impagable el fet de poder compartir amb en Toni Flaquer la presentació del seu llibre “La meva Cala Rajada”. No podeu imaginar com em sent d'honrat al costat d'un home que, molt abans que la seva aportació a la cultura del nostre poble, és, per damunt de tot, una persona com poques ens és donat de tractar. Com he deixat escrit en un breu pròleg que acompanya el llibre, en Toni “tot ho ha fet des de la discreció, la reserva i la modèstia. L'he vist més d'una vegada mostrar algun dels seus descobriments inversemblants i fer-ho amb aquell inefable posat seu, gairebé com si demanàs disculpes per distreure la nostra atenció. En Toni és així, i això si que no té preu!”

En actes com aquest, i ho dic per experiència pròpia, resulta gairebé inevitable deixar-nos dur per l'emoció del moment, condicionats també per la nostra relació personal amb el protagonista, en aquest cas en Toni Flaquer. I això, finalment, pot esdevenir un problema, quan per por de passar els límits de certa objectivitat acabam sent injustos amb els mèrits de la persona de qui parlam. Jo, en tot cas, amb en Toni em neg a fer un exercici de contenció i vull posar damunt la taula tots els mèrits que l'adornen, encara que ell, pel seu caràcter, es pogués sentir més còmode amb un discurs més d'acord amb la seva modèstia.





En un altre ordre de coses, he de dir que, avui, amb aquesta allau sovint mala de pair que són les xarxes socials d'Internet, tot sembla al nostre abast. Tots sabem de tot, amb un clic accedim a tota casta d'informació, per més allunyada que estigui del nostre abast i de la nostra comprensió. I després en podem presumir, com si de sobte ens haguéssim convertit en experts en matèries que, per molt d'Internet que hi posem, continuaran enfora del cercle dels nostres coneixements. I si es tracta d'imatges, la cosa encara resulta més evident. Una fotografia pot donar la volta al món en pocs segons i tothom se la pot fer seva, i no diguem si són imatges antigues. Trescant amb l'ordinador, aviat es pot crear un àlbum que podem qualificar de vintage i mostrar-lo com si aquella recerca ens hagués suposat un esforç suprem.

Una altra cosa molt distinta és anar a cercar a la mare dels ous, a mercats i llibreries de vell, i també a través d'Internet, però comprant originals. Una cosa és fabricar-se una col·lecció des del món virtual, sense donar compte de la seva procedència, i una altra és potonejar el món i esmerçar temps i doblers per a bastir un recull de qualitat i altament especialitzat. Aquest darrer és el cas d'en Toni, que durant anys va ser un assidu de la plaça Major de Madrid, o de la plaça Reial i el mercat de Sant Antoni de Barcelona, i que després, amb l'ordinador, ha accedit a material que ha adquirit, centrat bàsicament en el nostre poble des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, si fa no fa. I vet aquí que en Toni “Coix”, amb obstinada decisió, ha arreplegat un conjunt de material gràfic que, els qui l'hem vist, no podem qualificar sinó d'extraordinari. I no solament material gràfic, vull dir que no són tan sols fotografies. Com també dic en el pròleg que he esmentat, “en Toni, a més, ha recollit un bon caramull d'impresos -fulletons de propaganda, programes de festes, ressenyes periodístiques, publicacions de tota mena..., vertaderes joies bibliogràfiques en molts de casos- i encara llibres l'existència dels quals ignoràvem fins que en Toni els exhumà de la fossa de l'oblit. Gràcies a la seva curolla infatigable, a la Col·lecció Cap Vermell (de Documenta Balear) hem pogut traduir i donar a conèixer obres tan rellevants com “El senyor Ahir” o “Jack Bilbo, una autobiografia”, en què Cala Rajada esdevé una part imprescindible de l'escenari, com no podia ser d'altra manera. És a dir, que a can Toni “Coix” hi ha un arxiu en el sentit estricte del terme, no un arxiu en un núvol d'Internet, sinó un conjunt material que es pot tocar i veure. Són les peces d'un conjunt extraordinari que aquest bon homu ha arreplegat amb paciència infinita i de les quals podran gaudir les generacions a venir, perquè, amb tota seguretat, continuaran per molts d'anys al nostre abast.




I llavors surt a rotlo un dels trets de la personalitat d'en Toni: la generositat. I aquí puc parlar en nom propi. Mai he tocat a la seva porta en què hagi rebut un no per resposta. Altrament, he trobat el seu arxiu a la meva disposició sempre que l'he necessitat. Segurament, ell ha gaudit molt espigolant mons reals i mons virtuals, a la recerca d'aquell document inèdit, oblidat. Això ha d'agradar, si s'hi vol reeixir. Però crec que aquest homu encara frueix més compartint les seves troballes, posant-les a l'abast de qui s'hi vulgui capbussar. Un bon exemple en serien les exposicions, crec que són sis, a vegades centrades en temes concrets com el de s'any de sa neu, en què ens ha ofert una selecció de les millors fotografies que ens ha estat donat de veure mai. Més recentment, el seu afany d'apropar-nos al poble de cent anys ençà, s'ha traduït en la publicació, en el digital “Cap Vermell”, d'una sèrie sota el títol de “Fotografies amb història”, una successió d'imatges que ja ha arribat als cent lliuraments i que ens embadaleix amb cada nova entrega.

I tot plegat, arriba un dia en què algú es demana com així encara no se n'ha fet un llibre, de bona part d'aquest material. Com així una acurada selecció d'aquest arxiu meravellós no ha pres la forma d'un volum que poguem tenir a les mans i palpar-lo, olorar-lo i mirar-lo, sense saciar-nos-en mai? Finalment, però, la bona fruita cau pel seu propi pes i allò que ha de ser, és. I si abans deia que estic segur que l'arxiu d'en Toni Flaquer ens sobreviurà, ara sé que amb aquest llibre, “La meva Cala Rajada”, el nom d'en Toni quedarà imprès a la primera pàgina de la cultura de Capdepera i Cala Rajada i serà recordat com un dels seus treballadors més abnegats.





Crec que hem d'estar agraïts, i molt, a tots els que han fet possible que “La meva Cala Rajada” arribi avui a bon port, començant per l'Ajuntament, passant per Visit Capdepera (l'Associació Hotelera), per l'editorial Documenta Balear i per l'Associació Festes del Carme, que tan amablement ens ha acollit dins el seu programa. I, com no, per l'Associació Cap Vermell (41 anys llargs de total implicació al servei de la cultura). Tots plegats han empès perquè aquest projecte sigui avui una realitat. Evidentment, també he d'expressar el meu agraïment a tots vosaltres, que avui ens heu volgut acompanyar en l'acte de cloenda de les nostres festes, fent costat a aquesta iniciativa. Però, i sobretot, vull donar les gràcies a en Toni Flaquer, l'element imprescindible perquè la gènesi d'aquesta joia fos possible. I és que, ja ho veureu, el llibre que avui presentam és això, una joia. Gràcies a tots, i especialment a tu, Toni, de tot cor!