Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 444

La meva més sincera enhorabona!:






"He acabat de llegir Mirant el silenci, de Jaume Fuster. L’any 2010, amb ell i amb en Pere Arbona vam fer una presentació conjunta a la llibreria Lluna de Ciutat: en Fuster amb un llibre de poemes, n’Arbona amb una novel·la, i jo amb un llibre de relats. La coneixença amb en Jaume va ser superficial, sense continuïtat. El fet és que ara, per primer cop, he llegit alguna cosa d’aquest home ferm de Capdepera. Aquesta novel·la ens parla de l’emigració mallorquina a l’Uruguai, del retorn enriquit, de la immigració forastera cap a l’illa de Mallorca. Ens parla de la terra pobra i de les barques de bou que surten a pescar. Parla de la pobresa, de la riquesa d’uns pocs, de la dictadura de Primo de Rivera, de la breu República, de la Guerra Civil, la postguerra i de la dictadura a què vam estar sotmesos quaranta anys. Parla de feixistes i de socialistes dels d’abans. Parla de desavinences de família, de venjances i d’amors torçats. Parla del despertar de l’illa cap al turisme, tot particularitzat en el poble fictici de Sant Andreu, suposadament Cala Ratjada. Per a mi és un llibre rodó, tot ell embolcallat amb un punt d’intriga, com en el cas de l’assassinat d’en Xesc Puput. L’escriptura, de vegades i segons els personatges, barreja espanyol i català i, en el sistema narratiu, els diàlegs són gairebé com pensaments, molt en la línia de Jaume Cabré. Resumint: memòria històrica i sentimental en estat pur. El personatge de Juani mereix un punt i a part." 


Joan Cabot Trujillo