Llegim en aquestes planes de Cap Vermell diversos articles relacionats amb la campanya SOS Turisme i la davallada econòmica a causa, principalment, per la manca de turisme. Podem fer alguna cosa més?




Biel Mir


Veig arreu cartells de SOS Turisme, SOS Negocis, SOS... Llegeixo alguns articles a Cap Vermell fent referències diverses a aquesta campanya. Està molt bé, però farem alguna cosa més o deixarem que els turistes caiguin del cel, com de costum, quan sigui l’hora que les administracions els deixin venir? Potser és hora de plantejar preguntes, obrir camps d’exploració de com volem o com ens agradaria que fos el futur del municipi, de la península de Llevant, de Mallorca, de Balears... potser s’estan fent aquests debats a porta tancada i la gent de carrer no ens assabentem.

Quins escenaris de futur ens podem trobar? Amb la vacuna, tornarem a tenir el volum de negoci habitual? Es tornarà a promoure el turisme de borratxera i tot inclòs per pocs euros la setmana?

Quins escenaris interessa plantejar-se?

  • Tornar al mateix.
  • Recuperar una economia alternativa.
  • Recuperar la pagesia com a element important de les illes, donar importància a la pesca, incorporar l’artesania local i defensar nous (i vells) oficis, que no siguin només (que també poden estar inclosos) els oficis relacionats amb l’hostaleria.
  • Atendre els advertiments relacionats amb el canvi climàtic.
  • Reorientar el turisme cap a línies més equilibrades, diversificades, sostenibles.
  • Acabar de rebentar el que queda de les illes i ja veurem qui se’n surt.
  • Diversificar els recursos econòmics i repartir-los de manera més eficient o acabar d’escanyar els treballadors...

Quins escenaris volem, egoistament parlant? I pel bé de la comunitat?

Què puc fer jo, en la línia que haguem acordat?

Què podem fer col·lectivament?

Arribar a acords sembla que s’hagi convertit en una quimera impossible d’assolir, des de fa anys, atenent els escenaris polítics del país, de la UE i mundial. Negociar, diuen els xinesos, és arribar a acords de manera que tu i l’altra part amb qui pactes acabeu satisfets, contents dels acords pactats. Negociar implica cedir totes les parts en alguns aspectes. Fa anys que vivim el costum de no pactar, no acordar; qui té més força acaba trepitjant el dèbil, que es troba en situació de dificultat. No he vist cosa més absurda en la vida que aquest lleig costum: mai saps quan necessitaràs l’altra persona per sortir del pou on podries caure.

Un altre punt que oblidem són les oportunitats. Quan les coses ens van bé o molt bé deixem de mirar en la distància sense veure els indicis de canvis o de possibilitats de millora. Els negocis han de ser negocis i no criatures mamant de subvencions i de l’administració.

L’any 2009 els hotelers del municipi van rebre una proposta per estudiar la reorientació del turisme cap a les activitats esportives d’alt nivell i familiars, atenent a les instal·lacions que ja hi havia al municipi. A qui va fer la proposta se’l van treure del damunt, li van dir que parlés amb l’ajuntament.

Actualment, els esportistes de cert nivell federats estan autoritzats a entrenar en determinades fases de confinament més estricte. ¿Hauria estat una oportunitat per al turisme, aprofitar aquesta línia? No ho sabem. “I si haguéssim” no és el mecanisme d’anàlisi de solucions. Cal valorar oportunitats i riscos, distribuir i compartir responsabilitats, empènyer tots en una mateixa direcció i compartir els bons i els mals moments, els guanys i les pèrdues proporcionalment.

Ara tenim una oportunitat de valorar el futur i de plantejar-nos reptes. ¿S’ha fet algun intent de reorientar l’economia cap a algun lloc, on tothom pugui aportar la seva força i procurar obtenir els resultats en un termini més o menys calculat, tot i la incertesa del moment? Recursos no li falten al municipi, ni per natura, ni per condicions climàtiques, ni per força de treball. A què esperem?

Les subvencions ens trauran la fam una setmana, un mes; però, i després, què? Convido a despenjar els cartells de SOS que cadascú ha posat a ca seva o al seu negoci i fer aportacions públiques amb propostes de millora a benefici de TOTS, perquè la mamella de les subvencions SOM TOTS els ciutadans i les economies familiars ja estan prou castigades.