Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1520



COMPTABILITAT ECOLÒGICA

A les jornades en homenatge a Nicholas Georgescu-Roegen, celebrades a Madrid al 1999 Antonio Valero, amb un currículum impressionant a l’esquena, presentà l’article “Termo-economía: El punto de encuentro de la Termodinámica, la Economía y la Ecología”.

La termoeconomia és una ciència nova que necessita pel seu desenvolupament d’enginyers, físics, biòlegs, químics, ecòlegs i economistes, pel cap baix. El seu objectiu és esbrinar els mecanismes pels quals la energia i els materials es degraden per muntar una comptabilitat sistemàtica dels recursos naturals que consumim.

La comptabilitat monetària que tots, conscientment o inconscient, empram te com a unitat de compte els preus de mercat que mesura les necessitats subjectives de compradors i venedors que no reflecteixen les escassetats objectives ni els costs de reposició de la degradació ambiental.

La primera dificultat és trobar una unitat de mesura,  així com per a la comptabilitat a l’ús s’empren unitats monetàries la comptabilitat ecològica tracta amb costs objectivables que es medeixen en energia/temps. Pel que es veu el temps es converteix en energia i aquesta en temps a través d’una formula anomenada constant entròpica (1s = 1,74 x 1017 J / J: julios) que mesura el flux del calor solar que arriba a la Terra.  Finalment el temps pot esser la mesura universal dels recursos naturals.

Entendre aquest galimaties exigeix uns coneixements interdisciplinaris que pocs dominen; al comú dels mortals ens sembla una elucubració indesxifrable molt allunyada de la vida quotidiana tot i que el principi que l’inspira és clar com l’aigua.

A Mallorca uns 350 temporers colombians arriben per a la recol·lecció de fruites i hortalisses. La quantitat d’energia que consumeixen des de que surten de casa seva fins que han arreplegada la collita i retornen a casa (trasllat a l’aeroport, avió, trasllat a l’hort, alimentació, etc.) ha d’esser inferior a l’energia que l’home disposa amb la ingesta de l’hortalissa recol.lectada. Si no és el cas estam fent el negoci de na peix frit.  El que sabem és que pels desplaçaments de la ma d’obra estam emprant una font d’energia que triga cents de mils d’anys en formar-se per obtenir a canvi energia d’unes plantes que maduren en qüestió de mesos.

La comptabilitat monetària i la termoeconomica poden presentar balanços de signe oposats. Si el compte de resultats de la comptabilitat monetària no és del mateix signe que la termoeconomica  acabarem menjant diners amb salseta per comptes de síndries i melons.

Queda per veure la manera com aquesta comptabilitat pot incorporar-se a la monetària de particulars i empreses per tal de prendre les decisions mediambientals correctes.