Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2824

  Massa música?



   per Jaume Fuster            



En aquesta mateixa pàgina, i amb motiu del II Festival Internacional de Música de Capdepera, els redactors de la notícia que en parlava es queixaven de la poca resposta del públic a aquesta convocatòria. Jo mateix, alguna vegada, també m’he queixat des de “Cap Vermell” de l’escassa assistència a tal o qual concert i he posat en entredit la fama de melòmans de la gent del nostre poble.

 

En parlàvem amb un company, dies enrere, i coincidírem que potser hem arribat a una sobreoferta musical, i no som capaços de pair-la. Crec que tots sou conscients que, tot i aquella fama de melòmans a què m’he referit, els grans aficionats conformen un grup molt concret. Aneu al concert que aneu, i a banda de les presències puntuals que vulgueu, sempre hi trobau les mateixes cares. Uns pocs centenars de persones consumeixen tot el pastís musical de Capdepera i Cala Rajada, i la música és com tot, que per molt que agradi acaba per embafar, si se’n fa un consum indiscriminat.           

Tenim, en el poble, distintes formacions estables –banda de música, tres corals, alguns grups de rock, dos grups de ball de bot...– que, al llarg de l’any, ens ofereixen unes quantes dotzenes d’actuacions. De la seva banda, l’Escola de Música, a més de la seva tasca docent, s’ha convertit igualment en un centre productor d’esdeveniments musicals, amb concerts múltiples dels seus alumnes, ja sigui a final de curs, per Nadal, per Pasqua o quan sigui, o els concerts setmanals de distintes seccions instrumentals per places i carrers. Puntualment, les festes del poble programen, com no pot ser d’altra manera, molts d’actes amb la música com a protagonista: verbenes, concerts de jazz, cantants o grups famosos, cantautors locals,  rock alternatiu, música clàssica, folk... I si es dóna algun fet extraordinari, o es vol promoure la solidaritat, la música també en sol ser protagonista (150è aniversari de la segregació del municipi d’Artà, o els concerts a la Torre de Canyamel). A tot això hi hem d’afegir aquelles plataformes que de manera estable adrecen els seus esforços a la programació i divulgació del fet musical: el Festival Internacional de Piano i les Serenates d’Estiu en serien el millor exemple. Es pot donar, de la mateixa manera, alguna convocatòria nova, com ha estat aquest any el magnífic 5deBraç Festival, especialitzat en música per a instruments de metall, i que ha nascut amb voluntat de permanència. Des de fa dos anys, el dit Festival Internacional de Música de Capdepera, ha vingut a posar la guinda a aquell pastís que he esmentat i que, pels resultats, sembla que ens ha agafat amb la panxa plena.          

Durant l’estiu ha passat més d’una vegada que, el mateix dia i a la mateixa hora, hi ha hagut desdoblament de l’oferta, amb la qual cosa, ja no ha estat qüestió de voler o no voler sinó simplement de triar. El grup de melòmans empedreïts, ni volent poden donar l’abast.           

El Festival Internacional de Música de Capdepera, sense passar per alt la dimensió de l’oferta amb què ha de competir, té un problema afegit i evident, i és que no ha sabut connectar amb aquests pocs centenars d’aficionats irreductibles del nostre poble. Deia, la notícia de “Cap Vermell”, que, a més que l’assistència va ser escassa, la majoria estava conformada per públic estranger. Aleshores? L’any passat em vaig queixar amargament que un esdeveniment que compta amb el patrocini de l’Ajuntament no oferís la seva publicitat també en català. Naturalment, la meva opinió –que no val un gafet– va fer el mateix efecte que posar-se capell a l’ombra, de manera que en la segona edició s’ha repetit el procés. Bé, a més del que consider una negligència de l’equip de govern, hi ha una cosa clara: la gent del poble ha girat l’esquena a aquest festival, i – no en tenc cap dubte–, la barrera de la llengua n’és una causa important, decisiva.            

Que no s’ho creuen? Bé, ells mateixos...
Jo, en tot cas, m’ho faria mirar.

Jaume Fuster