Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1558
TERROR 3: Marta Aspachs




Relat

 Era una nit de tardor i em disposava a fer la segona classe de gimnàstica on line del dia. En aquella època jo vivia a unes golfes d’una antiga casa al centre de la ciutat de Samarkand, a Uzbekistan. Em vaig posar les malles fosques i vaig allargar l’estoreta a l’habitació. Allà hi tenia un mirall allargat que m’ajudava a perfeccionar els exercicis que la professora ensenyava, en directe, per internet. A fora, la lluna lluïa blanca i freda. Geperuda. Com si fos una ballarina, seguia pas per pas el que des de la pantalla digital se’m indicava. Ara aixecava una cama, després l’altra. Els braços mantenia en creu i quan els agitava semblava una papallona. Em sentia molt desperta aquell dia. Tenia la vista descansada i apreciava les corbes de la meva figura. Quan vaig observar per primera vegada les miques no em vaig espantar gens. Encuriosida i bocabadada mirava com blanques i petites es concentraven sobretot a la cintura i a la part alta de les espatlles. L’aire de la cambra es va fer més espés. Fils de nínguls creuaven com miasmes la resta de lluna que encara quedava. Malgrat tot, seduïda per l’extraordinària situació, vaig persistir a la classe. A mesura que les postures es feien més ràpides i intenses, les miques, lluminoses, es feien més cafides en aquestes parts del cos. Atenta i molt concentrada sentia el meu cor bategar. Mentre feia jogging vaig percebre la meva silueta alterada, com si miques, carn i roba s’haguessin fet tot un. Després, una gran lluminària em va envoltar per uns segons. Ja no hi havia lluna. La classe s’acabava. Em sentia diferent. Vaig mirar-me al mirall. L’extranya pols havia desaparegut. Em veia el perfil, potser més prim, més premut però... on eren les meves formes arrodonides? i els pits? i els amples malucs? Vaig pipellejar dues vegades. No, no somiava. Una nosa m’oprimia el baix ventre entre els engonals, ben enmig de les malles, que en aquest moment, em notava més ajustades. Una llàgrima va redolar del meu ull esquerre cap a la barbeta, ara per un espès pèl poblada.

 

Marta Aspaschs