Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 121
      
    

    


                        EL CORSARI  GROC  (9)

Com dius? Que per això m’has fet davallar del meu confinament, on estava purgant totes les penúries de la meva vida de navegant per tots els mars del món? Que per això m’has fet comparèixer de la meva autoexclusió d’una societat que ja no m’interessa? Que per això m’has fet renunciar a un temps i un espai de purificació espiritual? Per això?

Fa massa temps que navegam plegats, esposa meva, els nostres fills ja són grans i fa anys que van emprendre la seva pròpia singladura. A ells no me’ls posis com a excusa, perquè si els fas el dinar i els rentes la roba, és perquè vols. Que s’espavilin, que ja són grandents. Em coneixes bé i saps com de dures han estat bona part de les travessies que he fet pels oceans més procel·losos. Que no te’n recordes de quan vaig anar embarcat amb aquell mercant maltès, traginant material explosiu de punta a punta de la Mediterrània, sempre amb l’ai al cor, per por que el vaixell no fotés un pet i ens n’anàssim tots a porgar fum?  I els anys que vaig passar pel mar del Nord en aquell bacallaner danès, tothora mig congelat, capejant temporals un dia sí i l’altre també, més mort que viu? O de quan vaig anar enrolat amb aquella merda de transbordador, a les Filipines, sense estar mai segur de si arribaríem a port, com va passar a tants d’altres?

Els pirates grisos som l’escaló més baix dins l’escalafó de la pirateria. Sempre a les ordres de capitans despòtics, netejant sentines, pintant cobertes, esventrant bacallans, llevant vòmits... Perquè, clar, fent de pirata gris, sempre a la mar, sempre en remull, qui té temps d’estudiar per a promocionar-se? Els qui diuen que a bordo hi ha moltes hores mortes que es poden aprofitar no han anat embarcats amb els mateixos vaixells que he anat jo. Collons! Jo quan he tengut una estona sense que el capità despòtic corresponent m’emprenyàs, he caigut retut damunt la màrfega, cruixit de cansament. I sí, mai ho he negat, quan tocàvem port, m’enlluernava més la idea de baixar a fer dues cerveses amb els altres pirates que no quedar a bordo estudiant rumbs i derives. Que la vida a la mar és molt dura i que a les estones de lleure l’única cosa que no tens és estudiera.

És vera, la mar ha estat lo meu, i l’he disfrutada molt, però també l’he patida sempre. Només he estat un pirata gris. I ara no puc pus. Crec que he perdut el capet, perquè no em puc sofrir ni a mi mateix. Necessit estar tot sol. Però, ja veus, me’n vaig a fer un recés i al cap de dues setmanes ja m’envies a demanar. Així no es pot meditar, dona. I, a més, m’envies a demanar per això?

Filleta meva, a un home que se n’ha anat a la muntanya a trobar-se a si mateix, no el pots distreure perquè la rentadora no funciona. Que no saps el número del tècnic? I tots els anys que jo he anat embarcat, com ho feies quan s’espenyava la gelera?

Tu m’has fet davallar per alguna altra cosa, n’estic segur. Que no? I tant que sí!