Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1543
Capítol 15: La mar que dona vida




Una data clau per a la pesca fou l'any 1986; aleshores, gràcies al desenvolupament de l'estat de les autonomies, rebérem les competències en Pesca. Des de llavors aquest sector productiu gaudeix de personalitat pròpia a nivell administratiu i orienta la seva política seguint tres eixos: les recomanacions dels científics pel que fa a l'explotació pesquera; la defensa dels interessos del sector i la protecció dels drets dels consumidors.

Un altre fet importantíssim esdevingut el mateix any fou l'entrada d'Espanya dins la Comunitat Econòmica Europea, cosa que implicava l'acceptació de la seva política pesquera i atendre la necessària renovació administrativa; en conseqüència es crearen les Organitzacions de Productors que regulen el mercat de la pesca, la implantació de l'IVA i l'aplicació d'un pla d'inspecció més rigorós.

A nivell local coincidia amb una forta crisi que s'havia iniciat a principis dels anys vuitanta a causa de la sobreexplotació dels recursos pesquers. El degoteig de barques de bou que abandonaren el moll fou continu fins que l'any 2000 quedaren dues úniques barques. L'any 2005 la pesca d'arrossegament es mantenia i no es considerava necessari establir períodes de veda perquè els caladors es recuperaven.i

Quan els caladors són sobreexplotats arriba el moment en què els guanys no compensen les despeses i aleshores han de deixar de pescar-hi, cosa que sol passar just abans de la desaparició efectiva del peix. Quan el calador deixa de ser explotat comença la seva recuperació, si bé pot retardar-se anys.

 

Els problemes del litoral sovint són resolts de manera interessada més que efectiva; massa sovint les accions es dirigeixen a pal·liar els problemes que més impacten sobre la gent, la salut o l'economia; basta recordar el tema de la mal anomenada regeneració de les platges o la dèria per construir passeigs marítims prenent espai a la zona marítima o a la mateixa mar per engreixar negocis.

Des del punt de vista ambiental les mesures no s'apliquen sobre les causes, sinó sobre els efectes; és el cas de la recollida de plàstics que suren a la mar o la retirada de grumers quan ens invadeixen. Tot i ser problemes ambientals rellevants no ens preocupen a bastament com per estudiar d'on venen, per què venen i com resoldre el problema, L'any passat les 30 embarcacions dedicades a la neteja del litoral mallorquí recolliren 42 tones de residus, majoritàriament plàstics. Aquests residus es degraden formant microplàstics, que són ingerits pels peixos i després passen al consum humà.2

La conca de la Mediterrània té una extensió de tres milions de quilòmetres quadrats i està vorejada per una vintena de països molt diferents en cultura, desenvolupament econòmic i règim polític. A l'actualitat la nostra mar segueix sent utilitzada, per aquells països o regions més empobrides, com un gran abocador de tot tipus de deixalles del consum humà. Al Marroc, a la zona muntanyosa i pobra del Rif, els residus ciutadans són abocats directament a la mar; camionades de plàstics i deixalles diàriament; aquells que suren i no són destruïts pel foc són emportats mar endins. A Motril (Granada), situada a l'indret del Rif, les barques de bou recullen amb les seves xarxes més tones de plàstics i brutor que de peix.

El Govern Balear l'any 2007 aprovà la creació de la Reserva Marina de Llevant. S'estén des de Cala Mata fins al Cap des Freu, amb una superfície aproximada de 5.900 ha. El motiu que la justifica és la gran diversitat d'hàbitats; s'han comptabilitzat fins a 32 comunitats i més de 500 espècies diferents, principalment algues, peixos i mol·luscs. En el fons marí destaquen les praderies de Posidònia oceànica i de corall, així com les comunitats que viuen a les coves submarines del Cap des Freu.

El mateix any el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació declarà Reserva Marina d'Interès Pesquer les aigües que envolten la zona protegida pel Govern Balear.

Des del Centre Oceanogràfic de Balears es treballa i s'informa sobre la situació del mar balear. La zona de la Reserva era molt freqüentada pels pescadors de Cala Rajada. Des de la seva creació dit espai és el tercer indret de les Balears on s'han censat més espècies de peixos, 4'6 espècies/250 m2, quatre vegades més que fa 10 anys. En el Faralló de Cala Gat, en el període 2016-18, la biomassa de peixos ha passat de 16'6 a 23'5 Kg/250 m2.3

Una reserva marina també té els seus aspectes negatius, alguns dels quals lligats a la mateixa protecció. Joandomènec Ros, ecòleg marí que ha estudiat la reserva marina de les illes Medes (Girona), explica que algunes espècies com les orades han augmentat tant la seva població que exploten les muscleres naturals amb molta més intensitat que els humans que ara tenen prohibit fer-ho. Els peixos grossos d'algunes espècies foragiten els petits, per la qual cosa la població de peixos dins la Reserva està envellida en relació a la zona no protegida, on predominen els exemplars petits i juvenils que han escapat del seus depredadors.4

 

L'efecte “reserva” es tradueix en l'augment del nombre d'individus i d'espècies de peixos i l'augment de la seva mida; un balanç ben positiu, encara que compti amb efectes negatius com la manca de depredadors naturals, cosa que altera l'estructura demogràfica. Compaginar protecció i explotació no és gens fàcil.

Cal destacar, més enllà de la preservació de l'hàbitat marí i de la favorable repercussió econòmica que normalment té la protecció de la natura, el fet que la mar és tractada com un ecosistema, un medi viu on tant les agressions com les proteccions tenen la seva repercussió. A partir d'ara la mar no deixarà de ser estudiada, coneguda i estimada perquè la necessitam viva. 

Els problemes esmentats, la intensa urbanització de la costa, la construcció d'obra dura en el litoral, l'ús de recursos no renovables com el sòl fins a l'exhauriment i dels renovables com l'aigua fins a la contaminació o transformació en inusables o els hidrocarburs que suren a la mar i hi arriben, majoritàriament, per via atmosfèrica, no són el gran problema. El veritable problema ambiental de la Mediterrània, aquell que està a l'origen de tot i provoca els desequilibris esmentats, és l'ocupació creixent del litoral per una població estable o de temporada.5 

A l'inici del segle XXI, més de la quarta part de la població de la vintena de països que voregen la mar Mediterrània vivia a la vorera de mar. Atesa la tendència migratòria desenvolupada a dits països es preveu que l'any 2025 la població resident en el litoral representi gairebé una tercera part de la de tot el país. El trasbals mediambiental, desequilibris demogràfics i superpoblació al litoral són greus problemes per resoldre.

A principi de la dècada dels cinquanta del segle passat la població del nostre municipi que residia a vorera de mar era d'unes 300 persones; és a dir, els habitants de Cala Rajada. Cinquanta anys més tard el nombre de residents al litoral gabellí ja era d'uns 7.000 h.6

 

Taula de població 2001

En els darrers vint anys el creixement demogràfic no ha aturat. A principi del 2020 el nombre d'habitants és de 11.868,7 un increment del 22'5 % concentrat en el nucli de Cala Rajada. Sabem que és molt difícil posar paranys a dit procés però, com a mínim, l'hem de racionalitzar. El litoral és un recurs escàs i malbaratar-lo perdent valor paisatgístic i ecològic ens ha de fer pensar.

La mar sempre ha estat al servei de l'home, a la seva disposició; una mentalitat que ha justificat moltes agressions. Hem d'interpretar i entendre la mar d'una altra manera; sabem que té vida pròpia, és un ecosistema i hem de garantir el seu bon funcionament. És l'única manera de preservar-lo i d'assegurar el seu futur i, també, el nostre.



Josep Terrassa Flaquer/ Cap Vermell

_____________________________________________________________________________

i 1 TERRASA, Josep.La confraria de pescadors de Cala Rajada” dins Revista Cap Vermell, febrer del 2005.

2 MALLOL MARTÍNEZ. Sandra. Article publicat a Cap Vermell digital on resumeix l'Informe Mar Balear, editat per la Fundació Marilles. Sandra és biòloga marina i pertany al Centre Oceanogràfic de Balears.

3 MALLOL, Sandra. Ibíd.

4 ROS i ARAGONÈS, Joandomènec. Vora el mar broix. Editorial Empúries. 2001. Pàg 112.

5 ROS, Joandomènec. Ibíd. Pàg 14 i 15.

6 DDAA. Guia de Capdepera. Editat pel Consell Insular de Mallorca. 2001. Pàg 13

7 Última Hora. Reportatge sobre el municipi de Capdepera dins “Radiografía económica y social de los municipios de Mallora”. Segons dit treball, l'any 1999 hi havia 7.380 h, quantitat que consider equivocada. Fent comprovacions he arribat a la conclusió que únicament tengueren en compte la població resident a Capdepera i Cala Rajada, sense comptabilitzar els altres nuclis de població.