Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1597

 





Poema del Taller Gabellí d’Escriptura
(JF, ML, PJT)

Capdepera, abril 2020








cau a plom el silenci
sobre els meus dits,
pell de somnis i absències.

                      Francesc Garriga, Llàtzer
 
Trinxats
mirant l’horitzó.
Astorats
perquè el dia d’ahir
ha desaparegut.
Copats
i més tard capats.
Intranquils pels intransigents.
Decebuts dels indignats.
 
I, malgrat tot,
enamorats dels moderats.
 
Amb un somni al fons de la nit
on les estrelles tornen a ser llumets
on imaginam una gran vida exterior.
 
Cansats
dels esvorancs cap al no res,
farts de gorgs eixuts
i de torrents exhausts,
 
atuïts
per paraules de paper de vidre,
escopinades de foc...
 
intuïm que, a pesar de tot,
hi toca haver
oceans incontaminats per explorar,
paratges on els vençuts
trobin recer
i els humils hi descobreixin
la seva pàtria.
 
Deu ser que, finalment,
necessitam somiar.
 
Somiar-nos de bell nou,
com si fóssim demiürgs,
com si poguéssim canviar el món.
 
I només amb això ja el canviam,
ja emprenem nous camins
que ens duen de la mar a la mar,
 
i ens hi trobam a recer
de grans ciutats imaginades
en illes que defugen la realitat
concreta d’un món encès.
 
 
Somiar
que somiam que som dignes.
Vagar per la quimera d’una vida
que tanmateix hem d’engendrar
cada dia,
a cops de mall.
Obrar, crear, concebre...,
sabent-nos impel·lits
a fer realitat els nostres somnis.
 
Com si de nosaltres tan sols quedàs
el que avui hem somiat:
 
la llum, la mar, la teva veu,
el teu paisatge...
el teu amor...
 
sempre amb un gran verd allà,
al fons de l’horitzó.
 
 
Taller Gabellí d’Escriptura
(JF, ML, PJT)
Capdepera, abril 2020