Llegesc a la premsa que ca les Monges es convertirà en un convent de 16 pisos i això m’ha fet reflexionar sobre el més aquí i el més enllà, sobre el cristianisme i sobre el capital.
   Les monges reberen aquest solar per fer la seva “obra” i una vegada acabada aquesta, la seva obligació hauria estat deixar aquest solar al poble per a continuar amb una altra “obra”. Però no: hi faran obra. És a dir: hi construiran pisos. Més pisos. Con si ja no fossin suficients els que tenim.
   Així les coses, hem de convenir que les monges franciscanes deixaran un bon record al poble, un record en forma de blocs de pisos per tal que no ens oblidem d’elles. I no ho farem, podeu estar ben segurs que no ho farem.
   No conec la lletra petita de tot aquest afer i, per tant, corr el risc de ser injust amb qualcú, però no me puc estar de donar la meva opinió.
   Em sap greu que les monges hagin arribat a acords amb els especuladors i hagin defugit la seva obligació d’arribar a un acord amb l’ajuntament, que era la seva millor sortida “natural”. Potser era el seu dret, però també és el nostru dret opinar-ne lliurement. I així ho faig.
    No em preocupa tant l’edifici en si, com el que significa pel territori, ja bastant malmenat, no ho trobau?
   Si jo fos déu, que no ho som, aquestes monges no anirien al cel, perquè han demostrat una gran falta de respecte pel nostru poble, pel seu entorn territorial i per les persones que varen creure amb elles, entre les quals jo no m’hi cont.
   Això de jugar al millor postor semblava que no era fet per a unes monges franciscanes, que sempre s’havien omplit la boca amb paraules com servei social, caritat cristiana, etc… I deixar aquest gran cagarro a una de les parts més altes del poble no les acosta al cel precisament.

• * *


   Una altra entitat SENSE ÀNIM DE LUCRE que s’ha lucrat amb la nostra idiotesa, és LA CAIXA. Una caixa que abans era de pensions i que tenia, també, una gran obra social. Tot això ha desaparegut per art d’encanteri i ens ha mostrat, sense anestèsia, la cara més cruel del capitalisme bancari. Els valencians, que són els que tenen més sentit de l’humor de tots noltrus, varen fusionar bancs i caixes per fer BANCAIXA. La Caixa no ha tengut la valentia de fer-ho així i encara va de caixa per la vida, però actua com un banc.
   La prova, una de les moltes proves, és tot aquest afer del seu edifici emblemàtic. Primer el deixaren degradar fins a límits insuportables, després fogiren cap a un altre edifici i, finalment, l’han venut al millor postor, com ho han fet les monges franciscanes. Cristianisme i capital units per la mateixa malifeta! No, tampoc no aniran al cel els directius de La Caixa.

• * *

   Bé, supòs que els gestors de l’ajuntament també en tenen qualque responsabilitat de tot això que he contat. Tenien l’obligació de no permetre l’especulació en llocs tan emblemàtics del nostru municipi.
    Ara ens perdrem per les bardisses de si tu ho vares aprovar i jo ho vaig intentar aturar, però jo ara no me veig amb l’obligació d’aturar-ho perquè tu vares firmar i jo no vaig poder evitar que tu firmassis i ara firm perquè tu vares firmar i tots firmam però no volem firmar, però firmam, i torn repetir que firm però no firmaria perquè tu firmares i no havies d’haver firmat, però finalment jo firm perquè tu firmares.
   I amb aquest so, l’enterram!


Miquel Flaquer
Bibliotecari del Golea