Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 693
Sembla que va ser ahir que la meva padrina Maria va fer cent anys. Avui escric aquestes línies en motiu del seu 104è aniversari, dia 6 d'abril.
N'ha vistes de coses des de l'any 1916, inimaginable! 



 

Sa padrina és una dona valenta, encoratjadora, sempre pensa en el caire positiu de ses coses. Mai no l'hem sentida queixar-se, absolutament de res...tots quan la coneixem. Desprèn positivisme i entusiasme. 

El que més li hauria agradat, com no...és tenir sempre l'amor de la seva vida devora. Enyora el seu home, es padrí Paulino, que el mes de maig farà 19 anys que ja no és al nostre costat. Es padrí només era quatre dies més gran que ella i va morir als 85 anys. De llavors ençà... sempre ha tengut la nostra companyia : mon pare, Toni Alzina; ma mare, Maria Ferragut; la meva parella, Jaume Morey; jo, l'única néta, Maria del Mar;  i, de poc ençà, en Toni Jeroni el renét. 

Sa padrina gaudeix d'una salut de ferro. Ella es mantén molt bé i no és només per la magnífica genètica incorporada. El seu germà petit, Sebastià, va més dret que un fus amb sa seva “mota” i sembla un jovençà, quan se'l veu passar... té 96 anys! I també té una salut de ferro. Els altres dos germans eren n'Antònia, que ens deixà no fa gaire amb 98 anys molt ben duts i l'altre germà, el major, era es concu en Bartomeu, que morí amb 94 anys, ja fa una bona partida d'anys. Bona cama aquesta de sa família de Sa Teulera, ja ho crec! Germans molt ben avinguts.



  Idoi com vos deia, sa nostra centenària se cuida molt. Hi ha tanta gent que vol saber: 
-Què fa per “aguantar-se” tan bé i tenir es cap millor que segons qui més jove?
 -No faig res de l'altra món- diu ella.

  Però jo sé de bona font que:
 Camina mitja hora el matí i mitja hora el capvespre .Té un circuit fet dins ca nostra, i amb el seu caminador i cara alegra, va fent al seu ritme, sense aturar mentre mira per la finestra per veure la mar. Repara els cossiols de l'interior, si fa mal temps. Si fa bo, fa el circuit per la terrassa i diu que li és molt bo una mica de sol, cada dia. Es dóna fregues a cames i genolls per a la bona circulació i el romàtic. És constant en fer-ho. Sempre va amb l'esquena ben dreta i seu a una cadira amb braços, amb el respatller dret. Mai no l'he vista seure al sofà. Diria que mai no ha anat al metge per cap malaltia, només per controlar la sang, que la té ideal, i perquè el metge no li digui que fa temps que no hi va. 
  S'alimenta molt bé. Berena i dina molt, un primer plat, una darreria i fruita. L'agrada el menjar gabellí d'un temps: sopes, arròs de palmer, bullit, llegum i molt de peix. També l'agrada un glopet de vi. Els dies de celebració, vinet dolç o cava. Clar que sí! Un “culet de no res” és salut. Els vespres ja no és igual, ben poca cosa, perquè quan acaba de dinar diu:

  -Ja he dinat i ja he sopat!

  Només iogurt, fruita, sopes de llet o  una infusió, que a ca nostra sempre s'ha dit una tassa d'herbes. Beu molta d'aigua, es marca el repte diari i compta els tassons. Mira prim amb la sal.

  Li encanta sortir a dinar a fora una vegada a la setmana. Com més enfora més contenta està: Sant Lorenç, Manacor, Petra, Sineu, Sa Pobla... És feliç dins el cotxe. Mira i mira tot el que veu, com si es tractàs del primer cop que ho veu, sempre amb admiració.

  Com que sempre ha estat presumida, encara va a la perruqueria cada setmana. És la clienta de més edat i la tracten la mar de bé!

 Dorm el que toca i descansa molt bé. Sempre el mateix horari. Ella tota sola es fa el llit sense cap rueta. 


  La lectura és “lo seu”. Cada dia llegeix dos diaris de cap a peus. Fa randa, ganxet. La televisió no l'entretén, només mira la recepta den Santi Taura . Quan acaba es noticiari i han donat el temps, la tanca tot d'una! Diu que el que ve després ja fa que un no dormi bé. Ni sèries, ni pel·lícules, això no va amb ella perquè són ficció. Enyora el passat, quan la gent conversava i vetllava. Res de mirar el mòbil! Ara que li agrada cada dia telefonar a les nebodes i fer sa xerrada. També telefona al germà i a sa cunyada per saber si estan bé. Nosaltres ens sentim cada dia, també. Em diu:

  -No vull passar cap dia sense sentir-te" , Si no ens hem vist- 

  Li agrada molt rebre visites, també.

  Encara ara “s'arregla” tota sola, maldament visqui amb els meus pares. Ara ja no cuina a diari, per precaució, però ho faria si tingués una micona més de seguretat a les cames i els braços per traginar olles i paelles. Encara fa qualque arròs de peix, de palmer o arròs brut, ben bons! Sempre ha estat molt bona cuinera.

  Com duu el confinament? Mirau. Ella no se'n pot avenir que hagi hagut de viure tot això. Està ben acompanyada amb els meus pares, perquè sempre són allà. Ara que enyora molt el seu renét, en Toni Jeroni. Ella passava una penada, quan jo estava embarassada, de no poder-lo conèixer i va poder. Després de no veure'l caminar i l'ha vist caminar. Ella li va ensenyar a fer mamballetes i a senyalar on són les sabatetes i els calcetinets. Ara no el pot gaudir presencialment, és una llàstima. Cada dia parlam amb ella per telèfon i em diu el mateix:

- És gros això...jo no  he viscut mai el fet de no poder-nos veure per aquest motiu...Mai no ho havia vist...és una cosa grossa -repeteix

  Finalment, afegiré un grapat de gloses que li ha escrit un company nostre de Manacor, en Monserrat Nadal, com a present de l'aniversari. Gràcies! 

 Glosat:

Vàreu veure ben complit 
com l'amor a la fi ret, 
la vida vos ho ha agraït
heu vist néixer un besnét.

Tots venim a celebrar
ben gojosos la gran fita,
i volem felicitar
a sa padrina Pil-lita.

Una vida amb molts afanys
amb tanta dedicació, 
facem gran celebració 
agraint els vostres anys.

I mentre estam confinats 
refarem els nostres llaços,
perquè ens veim ben capaços
de sortir més reforçats!

I ara ja per acabar
sentiu la dita xalesta:
que molts d'anys pugueu fer festa
i que ho puguem celebrar!

Esperem que tornem a la normalitat el més aviat possible. Salut per a tots!

    

Molts d'anys i bons, padrina Maria, vals un Món!

Maria del Mar Alzina Ferragut