Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 309

Pere Antoni Bauzà Serra “Tacó”: EL BATLE “PILÓN” de Capdepera   ( I )



PILÓN (segons la RAE) és un receptacle de pedra que es construeix a les fonts perquè, vessant l’aigua a dintre, es pugui utilitzar com a abeurador, rentador o en un altre ús.

Un receptacle com aquest va fer construir el batle “Pilón” a la placeta de sa Creu, ben enmig, on més tard hi hagué la roda manual d’acer, coneguda com “sa manxa”. Però, així mateix, Pere Antoni Bauzà Serra fou qui, al llarg del seu mandat, va fer construir els  “rentadors” de roba, on les mestresses de casa anaven a fer la bugada devers l’any 1922 i següents,  existents a una drecera (rere la casa coneguda com  “can Salamanca”). Allà desembocava, antigament, el carrer  Col·legi, que es va adreçar més endavant, com el coneixem a l’actualitat. Sembla, idò, que el malnom que algú posà al batle podria procedir d’aquestes piles de les fonts descrites.  N’hi havia que deien que mestre Joan Sancho “Coll” qualque cosa havia tingut a veure amb la qüestió.

 PORT.  El 1922, el batle Bauzà va autoritzar el port de refugi de Cala Rajada, desprès de rebre a La Sala l’ ajudant de Marina, Joan Delgado, que s’havia de reunir amb els mariners, amb un bon dinar a “Ca’s Bombu”. Era l'agraïment per les gestions encaminades amb bon èxit  per a la construcció de l'esmentat port, donades les nombroses barques existents en aquesta contrada i la qualitat i varietat de la pesca.  El 8 d’agost, el Capità General Valerià Weyler reté visita a la nostra comarca i donà per assegurada, a una representació gabellina encapçalada per Pere A. Bauzà, el rector Guillem Femenies, el jutge Antoni Vaquer i l’apotecari Miquel Melis Sancho, la imminent posada en marxa de les obres del nou port de refugi de Cala Rajada.


Port refugi de Cala Rajada

ELIONOR Elionor Roig Moll, filla de Joan Roig Vidal, assassinat a la darreria d’agost de 1936, quan tenia  cinc anys va ésser donada en adopció a un matrimoni de Cala Rajada. Una tia seva era la fillola de Pere Antoni Bauzà. Contava la tia que el nom de “Pilón” li posaren perquè sempre vigilava; a l’estiu, als migdies, desprès de dinar tothom anava a fer “s’horeta”; el poble quedava desert  i  silenciós, no hi podia haver, de les 2 a les 3, ningú pel carrer fent renou ni els cans podien lladrar ni les gallines cloquejar. El batle estava el corrent de tot, ben igual que el ca de la pel·lícula, o de la cançó “El perro Pilón”. Un batle que, quan feia tempesta, pluja o llamps, es posava una capota i recorria els carrers del poble per comptar les bombetes foses. Un dia passà amb el carro pel carrer de ses Monges, on tenien la casa els pares adoptius de n’Elionor. Des del carrer, cridà la seva fillola:  ”Antònia!, en Miquel què és, de dretes o d’esquerres?” “No és res”, li contestà la tia. Ell insistí: “Idò ha d’ésser qualque cosa perquè, si no, l’agafaran per roig i el mataran. Que es es faci requetè!”. Si durant la guerra no eres res, et detenien. En Miquel es va fer requetè

BANDERA.  L’Ajuntament presidit, el 3 de juny de 1923, pel batle protagonista d’aquest reportatge, va donar consentiment perquè la bandera mallorquina onejàs al costat de l’espanyola a la façana de la Casa de la Vila. Per aquest  motiu s’organitzà una festa a la plaça del Sitjar, per tal d’honorar la seva història i homenatjar l’ensenya pàtria (sic). L’Associació per la Cultura de Mallorca, entitat que cuidava les tradicions de la nostra terra, promogué l’acte i, concretament, l’enginyer industrial Miquel Garau “Climentó”, d’arrels gabellines, i el regidor del consistori Pep Bauzà “Tacó”, en foren els impulsors. Garau manifestà el seu orgull de ser gabellí, davant autoritats arribades de diversos indrets de l’illa, entre les quals el batle de Ciutat, Guillem Forteza, i l’alegria de que la totalitat de veïnats de Capdepera s’haguessin personat a la plaça, amb tanta intensitat. Un “Visca Capdepera” i un “Visca Mallorca”, amb el poble entusiasmat professant l’amor a la bandera mallorquina fou tot un clam, i s'interpretà el càntic de l'himne mallorquí per part dels alumnes de les escoles del municipi.


Senyera mallorquina a la façana de l'Ajuntament 

ESCOLES. Capdepera, en aquells anys, tenia problemes en l’ensenyança. Tant l’escola de nines, fundada per la mestra Antònia Bonafé Mas i que dirigia dona Maciana Vidal, com la dels nins, de la qual n'era director Sebastià Sancho “de Son Not”, a més del col·legi de Sant Francesc d’Assís, de les monges, com l’escola de nins establerta a la capella evangèlica dels protestants, demanaren la presència de les autoriats locals comandades pel batle Bauzà Serra com també la del delegat governatiu de la comarca de Manacor, Josep Rotger, i de l’inspector  Joan Capó Vallsdepadrines. La finalitat era que aquestes autoritats exhortassin els escolars del poble perquè assistissin a escola de forma més constant, ja que eren molts els nins i nines matriculats i escassa la seva presència a les aules. L’inspector d’Educació instà el batle i regidors a animar als pares perquè estimulassin els seus fills a acudir a l’escola, assegurant-los la imminent construcció de noves escoles, que Pere Antoni Bauzà assenyalà a uns solars existents a s’Alzinar de can Coll (on, actualment, es troben). Però la iniciativa no tigué èxit, ja que en iniciar-se allí la construcció dels murs per a les aules, les obres que no pogueren tenir continuïtat ja que els experts consultats pel batle digueren que aquells terrenys era argilosos i es produïrien esllavissades per mor de les correnties, en temps de pluges, amb perill d’enderrocament.  Així i tot, es va celebrar a s’Alzinar – amb extraordinària afluència de públic – la col·locació de la primera pedra i la benedicció dels terrenys.  El batle Bauzà  comentà, amb l’inspector d’Educació i el rector de la Universitat de Barcelona Dr. Andreu Martínez Vargas, que l’Ajuntament tenia moltes despeses ja que s’havien d’adobar moltes carreteres i no hi hauria prou doblers per envestir les obres de les noves escoles. Hi ha una anècdota que conta que l’inspector va respondre al batle: "No sabia que en aquest poble primer fossin els ases que les persones”.

El batle Bauzà (primer per la dreta) i Miquel Caldentey "Creu" (a l'esquerra), el dia de la primera pedra de s'Alzinar  

ESGLÉSIA.  El 25 de gener de 1925 es va celebrar a Cala Rajada la benedicció de la primera pedra de la nova església, en projecte. Allà s’hi traslladà molta gent, amb autos, carretons i camions que travessaren el terme de Capdepera. El bisbe Rigobert Domènech i Valls va espargir l’aigua beneïda sobre el bloc de marès allí col·locat, dins el qual s’havia tapat amb ciment una botella que contenia un pergamí, escrit en vell mallorquí, que el vicari de la parròquia de Capdepera Monserrat  Binimelis va llegir, abans,  amb el “nihil-obstat” del rector mossèn Guillem Femenies i el vist-i-plau del batle Pere Antoni Bauzà, donant fe de la cerimònia que s’estava celebrant. Signaren el document totes les autoritats civils i eclesiàstiques presents. El batle pedani de Cala Rajada, Gabriel Reus Veny, havia proposat a la filla del batle Antònia Bauzà i al jutge municipal Antoni Vaquer que fossin els padrins  de l'acte de la nova església en honor a Maria Santíssima, sota el títol de Nostra Senyora del Carme.

Festa davant l'església, amb el batle "Pilón" en el centre 

FALLIDA. Pocs dies desprès, la batlia de Pere Antoni Bauzà Serra va trontollar. A punt estiguè el batle de ser substituït  per Miquel Caldentey “Creu”, a continuació de la fallida de l’empresa d’Antoni Vaquer “de s’Heretat” com a armador d’un paquebot per a traslladar mercaderies  d’obra de pauma, de “La Palmera” de Capdepera de la qual Vaquer era el gerent.
En Bauzà vivia al carrer Nou i tingué dues filles i un fill. Aquest, de nom Pep, fou molt popular al poble pel seu caràcter alegre i participatiu en tots els esdeveniments que es produïen, sols que, el pobre, patia una significativa mancança: era sordmut  i, malgrat això, sempre acompanyava, com a col·laborador, la banda de música local i feia d’ajudant de traginer d’obra de pauma dels “Pocapalla”.

PRELAT. Quan el capellà i predicador gabellí Pere Ferrer Lliteres fou distingit pel papa Pius XI amb el títol de bisbe urbà o prelat domèstic de Sa Santedat, l’Ajuntament de Capdepera presidit per Bauzà Serra, Antoni Caldentey, Nicolau Flaquer, Bartomeu Flaquer, Antoni Moll, Mateu Orpí, Antoni Flaquer, Pep Bauzà, Miquel Rosselló i Antoni Garcia, acordà, segons acta municipal transcrita pel secretari de la corporació, Pere Josep Vaquer,  anomenar Pere Ferrer com a fill il·lustre del poble. El dia del patró, Sant Bartomeu, 24 d’agost de 1928, mossèn Ferrer va ser present a l’església del seu poble, vestit ja amb els hàbits prelaticis. El 18 de desembre, festa de la patrona, la Verge de l’Esperança, l’Ajuntament el proclamà fill il·lustre i el batle Pere Antoni Bauzà li entregà un retrat amb la figura de l’homenatjat – original del pintor Pere Barceló – llenç que fou col·locat en una de les dependències del consistori municipal a la plaça del Sitjar. 

Mossèn Pere Ferrer Lliteres, fill il·lustre (oli de Pere Barceló) 


CIRCULAR.
Aquell mateix any de 1928, Pere Antoni Bauzà, ostentant la batlia, rebé – al mateix temps que altres mandataris de diferents pobles de l’illa – una circular provinent del Bisbat de Mallorca, de data de 31 de juny, en la qual el Bisbe dictava una consigna referida a la moda en la indumentària de platja d’aquells anys, “la qual ha trencat grosserament els marges que vint segles de tradició cristiana havien aixecat entorn de la dona pudorosa”.

Però d’això en parlaré a la següent entrega. Fins aleshores!.

Antoni Flaquer Obrador