Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 561

" El present és l’aire. L’aire que has respirat quan llegies aquest article..."













 

 Aquest és un article d’una sèrie que analitzen l’origen i significat del temps. Anteriorment, s’han escrit els següents:

 «Què és el temps I: el passat»

«Què és el temps II: el futur»

Dins aquesta sèrie d’articles també s’ha escrit el següent: «I jo també tinc set de...»

En aquest article, observarem el fenomen del temps, tal i com ens ho va contar un explorador que havia conviscut amb indis de Nord Amèrica.

Aquest investigador es demana i investiga sobre el fenomen del present. Tot fenomen té el seu origen en una experiència tangible.

Present significa regal. El present és un regal. És tan obvi que se’ns escapa, com l’aigua cristal·lina que corre: ara hi és, ara ja no hi és. És quelcom profundament individual, però també compartit (si el compartim).

En les cerimònies de les cultures a què ens referim sempre apareix un element que es considera sagrat. Ja sigui honorant els quatre punts cardinals (els quatre vents principals) o compartint una pipa (la pipa de la pau), l’aire és quelcom reconegut com a sublim.

En la cultura jueva (origen de la cristiana) es fa encara més palesa la importància de l’aire i la seva relació amb el present. En el mite de la creació, conegut com Gènesi, l’home neix gràcies a una insuflació del déu en el fang. Novament tenim, el present, com un regal, ni més ni menys que la vida: una alenada d’aire.

El llibre sagrat jueu, conegut com la Torah, està escrit amb un llenguatge que no té vocals, sinó tan sols consonants. La persona que el llegeix li dóna vida amb el seu alenar que són les vocals (les consonants són sons que no necessiten tanta aire com les vocals), és un llibre que canvia segons qui el llegeixi (literalment).

La paraula «esperit» té relació amb la vida, amb la mort i amb la presència, però en el seu origen significava aire.

El present és l’aire. L’aire que has respirat quan llegies aquest article, quan jo l’escrivia, no tornarà, però curiosament mai s’esgota, perquè sense aire ens moriríem.


Agnès Torres
27 de setembre de 2019