Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2117



Si demanàssim un per un per un a tots aquets individus que penjen pancartes per la catedral de Palma o es planten a l'aeroport amb pancartes explìcites perque els visitants les llegeixin en només trepitjar l'aeroport quedariem astorats de com cada un d'ells depen del turisme per dur una vida digna, i si no són ells personalment qualque familiar o conegut seu.

Això és innegable. Llavors, més d'un encara es deu demanar per quina raó aquesta gent protesta de manera tan radical (com diuen els mitjans de comunicació) per voler fer saber als turistes o als polítics que la presència massiva de turistes a les illes és més bé perjudicial que profitosa en caire ecològic o bé per caire socioeconòmic, o sigui, només els de sempre. La resposta és ben simple, és massa fácil. La societat té logicofòbia. Patim una logicofòbia que ens amaga la crua realitat de les nostres accions i desitjos. Primer de tot, aquesta gent no diu cap mentida. Aquesta gent ens está alertant d'una circumstància que ens negam acceptar de manera ben ferma. És com si el fet de protestar d'aquesta manera volgués dir-nos que al llarg del temps esdevendrá en una crua i lamentable realitat. Només hem de fer un repás i veurem si les coses que han succeït envers el turisme al llarg de les dècades han esdevengut en falses o en veritat.

Quan es donaven a coneixer les primeres informacions envers l'impost turistic fa devers deset anys ençá les primeres reaccions foren com una tragèdia per tot el món hoteler i empresarial. Un innocent Jaume Matas, ja sigui desde l'oposició o desde el govern, donava el crit d'alarma diguent que si el govern “comunista” del PSOE, com encara l'anomenen avui, implantava un impost turístic sería una ruïna per a tothom. Finalment el govern del senyor Antich va arribar al govern illenc i va aplicar un impost turístic conegut com l'ecotaxa. Aquella temporada del primer estiu fou una ruïna. El mateix exconseller de turisme d'aquella època, el gabellí Jaume Flaquer, deia pels mitjans que només calia passejar pel carrer per veure els efectes de l'ecotaxa. Idò bé. El senyor Matas va tornar a governar després del mal trángol de l'impost turístic i el maleït impost fou derogat de manera fulminant. No es va tornar a xerrar més de posar impostos a tot allò que és la nostra subsistència i el pa de cada dia. Mai més. El missatge era ben clar. El govern de Jaume Matas i tota la faramalla pepero-hotelera-mediatica-empresarial ens varen dir a la cara de tots els illencs que Mallorca el darrer que necessitava era un impost damunt la nostra economia i tot allò que signifiqui la nostra feina. Hi anava la nostra mateixa subsistència.

Tot s'ha pogut veure i comprovar que la mentida els hi ha quedat en no res. No només ens varen mentir i mentir per defensar uns interessos particulars, la dels hotelers... No només eren il·lògics els arguments que ens exposaven per defensar la no aplicació del impost, sinó que tot ha resultat esser fals, totalment fals de cap a peus i el qui no ho vugui veure és perque no té ulls o perque no viu dins aquesta realitat. Pensau on és a dia d'avui el senyor Matas. Pensau en tot els seus delictes que l'han duit a qui on és, tots ells relacionats amb les seves tasques com a president o amb els seus deures com a polític del Parlament com a membre del PP mentre ens alertava dels perills de la ecotaxa alhora.

 

La ecotaxa no només no ha reduït l'arribada de turistes a les illes sinó que l'ha multiplicada. Ha multiplicat el nombre de cotxes de lloguer a les carreteres i multiplicat també els llocs on es poden allotjar aquets visitants, encara que sigui de forma il·legal. Tot això són els efectes que havia de provocar l'impost turístic. Tenguem en compte que aquest any és més car que l'any passat segons les categories dels hotels. Molts de turistes, especialment els més joves, com els polonesos per exemple es creuen que és un depòsit que el client ha deixar en fer l'arribada i que el dia de surtida se l'hi ha de tornar..., per molt que els expliquis que no és així.

Conclusions: El que vull dir és que l'efecte que té per l'empresariat que uns individus despleguin una pancarta a la catedral de Palma, un lloc frequentat per molts de visitants, és el mateix efecte que tengueren les primeres noticies de la implantació de la ecotaxa en el seu dia, és exactament el mateix. L'ùnica diferència és que ara se'ls hi diu als visitants davant la cara, explicitament, com als aeroports per exemple. Si no fos així, si això no causás preocupació als polítics del PP o als hotelers, no surtirien amb uns cartells diguent I LOVE TOURISM. Ni l'intocable i sacratissim tennista Nadal no faria videos youtube desde el seu iot de nou milions d'euros a favor del turisme. Tots estimam i tots estam a favor dels turistes i més si les nostres ocupacions depenen dels visitants. El que passa és que la logicofòbia afecta a massa gent, enteguent que logicofòbia vol dir ni més ni manco tenir por a veure o entendre les coses com són en realitat. Queda per veure ara, si al final, aquets individus de les pancartes arribaran a tenir raó de tot el que ens alerten. O ja ho veim?

 
Miquel Estelrich Bestard