Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2060
Un convent-escola de l'any 1921:
 
El cas de Ca ses Monges de Cala Rajada








Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”



  La presència a Cala Rajada de les Monges Franciscanes conferí molta vida, des del 16 de maig de 1921, 97 anys ja d’aquella vinguda de les religioses, a un poble de manco de 200 habitants. El convent, que arribà a comptar amb vuit cel·les, enfront de les tres inicials, fou sufragat pel mateix poble pel que respecta al mobiliari, mentre que Mateu Melis Melis “Patilla” i la seva esposa foren els fundadors i benefactors de l’edifici –compraren els solars on s’ubicà i tingueren cura del seu manteniment– i, a més, cada any feien matançes de porc a benefici de les religioses, a les quals no mancaven verdura ni  fruita de la possesió de can Patilla i de l’hort de can March (ja desaparegut) que es trobava a l’entrada de Cala Rajada.

Una dotzena de famílies, amb molts de fills, habitava Cala Rajada als anys 20 del passat segle. Els Pere Andreu en tinguèren vuit; els Nadal eren deu germans; els Blancus i els Climents, sis. Tots aquests nins havíen d’anar a escola, a “costura”. A l’entrada del convent de les Monges, a la part dreta, es trobava l’aula, o “costura”, de les nines, i a l’esquerra, la dels nins. A la de les nines, els matins feien classe i els capvespres “labores del hogar”, això és aprendre a repuntar, a brodar i, fins i tot, a cosir “tacos de roba” als calçons esquinçats o culeres per als darreres, especialment als dels pescadors, malmesos per la seva feina al moll arreglant xarxes. Els pares dels alumnes pagaven  el servei de les monges amb ranxos de peix, quan podien.

Els nins de 10 anys ja sortien a pescar amb els seus majors. L’any 1924, el Pòsit de Pescadors va fer obrir una escola de nins de la qual el mestre Antoni Massot fou el primer docent. Les franciscanes comptaren, també, amb la protecció o ajuda de dona Elionor Servera de March. L’exímia senyora va dotar el convent d’un botiquí de primers auxilis, amb una monja especialitzada en l’administració domiciliària d’injeccions als malalts. En el transcurs dels anys pogueren comptar amb una furgoneta Citroen conduïda per sor Catalina.

Amb l’arribada de sor Trinidad, la cultura al col·legi del convent, i a Cala Rajada, va revifar. Sor Trinitat fou una experta en manualitats i brodats, recitava poesies i les ensenyava a les nines, i organitzà comèdies i obres de teatre,  alliçonant la gent en la confecció de vestits, inclús d’època, como fou el cas de l’obra “Maria Estuardo” que es representà a les cotxeres de can March.

L’any 1947 construïren la pròpia capella del convent, sufragada per Elionor Servera, i al 1960 es va construir un petit teatre que denominaren “Sala Santa Leonor” que tinguè molta activitat cultural i artística per al poble de Cala Rajada. Passats els anys, el saló deixà de ser funcional i fou adquirit per una empresa local. A l’actualitat, per manca de monges, el convent roman tancat i en un local adjacent del mateix solar s'hi instal·là una guardería infantil amb règim de mitja pensió, dinar inclòs, mentre que els al.lots més majors, i també les nines, passaren a estudiar al col·legi “S’Alzinar” de Capdepera, abans d’inaugurar-se “S’Auba” a Cala Rajada.

A la fotografía adjunta de l’estrena de la furgoneta d’assistència domiciliària als malalts, hi podem veure el contramestre del port, Antoni Reixach, i el cap del quarter de la Guàrdia Civil, Tomás Vizueta, acompanyant les religioses: Sor Magdalena, Sor Catalina, Sor Maria, Sor Apolònia, Sor Antònia i Sor Trinidad.

A l’imatge que acompanyam de la posada en escena de “Maria Estuardo” (fixin’s quines ves-timentes!) tenim sis actrius, totes de Cala Rajada. Elles són, d'esquerra a dreta: Juanita Gambins, Concepció Miró "de can Xisquet", Juanita Terrassa "de sa Central", Àngela Terrassa, Maite Villiger i Maria del Carme Fuster.

L’estampa de qualitat més anyosa – on es poden veure els primers  escolars d’ambdós sexes del col·legi de les Monges, amb algunes religioses i alumnes més grans –  podem contemplar dos quadres penjats al mur exterior, amb les figures dels benefactors Mateu Melis "Patilla" i la seva esposa.