Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1904

El dia que escric aquests papers m'he aixecat, sense previ avís ni cap simptomatologia estranya, súbdit de l'imperi de na Carraixeta. Dic imperi perquè no se m'acut altra fórmula jurídica més o menys viable. Na Carraixeta, basta sentir com esclovella el castellà al Senat, no és de sang blava, ni té príncep que la festegi, per tant no crec que pugui ser reina. I molt menys podria autoproclamar-se presidenta d'una república, amb l'aversió que li tenen ara els constitucionalistes. Pels qui no ho saben els diré que na Carraixeta és senadora per les Illes Balears. In sèculo es fa dir Catalina Soler però com que a la ruralia de Mallorca tothom conserva el seu malnom, aquest és el que l'honora i li atorga la imperial distinció.

Ho va proclamar davant tot el Senat; amb contundència; amb aquella contundència que només saben fer les, ni que sigui per transacció literària, madones de possessió, virtuals protagonistes de solituds feréstegues o de qualsevol narració de Salvador Galmés. Les Illes són seves, “meves” i perquè quedàs clar les anomenà a totes com qui anuncia els vescomtats. I jo, humil, illenc, sense que ningú m'hagi demanat de parer, sense cap os que em faci mal ni cap erecció sobtada, m'he aixecat membre plenipotenciari d'aquest nou imperi. Potser, seria bona cosa que Televisió Espanyola continuàs el serial i ja que ha entrevistat a l'Ubú Boadella, ara faci el mateix amb l'il·lustra felanitxera. Si no ho fan, se farà curta – no li costarà gaire, n'és un bon tros- i armarà un sideral fora mida. La seva autoproclamació ha tingut efectes secundaris fins i tot al regne d'ultratomba: els ossos d'en Lewis Carroll es deuen haver cruixit han sentit la proclama i deu haver maleït no haver viscut al nostre temps per poder, en l'imperi carraixeter, situar la seva obra més famosa. Perquè no els càpiga cap dubte, si la felanitxera és emperadriu el seu país ha de ser de meravelles.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: