A partir del cas de Grècia  m’he començat a plantejar una sèrie de qüestions… Per què anam a votar?  Serveix de res elegir els nostres candidats polítics? O, dit d’una altra manera, estem en una vertadera democràcia?

Molta gent potser digui… “On va parar aquest exagerat? I que no votam cada quatre anys i ens governa qui elegim?”. La  meva resposta és sí… i no. És clar que anam a votar (i més que un pic cada quadrienni, perquè entre eleccions municipals/autonòmiques, estatals, europees… hi anam quasi cada any), però aquesta no és la qüestió. La clau està en si qui elegim per comandar-nos realment ens governa. Si entenem “governar” com “dirigir els afers d’un estat” (DIEC) jo diria que no i per demostrar-ho em remet als cas dels grecs.

Grècia, ens agradi més o manco, ha votat per un canvi. Després d’anys de polítiques corruptes, desproporcionades i allunyades del poble (no sé a què em sona), els grecs decidiren donar la vara al partit esquerrà d’Alexis Tsipras. Fins aquí tot bé… ja que efectivament aquest senyor va ser nomenat president entre flors i violes. Però resulta que a l’hora de dur a terme algunes de les seves polítiques, contràries a l’austeritat afavorida des de la Unió Europea, només ha trobat treves. Segons ell (i molts altres economistes) per recuperar-se de la crisi no és bo fer tantes de retallades ja que així no es mou l’economia, sinó que cal potenciar-la  i incentivar-la pujant sous, invertint, etc . En tot això hi podem estar més a favor o en contra, però tots estarem d’acord que és el que van triar els grecs a les urnes.   Per això no puc entendre (i em fa enrabiar de mala manera) que la Unió Europea no permeti dur a terme algunes polítiques al senyor Tsipras (pensions, desprivatitzacions…). Els grecs no els han elegit a ells (almanco directament) així que no són ningú per dir-los com han de fer les coses.

I alertau no estic dient que els països membres de la Unió Europea hagin de perdonar el deute grec ni que no el puguin reclamar. És una cosa completament lícita que un que deixa diners exigeixi que els hi siguin retornats (a pesar que algun il·luminat de Podemos hagi arribat a dir el contrari…), però d’aquí a dictar a Grècia com ha de fer la política econòmica per aconseguir aquests diners ja no. Hauran de ser els propis grecs que decideixin quin tipus d’economia cal establir per obtenir aquests diners que deuen, no? Si no, quin sentit té elegir un president a cada estat si tanmateix llavors no serveix per a res i s’ha de sotmetre als dictats d’uns pocs (en Berlusconi, en Zapatero i en Rajoy no fa gaire ja van passar pel mateix)?

No sé vosaltres, però a vegades tenc la sensació que ens tracten de badocs…

Frase destacada: "No dubto de la necessitat de l’Estat; dubto que el nostre Estat sigui necessari" ( Friedrich Dürrematt, novel·lista suís)