Fins a l'any 1966, d'això aviat farà cinquanta anys, l'església catòlica espanyola gaudia d'un privilegi atorgat per la Santa Seu: la butlla de la Santa Croada.






Fou el Papa Pau VI que, a través de la Constitució Apostòlica, 
Painitemini, derogà tots els privilegis existents en matèria de dejuni i abstinència.

Aquest document que s'adquiria a la Parròquia al voltant del III Diumenge de Quaresma, permetia als fidels que l'havien comprada poder menjar carn, ous llet i brou de carn durant tot l'any amb excepció d'unes determinades dates que el mateix document aclaria:

"Hacemos saber que, desde el día de la solemne publicación de la Bula de la Cruzada hasta un mes después de la publicación del año venidero todos los fieles residentes en territorio español o en cualesquiera otros territorios sujetos a la dominación española (excepto los regulares obligados por voto especial a comer manjares cuadragesimales todo el año) gozan, con las condiciones que abajo se expresan, y aun durante el tiempo que estuvieren fuera de España, siempre que eviten el escándalo, de los siguientes privilegios: -I. En cualquier día y en cualquier refección pueden comer legítimamente lacticinios, huevos y pescados. –II. La ley de abstinencia de carne y de caldo de carne los obliga solamente en los viernes de cuaresma, en las vigilias de Pentecostés, Inmaculada Concepción de la Virgen María y Natividad de Nuestro Señor Jesucristo, y al clero tanto secular como regular se exhorta vivamente sin obligación a guardar la abstinencia en los viernes de las Témporas extra Quadragésima. –III. Únicamente en los miércoles, viernes y sábados de Cuaresma y en las tres vigilias mencionadas están obligados a la ley del ayuno.


Es de advertir que la Vigilia de Navidad se traslada al sábado de las Témporas inmediatamente anteriores y que en los dichos días de ayuno queda en todo su vigor, para los que estén obligados a ayunar, la prescripción de no hacer al día más que una comida propiamente dicha".

L'aportació que es feia en adquirir la butlla anava en funció de la renda anual de la família. L'any 1950 els que tenien ingressos anuals inferiors a 5.000 pessetes pagaven una pesseta i els qui ingressaven més de 25.0001 pesseta en pagaven 25.

Sembla que aquest privilegi començà el segle XIII amb el Papa Innocenci III i era la contrapartida per a aquells que contribuïen a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans (les creuades).

La butlla podia ser de vius, de morts, de lacticinis, de composició i de carn. De la que hem parlat avui és de la butlla de Carn.