De la llegenda del Castell- Segón  paràgraf:

 Plens ja de sant coratge, surten del temple defora

duguent l’imatge sagrada i amb gran fervor la col.loquen

d’alt de la torre que mira cap a l’indret de Menorca,

de front als funests vaïxells que tantes desgràcies porten.

Els sarraïns en gran nombre, armats ja pugen la costa,

fent retronar ses lombardes i una espantosa cridòria.

¡Ay!, pobrets dels gabellins, estol d’anyells sense força,

d’entre les arpes del llop, ¿qui treurà la vida nostra?

Pel terme de Capdepera, una veu trista resona:

__”¡Germans, fugiu afanyossos, que el moro ja es a la costa!”.

Com els coloms falaguers al veure el milà a la vora

cap al colomer s’afuen, aixi’s la gent d’aquell poble

cap al Castell van depresa, tancant la ferrada porta.

Mes, ¡ay!, que son molts el moros i es molta també la força

amb que venen a combatre, aquèlla manyada nostra:

una gran estolada al contemplar de gent mora,

plens d’angúnia ja acudeïxen a la capelleta gótica

just a l’altar de Maria…  

D’alt de la torre d’en Banya, del Castell de Capdepera

a devers l’hora darrera s’albira una visió extranya.

Una imatge venerada de la Verge Santa i pura,

De la Mare de dolçura, per mil fills veig rodetjada,

que al veure los algerins pujant a d’alt del Castell

clamen: ¡ Verge, amb el mantell cobriu vostres gabellins! .

Mentres aixi’s a Maria supliquen amb gran ternura,

espesa boira i foscura d’aquella torre sortía,

que redolant cap a fora de l’antiga fortaleça,

i augmentant amb gran prestesa surt a camí a la gent mora.

Cegat l’enemig quedava per la boia portentosa

i qual pantera rabiosa cap enrera s’entornava.

Per tres vegades intenten a l’alt Castell envestir

i altres tantes defallir les seves forçes ells senten.

Com les feres a sos caus, els sarraïns ja cansats,

Fugen vençuts i humiliats, furiosos cap a ses naus.

Que la Verge soberana des de aquell trono de roca

prest acudeïx, quan l’invoca, la seva gent cristiana.

Ella és en temps de bonança de tots la dolça alegría,

en els perills èlla ès guía i sempre dolça Esperança!.