Tomàs Martínez comenta el correu electrònic de l'editorial Moll en el qual comunica que l'editorial ha tancat.



"
Benvolguts amics,

Com tots sabeu, fa gairebé tres anys que l'Editorial Moll va fer públic que estava patint greus problemes econòmics i va presentar un concurs de creditors. De llavors ençà hem estat intentant remuntar la situació i hem comptat amb el suport d'amics com vosaltres, que us heu inscrit a la campanya “Amics de l'Editorial Moll”, heu participat al crowdfunding per editar el volum VI de les Rondaies mallorquines o heu comprat llibres nostres a les llibreries o a través de la pàgina web.

Lamentablement tots aquests esforços no han estat suficients i hem arribat a una situació insostenible que no deixa altre camí més que el de tancar les nostres portes.

Pensam que l'Editorial Moll ha tengut un lloc a la nostra petita història i, en èpoques molt difícils per la nostra llengua i cultura, ha contribuït a consolidar-les i a configurar el món cultural de les Illes perquè pogués arribar a ser el que és avui en dia.

Per sort, aquesta tasca –que durant un temps el nostre fundador, Francesc de B. Moll, va dur a terme gairebé en solitari (juntament amb els amics i autors de qui es va envoltar)– ara ja no és patrimoni d'una sola empresa o institució. Moltes altres s'hi han afegit i entre totes hem aconseguit una situació gairebé normalitzada per a la llengua i cultura en català. Podem dir amb orgull que hem complit un cicle i que ara ja no som “imprescindibles” –com alguns de vosaltres amablement ens deis.

Volem donar-vos les gràcies a tots els que ens heu acompanyat durant tots els anys d'existència –80 anys hem arribat a complir. A tots els clients, lectors, proveïdors, impressors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, mestres i professors, il·lustradors, fotògrafs, crítics i periodistes, i molt especialment a tots els autors que heu dipositat la vostra confiança en nosaltres. Gràcies sobretot per la vostra comprensió i el vostre suport durant els darrers i difícils anys de la crisi. I gràcies especials als treballadors de la casa, que han estat imprescindibles per poder intentar la remuntada i que han demostrat una paciència i una lleialtat fora mida. En aquest sentit volem expressar el nostre agraïment més calorós als tres que han estat amb nosaltres fins al final: Joan Llinàs, Antoni Galindo i Miquel Muntaner.

Els llibres sempre formaran part de la nostra vida i qui sap si en el futur ens retrobarem a través de nous projectes literaris. Fins aviat!

Una forta abraçada,

Antoni Moll Echeto              Susanna Moll Kammerich
Gerent                               Directora de Producció "



El tancament de qualsevol empresa sempre és una mala notícia, però el tancament de l'editorial Moll és una trista nova que no afecta, només, els treballadors i els propietaris de l'empresa, sino que afecta a tota la població de Mallorca sensibilitzada amb la nostra cultura i la nostra llengua.

Dura tamen molli saxa cavantur acqua, "Tanmateix, les dures roques són foradades per l'aigua". Aquest era el lema que Francesc de Borja Moll, a partir d'uns versos d'Ovidi, va voler per a la seva editorial. En aquest cas, la realitat econòmica ha estat més dura que la roca i l'aigua, que des de l'any 1934, ha intentat perforar la roca, no ho ha aconseguit.

L'editorial Moll deixa com a llegat de la seva obra centenars i centenars de títols dels autors més rellevants de la cultura catalana i crec que s'han de destacar dues obres magnes: el Diccionari català-valencià-balear, iniciat per Alcover i acabat per Moll i l'edició de les Rondaies Mallorquines.

L'editorial Moll acull originals, manuscrits, primeres edicions, nombrós material editat que podria fer les delícies de biblioteques,escoles i instituts de les nostres illes, però amb un govern i un consell en mans de persones al·lèrgiques a la nostra llengua i la nostra cultura, només se m'acut que sigui la societat civil que, en un altre esforç, es faci càrrec d'aquest llegat. No hi ha un sol mecenes (hoteler, esportista, constructor, ...) que sigui capaç de fer una inversió en parimoni cultural?