Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2601

Removent el meu arxiu “Meyme” 



Els bramar de la palmera






Reprenent el fil del precedent article del proppassat 13 de febrer, el qual  versava sobre els pescadors de trinxet i llançadora, que es disposaven a narrar-nos el que ells coneixien sobre la “casa de la palmera” de Cala Rajada, deixam constància, tot seguit, del seu relat:

– ”Devers l’any 1894 – conten –, un senyor català, Francesc Castellet, home molt popular al municipi de Capdepera, poble on és recordat muntat en un cotxe de la seva propietat, tirat de cavalls i, naturalment, amb cotxer propi, es va posar en contacte amb el mestre d’obres local Mateu Bauçà i, prèvia instància i plànols adients de la casa a construir, presentats davant l’Ajuntament, es posà en marxa una edificació típicament portuària, quasi podríem dir d’estil colonial, la qual causà admiració entre els pocs habitants del poblet de pescadors que, ben prest, s’adonaren de la importància de la palmera que allí es va col·locar, la qual, per a ells, venia a significar com un portalà fix i portentós del senyor Castellet. Aquest, aquí, conegué una dona que havia tingut un matrimoni frustrat que no arribà a consumar-se, i que fou dissolt “per la via popular”. Aquella dona era coneguda pel mal nom de “sa Metgessa”.


La casa de la palmera- Revista Cort- Pueblos

– ”Desprès de deambular per Barcelona i Palma, amb escassa fortuna, tornà la dona a Capdepera, on tenia una casa, a la costa de ca’n Capet, intimant amb Francesc Castellet, el qual va fer construir, en el solar de veïnat de la  casa de la seva amiga, i comprant propietats confrontants, un magnífic casal ple de palmeres, del mateix estil que la del moll cala-rajader i que, amb el temps, va albergar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, amb entrada pel carrer Ciutat i també pel de la Lluna, a Capdepera.


Casal de La Caixa, a Capdepera

L’entitat “la Caixa” la va adquirir als començaments de 1900 i va tenir l’encert de no destruir-la, fent que es conservàs la seva primitiva forma”.

Publicitat del hotel Castellet

El senyor Castellet , finalment, va contreure matrimoni amb la seva amiga “sa Metgessa”, malgrat la diferència d’edat existent entre ambdós. Construïren el que fou famós Hotel Castellet, així mateix amb  l’estil que varen saber imprimir a les cases de la Costa d’en Capet, a Capdepera, i a la de la palmera, de Cala Rajada.


Hotel Castellet


 Francesc Castellet i la seva esposa Francisca Terrasa

Com que la parella no va tenir fills, a la seva mort va llegar les propietats a un nebot, de mal nom “Virell”, el qual – segons el patró Biel “Ferrer” (Gabriel Reus Veny) – “no va saber administrar-les i va malvendre els edificis i no sé per quin motiu fou expulsat de Mallorca. Essent jo era patró d’una barca, vaig fer un viatge a Marsella i allí em vaig topar amb en “Virell”, que em contà les seves desventures”.


Gabriel Reus Veny, patró Biel Ferrer

L’any 1925, Miquel Caldentey “Creu” va adquirir, en compra, la “Casa de la Palmera” – avui tristement desapareguda – per anar-hi amb la família a prendre els banys, a la platgeta del davant, i d’aquesta manera la casa de Ca’n Castellet va passar a conèixer-se amb el nom més popular de “Ca’n Creus”. Ja fa més d’un quart de segle que no hi ha rastre d’aquella edificació, i molt manco de l’esponerosa palmera, les quals no desaparegueren per art d’encantament, sinó que tot el perímetre fou substituït per una finca de pisos i apartaments.


El moll amb la casa de la palmera

Retrocedim als inicis de l’anterior capítol, en què parlàvem amb uns pescadors que ens contaven els fets descrits, com els que manifestaren d’altres que afegien llenya al foc, ja que per a ells era de gran importància la palmera plantada a Ca’n Creus, a banda del seu valor estètic, romàntic i portuari.  Efectivament, la palmera determinava si les barques podien sortir a la mar o no, ja que segons com “bramava” o en la forma com es vinclava es podia conèixer el vent que bufava, i els que més es feien coneixedors eren el Ponent, el Mestral, la Tramuntana i el Gregal . És possible, inclús, que la palmera ajudàs a salvar qualque vida humana amb els seus avisos, amb el seu gronxar.

 Bartomeu Fuster- Niño- i el seu fill Pedro anant de xarxes

El patró Agustí Esteva “Blancus” afirmava que la demolició de la Casa de la Palmera es pot considerar un desastre històric. Un altre patró, Joan Mercant “Castus”, opina que Cala Rajada ha restat òrfena, que li manca qualque cosa al paisatge i que els mariners, els pescadors, estan un poc despistats a l’hora de salpar, ja que moltes vegades per a comprovar l’estat de la mar han de pujar fins el far, quan abans era suficient mirar cap a la palmera de Ca’n Creus, que era la seva confident, ja que amb els seus brams semblava advertir del perill de sortir a pescar, pel mal temps.

___”Aquest indret de Cala Rajada ha tornat petit des que esbucaren la casa”, comenten a l’uníson els contertulians pescadors, asseguts molt a prop d’aquest racó del moll.


 
Bartomeu Melis