Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1467
L'entorn i fons marí són en perill.
El motiu? Ben senzill.
Descárregues de 300 decibels,
dels esculls les hi treurán les arrels.
 
El gegant d'es Vedrà
amb la dona i fills juguen com a llonzins,
i en escoltar renou vendrà,
a la ajuda de cetacis i dofins.
 


Imaginau-vos que un bon dia enmig de la plaça dels Pins de Cala Rajada uns operaris d'una empresa privada es presenten amb uns estranys aparells per fer un experiment. Col-loquen enmig de la plaça un sònar preparat per fer descàrregues de fins a tres-cents decibels. Al principi ningú se'n tem fins que comença a encendre's. Una vegada aquets operaris són enfora de Cala Rajada el sònar comença a funcionar i de cada vegada el renou és més intens. Les vibracións de cada vegada augmenten més i més. Es fan tan intenses les vibracions que ja comencen a trencar vidres de les finestres dels balcons i cases, fins i tot trenca els vidres dels cotxes. Així i tot les vibracións no en tenen prou amb les finestres i vidres del cotxes, també comencen a ficar-se més endins per anar a cercar tassons, miralls i altres coses de vidre fins que finalment tot acaba per trencar-se. Les persones que han sobreviscut a n'aquesta experiència no només tenen els timpans trencats sinó que a més tendran per sempre aquell molest piiiiiii que tots coneixem bé quan ens posam devora qualque font de renou considerable i que normalment ens dura hores o dies com a màxim. S'atura, per al cap de 15 segons torni a arrencar. Bé, doncs això és exactament igual al que suportarà el fons marí d'Eivissa amb les prospeccions previstes. A 3000 metres de fondària no hi ha miralls ni vidres, però hi ha vida. Vida que en un futur no molt llunyá podria guardar el secret de tractar malaties que podrien curar moltes persones, de fet ja se n'estan descobrint molts d'organismes, no és una cosa que pertanyi al futur. També hi ha cetacis que poden escoltar les detonacions a centenars de quilòmetres enfora i acabar desorientats fins anar a aturar mig morts a qualsevol platja de la Mediterrània, com  ha passat ja a molts de països. Aquets animals són especialment sensibles a aquestes vibracions ja que es guien pràcticament de manera sensorial. Existeix una altra cosa ben preocupant encara. A les costes de València també  a causa d'aquestes pràctiques, el propietari de l'empresa d'una plataforma i també president d'un conegut equip de futbol va haver de tancar-la per ordre del Govern central ja que provocava petits terratrèmols a un poble del litoral, els veïns estaven atemorits i demanaven que s'aturassin aquestes pràctiques el més aviat possible. La pregunta és, què fa pensar que a Eivissa no passará el mateix?
Un bon grapat de celebritats relacionades amb l'illa d'Eivissa ja s'han posicionat en contra, tambè internacionalment. S'han aconseguit més de 30.000 signatures perquè aquest projecte no segueixi endevant. També hem d'escoltar frases fetes per profesionals, lamentables, com la d'un catedràtic de geologia de la UIB dient que  "...si una balena escolta renou se'n va enfora i prou..."
Que no és que s'estigui en contra del progrès ni res de tot això, només es tracta de tenir sentit comú amb una cosa tan delicada com és el fons marí. Amb el nostre dia a dia, les nostres preocupacións ..., oblidam  massa sovint que això pot tenir conseqüències ecològiques per a futures generacions i deixar als nostres descendents un fons marí fet malbé, en nom de què? del petroli? del tan anomenat CO2 ? És veritat que la pesca d'arrossegament és prou malèvola també amb els esculls i el fons mari, els qui entenen d'això no es cansen de demostrar-ho i per això ja hi ha més consciència fins al punt que ja s'ha limitat molt aquesta art de pesca. Amb els sondejos no cal ser un expert per entendre-ho. Això és molt més seriós del que pensam.