Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1082
 Són ells qui m’ho demanen…
















 JUSTIFICACIÓ.-  Les festes de Nadal i Cap d’Any m’han brindat l’ocasió de poder-me reunir amb amics. Un ha tingut la fortuna de poder passar la nit de Nadal amb una “comparsa” de 22 persones, homes i dones; el dia de Sant Esteve, segona festa, han estat uns 34, de la meva quinta, els acompanyants d’escaldums, torró i altres viandes. A la nit de Cap d’Any, ens hem trobat amb un altre grup mixt de 12, amb el qual no havíem pogut tastar les pastes nadalenques i sí que poguérem complir amb la tradició del raïm i el cava. Tres vetllades pletòriques en què no hi faltà res. I en les quals es parlà un poc de tot i de tot i molt.

Aquest preàmbul ve a tomb de la coincidència en la conversa i els comentaris dels membres d’aquests tres grups d’amics, entre els quals n’hi havia 4 que repetien  en cada endemesa; per tant, malgrat pugui semblar una exageració, podeu comptar un total de 68  persones d’ambdós sexes. La coincidència – bé, n’hi havia d’altres – que vaig  poder constatar és que tots, però tots, són assidus lectors d’aquesta revista digital. I també tots – deu ser cosa de l’edat, que ja no és poca – insistien que els mancava una secció que fes referència als temps passats. Els amics comentaven que, de veritat (com deixa palès Gabriel Garcia Màrquez a la seva obra “Vivir para contarla”, quan parla de contar la vida passada, talment com un la recorda) poder reviscolar esdeveniments o succeïts d’antany o de més lluny feia que, per uns moments, se sentissin més joves. I ens demanaven que escorcollàssim, escodrinyàssim, remoguéssim la paperassa del nostre Arxiu fins a localitzar noticies pretèrites, també de més  recents  i, com en anteriors ocasions hem fet, vessar-les a les pàgines de Cap Vermell.


Quan un contacta amb la revista i es fitxa en la capçalera de totes i cada una de les notícies o informacions que s’inclouen, es troba amb un detall: Vist: 10, o 20, o 100, inclús 200 i més vegades. Aquest nombre és la quantitat de lectors que han accedit a la notícia, a la informació que s’ofereix, i l’han llegida o almanco hi han guaitat.  D’aquí que, un, en la seva modèstia, ha de tenir en compte – i un servidor ho fa – que si se superen les 70 visites a qualcuna de les meves col·laboracions, per a mi és tot un èxit, ja que els esmentats amics em fan favor llegint-me. La resta desconec d’on prové, però així i tot  ho vull agrair als anònims lectors.

I aquells 68 amics dels quals us parlava al començament són els que, en certa manera, tenen la culpa, són els responsables, que “Meyme” continuï escrivint. Si ells s’ho passen bé, també jo, malgrat haver-me quasi acomiadat una sèrie de vegades. I és que ells són gent massa propera, íntims i estimats camarades, als quals no puc decebre. Junts, idò, rememorarem les històries d’ahir.  Va per vosaltres, companys! I com no pot ser d’altra manera, també per tots aquells que distreuen part del seu temps llegint-nos. La propera setmana ens retrobam.

¡Per molts d’anys!!  
        

 Bartomeu Melis