Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1605
La majoria dels guardonats amb la loteria són tapadors de forats!

Bones Festes, Tia!

Ja arriben el Nadal i els tiberis d’aquesta època. Com les passareu, Vós, les festes? Espero que no feu el dinar de Nadal tota sola, em faria llàstima! I ja heu comprat algun número de la Grossa? Què en faríeu, si us toqués?

Fa gràcia que, cada any després del sorteig, quan la televisió mostra imatges de gent a qui ha tocat algun premi gros, fan la mateixa pregunta:

– I vostè què farà, amb el que li ha tocat?

I la majoria diu:

– Tapar forats!

I riuen i brinden llençant la beguda pel terra com si fos gratis! Em fa riure, això de tapar forats. Us n’adoneu, Tia, que la majoria dels guardonats amb la loteria, són tapadors de forats? No sé on s’estudia, aquesta professió, si és un grau mig, superior o universitari. Però, tal com estan les coses, ja m’agradaria, ser tapador de forats. Així potser tindria més sort i em tocaria la grossa!

Ai, si em toqués! Moltes vegades ho he pensat: què en faria jo, dels diners , si em toqués la grossa? Potser el primer seria comptar quants en necessitaria per seguir vivint fins als cent anys en unes condicions normaletes, sense passar pena però sense aspirar a tenir més del compte. I després estudiaria com repartir la resta entre gent qui pogués tirar endavant els seus projectes per subsistir. Però, i si enlloc de dur felicitat, arruïno la vida de qui els rebi, els diners? Per exemple, si és una persona esvalotada que comença a perdre’s per camins de mala vida... Penso que em caldria filtrar les donacions, no trobeu? No fos cas que algú volgués muntar un negoci de fabricar armes, o de fer activitats il·lícites i perjudicials per a la població. Ah!, i com hauríem de fer aquesta valoració?

No sé si em convindria més invertir a la Borsa... Així, pensant en veu alta... si ho invertís a la Borsa, què en trauria? En primer lloc, un risc, com el fet de jugar a la grossa: pots guanyar o pots perdre. Això, en sí mateix, no em satisfà gens; es avorrit de mena. A mi m’agrada que les coses que faig tinguin un profit, d’alguna manera, per petit que sigui. Si posés els diners en accions a la Borsa, hauria de dependre d’algú qui controlés que els diners no s’esfumessin per art de màgia. Allò que diuen... que es devaluen. És aquesta la paraula? Que perden valor, no? Però, com pot perdre valor, un bitllet de vint euros? No serà que algú fa que perdi aquest valor, de manera intencionada, per fer que un altre en guanyi? Per què, ja m’explicareu, Tia, com pot ser que algú posi una quantitat de diners a un banc i, al cap d’un temps, el banc li torni menys diners... si és que li en torna! Sí, Tia, això ha passat per aquí aquests darrers anys! Amb unes inversions que deien... preferents! Coll... perdó... caram! Si no arriben a ser preferents, què hauria passat? Si tanta gent ha estat enganyada amb aquests moviments, qui és qui ha tret els guanys? Per què els diners no s’hauran esfumat, oi que no? Els bitllets bé deuen ser en alguna butxaca, no?

Enlloc de fer-ho en accions de la Borsa, que només uns pocs saben com funcionen, no podríem invertir en les persones? Per què, les persones, a diferència del paper moneda, tenim una força de treball, una intel·ligència (se’ns suposa), i amb l’edat anem adquirint experiència, no és així? Per tant, hauria de ser que, amb el temps, les persones seríem més valuoses. Deien que en Matussalen va arribar als mil anys: doncs quin valor hauria de tenir, aquesta persona?

Així doncs, que us semblaria fer una Borsa de Projectes Humans. Podrien ser projectes de desenvolupament professional, de recerca científica, de millora dels serveis a la societat, de protecció del medi ambient, de recuperació d’espècies en vies d’extinció... Llavors es tractaria que cada projecte tingués una memòria explicativa d’allò que es vol fer, com es vol fer i els processos de control per tal que no se’n desviïn les inversions a altres propòsits diferents.

Ah, si hagués una Borsa de Projectes Humans (l’anomenaré BPH per reduir paraules) tothom podríem invertir sense por a l’especulació financera d’uns pocs. I veuríem què l’interessa més a la població; seria la pròpia població qui estaria involucrada en la ciència, en la societat, en el planeta, en l’educació... Fins i tot es podrien fer subseus de la BPH a totes les ciutats i pobles, de manera que es poguessin estudiar els projectes d’altres llocs, i també es farien micro-projectes locals, que també són importants. Llavors sí que invertiria en aquesta Borsa! Serien inversions amb retorn directe a la societat i, per tant, rendibilitat indirecta però molt interessant, que poguessin potenciar la qualitat de vida de tothom i, indirectament, dels qui vinguessin a continuació. I llavors sí podríem veure bé el valor del paper moneda, doncs afavoriríem que, els qui volen fer coses i no poden per manca de recursos, tinguessin l’oportunitat de trobar-ne. I no dependríem tant dels préstecs del bancs, i aquests préstecs serien més barats, i no tant especuladors.

Sí, mireu, m’agrada la idea. Ara, el que toca primer és investigar on puc estudiar per ser tapador de forats, i després ja jugaré perquè, fins ara, com mai m’ha tocat cap premi, jugo ben poc. I Vós, Tia, què en faríeu, si us toqués la grossa? No em digueu que ja us heu fet tapadora de forats per si un cas!

Bé, si heu de passar el Nadal tota sola, jo de bon grat vindria a menjar pollastre farcit a ca vostra, que sé que us queda molt bo! Ja m'avisareu!

Que tingueu molt Bones Festes!