Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1651

Bon vespre a tots,

Fa pocs dies vaig tenir la sorpresa d’haver estat elegit  per fer el pregó de l’Esperança, i tot i que em va alegrar, em va agafar una mica descol·locat quan m’ho va dir el rector, mossèn Antoni Amorós. Esper que el breu temps que he tengut per preparar-lo no  incideixi en el seu resultat.

Per començar i per als que no em coneixen, sóc en Joan Servera Sancho, fill d’en Miquel Servera Pascual – (a) Miquel Llull – i de na Margalida Sancho Caldentey – (a) Margalida Coll –, dos gabellins que tenien molta devoció a la Mare de Déu de L’Esperança, els quals amb el seu exemple, des de ben petit em transmeteren el seu amor i la seva devoció per la Mare de Déu.

Però, anem poc a poc  i comencem pel principi.

Vull donar una petita pinzellada a la nostra història, si bé tothom coneix la Història del Castell i de la Mare de Déu de l’Esperança, convé recordar que ja l’any 1316 hi havia una petita capella sota la advocació de Sant Joan que avui dia forma part de l’actual oratori. El culte a Capdepera es va establir l’any 1323, quan el rei Sanxo va instituir un benefici eclesiàstic  de 18 lliures  anuals per tal que un sacerdot tengués cura del servei religiós de la tropa. No obstant això, ja en el segle XIII (segons està documentat) es parlava de Santa Maria del Cap de la Pedra i de la devoció que els habitants del lloc li professaven, i des del miracle conegut com de “La Boira” és quan el poble gabellí la proclamà  com a la seva patrona i des de llavors el culte i la veneració a la Mare de Déu de l’Esperança es va mantenir i incrementar al llarg dels temps.

El poble de Capdepera acudeix al Castell, prega i dóna gràcies  a la Mare de Déu en tots els moments de la seva vida i com va prometre quan pujà en romeria, l’any 1893, puja des de llavors al Castell en processó, mantenint la promesa de pujar tots el anys i fer la Novena de preparació per a la seva festa, tradició que s’ha mantingut fins ara.

La devoció a la Mare de Déu de l’Esperança està molt arrelada a la  meva família. Els meus pares es casaren a Ciutat, a la capella de Mare de Déu de l’Esperança de la Seu, però varen venir al poble per deixar el ram de flors de núvia a la Mare de Déu de L’Esperança del Castell.  La meva mare li tenia una gran fe i devoció, que em va inculcar des de ben petit i també la va transmetre a la meva esposa i als meus fills. 

Dins les meves  vivències, a l’edat d’uns cinc anys record haver anat amb els meus pares a la concentració de les marededéus de Mallorca, que es va fer a Ciutat, on hi era la Mare de Déu de l’Esperança representant a Capdepera. Un parell d’anys més tard vaig fer d’escolanet de l’escolania de la Mare de Déu de l’ Esperança, en què tots els dissabtes, després de la missa, es cantava a la capella de l’Esperança el Salve Regina. La meva mare, a Ciutat, tenia damunt la llibreria de la sala d’estar una imatge de la Mare de Déu de l´Esperança i en el poble una altra damunt del canterano. De manera que, allà on es trobàs, la mare de Déu de l’Esperança tenia sempre un llumet d’oli encès. S’hi encomanava moltes vegades al dia dient: “Mareta meva de l’Esperança, guardau-nos de tot mal i protegiu-nos “.

Sempre que hem pogut hem anat a la novena d’es Castell en família. Record quan hi anàvem amb banquetes plegadisses per la falta de cadires. La meva mare va fer la novena  al Castell fins als 98 anys, hi anàvem juntament amb la  meva tia Margalida – (a) Margalida Pilena –. Més tard, la meva mare es conformava de veure passar la processó de l’Esperança per davant ca nostra. La darrera vegada que la meva mare va pujar a la capella del Castell va ser amb motiu del seus 100 anys, en què va voler donar gràcies a la Mare de Déu per haver pogut arribar a aquesta edat,  amb una eucaristia, en companyia de la seva família i amics.

La meva tia Antònia –(a) de cas Potecari –, abans de morir va demanar que l’enterrassin al seu mausoleu amb la cara mirant cap a la Mare de Déu de l’Esperança d’es Castell, cosa que es va complir gràcies a la persona amiga que la va acompanyar i cuidar els darrers temps.

Jo tenc per costum, quant surt de missa, passar per la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, fer una petita oració i besar la cinta de la Verge, però sobre tot la duc dins el cor. És una tradició familiar tenir devoció a la Mare de Déu de l’Esperança, per això quan els meus fills varen néixer els vàrem dur al Castell per a presentar-los a la Mare de Déu de l’Esperança; a ca nostra continuam tenint la seva imatge.

Com a anècdota familiar relacionada amb la recent commemoració del trigèsim aniversari de l’adquisició de la propietat del Castell pel municipi; ja l’any 1924, aprofitant una visita del delegat del govern al nostre municipi, el meu padrí Joan Sancho –(a) l’amo Joan Coll–, amb uns quants veïnats i dirigint-se al rector de la parròquia, va reivindicar la història del poble dins les murades del Castell, denunciant el seu abandó. Cinquanta nou anys desprès, l’ajuntament de Capdepera va complir amb el desig de tot un poble amb l’adquisició del Castell, fent possible la recuperació de tota la fortalesa. La capella havia estat arreglada i rehabilitada molt abans.

Avui, amb aquest pregó, vull contribuir a posar un poc de seny en la discrepància que els darrers anys pareix que sacseja les relacions Ajuntament-Església en relació als usos de la capella del Castell. Enguany que celebram els primers trenta anys de propietat municipal del Castell, és un bon moment per aconseguir una entesa en els usos de la capella. Perquè no ens enganyem, dins l’imaginari del poble de Capdepera el que dóna sentit al Castell (història a part) és la mare de Déu de l’Esperança. Si no fos per l’existència permanent d’aquesta devoció a la Verge a través dels segles, amb les visites i culte a la capella del Castell, aquesta fortalesa s’assemblaria més a altres castells que no tenen santuari i a dia d’avui es troben totalment abandonats i en ruïnes, com el de Santueri i el del Rei de Pollença.

Són molts els gabellins, independentment del seu credo, que davant un moment important de la seva vida han recorregut la Mare de Déu de l’Esperança. L’Església, com a garant del culte de la capella del Castell, entenc que vulgui preservar aquest ús religiós i que els actes civils que es desenvolupin a la capella siguin en tot cas compatibles amb l’ús religiós que té des del segle XIV. Hem de tenir  present que ens trobam en un oratori davall el qual reposen les restes dels nostres avantpassats i ambdues coses s’han de respectar. 

No vull acabar aquest parlament sense tenir un record per a totes aquelles persones que a través dels anys han fet possible que, de generació en generació, avui estiguem tots nosaltres aquí reunits acompanyant la nostra Mare de Déu de l’Esperança i vull demanar-li que ens ajudi a perseverar en la transmissió als més joves d’aquesta estima per la Mare de Déu de l’Esperança que en el seu dia els nostres majors ens transmeteren a nosaltres, i que el poble no deixi mai de celebrar aquesta festa tan arrelada en el cor dels gabellins.

Hem de fer tots un esforç perquè la festa de la Mare de Déu de l’Esperança sigui sempre un crit d’esperança, pau i unió de tots els gabellins, en aquest lloc que és patrimoni de tot el poble de Capdepera.

Per això, Mare de Déu de l’Esperança, vos deman:

Que no falti a cap casa el necessari per viure dignament.

Que els nostres fills tinguin feina.

Que els nostres camps i paisatges siguin un mirall, en els qual els nostres pagesos vegin recompensats els seus esforços.

Que els nostres pescadors, en estendre les xarxes, ho facin  practicant  la pesca sostenible i siguin recompensats  amb bones pesqueres.

Que els nostres governants tinguin seny perquè l’interès general sempre estigui per damunt dels interessos particulars.

Que el nostre rector tingui fortalesa per aplicar la nova línia marcada pel papa Francesc.

Que regni la pau en el món i en el nostre poble.

Mare de Déu de l’Esperança, donau-nos força per afrontar totes les situacions que ens deparen els nous temps que vénen i que tots els gabellins quedin emparats pel teu mantell.

Per acabar, vull recordar un versos de la poesia Llegenda del Castell  III - El Miracle

“....

Que la Verge Sobirana

des d’aquell trono de roca,

prest acudeix, quan lainvoca

la seva gent cristiana.

 

Ella és, en temps de bonança,

de tots la dolça alegria,

en els perills els és guia

i sempre dolça Esperança.

...”

Gabellins , per molts d'anys,

Visca la Mare de Deu de la Esperança i el poble de Capdepera.

 

Oratori del castell de Capdepera, 18 de desembre de 2013

Joan Servera i Sancho

Joan de “Can Coll”

Pregoner