Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2688

per Toni Alorda
(diputat del grup parlamentari MES)


(Arran d'un article de Matias Vallés a "Diario de Mallorca")



 

A partir del cas de la urbanització del Sector 7 de Canyamel, Matías Vallés pretén mostrar que cap partit defensa “una Mallorca racional” i equipara la política urbanística de PP i PSOE amb la del PSM. Les diferències en els plantejaments territorials dels tres partits (tres models) tenen tants d'episodis al llarg i ample de la geografia mallorquina, que me n'afluix de fer-ne la relació, centrem-nos només al supòsit que pretesament ha de permetre una tal conclusió: la urbanització Torre de Canyamel.

 

 

Parlam d'una zona declarada urbanitzable en les NNSS de 1986 (Comissió povincial d'urbanisme, amb govern PP), a instància de l'ajuntament de Capdepera (batle Joan Pascual UM), en un moment en el qual el PSM no tenia representació municipal ni presència a la CPU. Ja en aquell moment es preveu un zona hotelera de 4 estrelles i 400 places.

La següent legislatura, any 88, s'aprova el pla parcial (batle UM, govern PP).

I arriba la LEN... Que no desclassifica l'urbanitzable en el seu text, però sí que l'afecta en els plànols, (ANEI núm. 15 «Cap Vermell»), després hi tornarem.

El 1995 hi ha un canvi de govern al Consell de Mallorca i el PSM s'hi incorpora amb UM i el PSOE (EU dóna suport extern). Comença un gir, i un seguit de batalles, en la Comissió insular d'urbanisme, que, per cert, s'obri a la presència de tots els grups (la competència s'havia insularitzat a principis dels 90). Amb això arriba, en subrogació de competències (perquè en realitat és competència municipal), el projecte d'urbanització del sector 7. Arriba en un moment processal molt avançat, només havia de complir unes determinades prescripcions, els tècnics recorden que és un acte reglat i s'havia d'aprovar perquè havia complert tots els requisits que se li havien imposat. Tanmateix, PSM i EU no hi estam d'acord, perquè trobam negativa la urbanització i pretenem la seva reconsideració. En conseqüència, el govern vota separadament, PSOE-UM (amb el suport del PP) voten a favor i PSM i EU ens abstenem, és la sessió de 11 d'octubre de 1996.

Aquest desencontre (amb altres) provoca la necessitat d'una reacció i pactam passar de la guerra de guerrilles que dúiem en aquell moment (era el temps de Sa Talaiola, Es Pujol, Cala Petita, Son Baco...), a una macrodesclassificació a partir de criteris generals.

Els socis posen una retxa vermella: no afectar urbanitzacions que ja tenguin projecte d'urbanització aprovat; després de negociar, precisam que només exlourem les que estiguin en un estat molt avançat d'execució, o les que estiguin en termini (no hagi caducat el termini formal d'execució). D'aquí surt la suspensió de 76 urbanitzacions l'any 1998 i la seva desclassificació el 99, amb tot l'episodi d'espionatge Bitel de Jaume Matas a Francesc Quetglas (que explicaria la sorprenent reempresa d'urbanitacions aturades) i la contraofensiva del PP per sabotejar les competències urbanístiques del Consell (llei prèvia a les DOT), amb conseqüències judicials nefastes anys després.

Però, és cert, no es toca el sector 7. A Capdepera es desclassificaren el sector 2, Cala Gat, i el sector 6, Es Carregador. Tampoc les DOT (1999) l'afecten precisament per tenir projecte d'urbanització en termini.

Tanmateix, des del PSM no ens resignam, durant la tramitació del Pla Territorial, proposam actuar sobre dit sector perquè encara no estava executat, i hi insistim, però la UM dels anys 2000 atura noves iniciatives (qui governa Capdepera?): com és sabut, el Pla territorial no s'aprova (en bona mesura perquè no ens posam d'acord sobre les desclassificacions) fins al canvi de legislatura, el 2004, amb govern PP-UM.

I el PTM reconeix expressament el sector 7, fins i tot afirma que “compta amb tots els serveis”, ergo seria sòl urbà, amb la conseqüència que ja no es podria considerar rústic, sinó, com a molt, una enorme zona verda (la iniciativa s'està blindant). El PSM hi al·lega en contra, infructuosament. En el DM, trobareu fotos del PSM presentant iniciatives, primer amb el grup municipal,i, en ocasió de les eleccions generals 2004

amb la candidata de Progressistes, Nanda Ramon, demanant la implicació de l'Estat per evitar la urbanització.

L'agost de 2005, enmig de les vacances, l'ajuntament (govern PP) reb formalment la urbanització. Un any després, també l'agost, la promotora sol·licita llicència d'obres.

Idò, per què les obres no estan ja acabades? Perquè PSM i EU (partit amb el que hem coincidit molt en tota aquesta peripècia) denuncien que les obres afecten l'anei de Cap Vermell. I un agent de medi ambient, essent consellera Margalida Rosselló (Verds), ordena aturar les obres el juny de 2007. Amb el canvi de Govern, la Conselleria de Medi Ambient (PP)... declara caducat l'expedient sancionador.

Però l'ajuntament (govern progressista) dicta resolució que suspèn temporalment les obres fins que s'aclareixi la qüestió. La posició del PSM, ara sí al govern municipal, és que s'ha de respectar la grafia de l'ANEI, fins i tot si això comporta haver de tornar tramitar pla parcial i projecte d'urbanització (a ningú se li escapen les conseqüències de tot ordre).

L'ajuntament demana informes. El juliol de 2011 arriba el de dos catedràtics de la UIB indicant que la “intenció” de la LEN era respectar l'urbanitzable, que, si l'hagués volgut afectar, ho hagués hagut de fer expressament i que, per tant, s'ha d'entendre que la urbanització es pot dur a terme sense modificar la LEN. Idèntic criteri expressa més envant el Consell Consultiu de les Illes Balears.

 

El 30 de març de 2012 el Consell de Govern (PP, Bauzá) li atorga, sense cap necessitat pràctica, la declaració d'inversió d'interès autonòmic. PSM-IV expressen el seu parer contrari
Fa uns mesos, la junta de govern de l'ajuntament de Capdepera, en la qual, evidentment, no hi ha el PSM (que no és a l'equip de govern) ha concedit la llicència.

 

Bé, aquesta és la història. Cadascú se'n pot fer la seva composició de lloc i comprenc naturalment que hi hagi qui cregui que es podia haver fet més o ser més eficaç, o que no s'ha de governar si no es pot fer el 100% del que un pretén, o el que sigui. Com comprenc l'atractiu de les frases epatants i l'èxit de l'equiparació indiscriminada de tots “els polítics”. Tanmateix, confii que també hi haurà qui percebi “alguna” diferència entre els que han impulsat la urbanització i els que no hem aconseguit aturar-la.

 

I no en parlem si fa un balanç global del que ha estat la política urbanística (i les seves conseqüències pràctiques) els darrers trenta anys. Per una comparativa amb PP i PSOE seria interessant reparar on ha estat cadascú en cada pam de terra del litoral i, per una visió encara més àmplia, reparar en l'urbanisme del litoral d'Andalusia, Múrcia i València.